Matar el marit

Matar el marit (Males Herbes), de l’escriptora taiwanesa Li Ang, és una novel·la de sang i fetge. Lin Shi, la dona que a la primera frase del llibre ja sabem que ha matat el marit, és pobra d’una pobresa que s’aferra al poc que té: les monedes de coure que valen la seva virginitat, l’ungüent que li alleuja el dolor del baix ventre, l’estufa que la consola, un farcellet de tela… I un ganivet de carnisser, esmolat com el primer dia. És clar que el ganivet no és seu, sinó del marit: Chen el mata porcs.

Lin Shi podria haver passat la novel·la en un temple derruït o en un prostíbul amb una inscripció empolsegada, però el destí la tanca en una casa solitària i miserable, Chen el mata porcs no hi para massa, just per menjar, fotre la dona i adormir-se. Però el tuguri Lin Shi el poblen els records i els somnis, els esperits i els déus: la mare morta, l’esperit de la criada Juniang que es va tirar el pou; el Buda Amithaba, prec hipòcrita, contrapunt dels seus crits d’horror; Mazu i Guanyin, que també són dones, i potser per això no poden ajudar-la, un Laozi sever…

En aquest món fantasmagòric i famolenc, els homes s’hi tornen borrosos i els objectes tenen una presència especial, un bol d’arròs podrit en un racó de carrer es converteix en una ofrena sagrada i demoníaca. Els peus de porc –a Taiwan els tallen per sobre els garrons– són prou suculents i olorosos per atipar un esperit i la cinta vermella que els lliga evoca la soga de la penjada i, potser, també els fils amb els quals el Vell de la Lluna encadena els matrimonis predestinats. Però només el ganivet de Chen el mata porcs té una lluentor infausta. Matar és feina i ritual.

En el clàssic taoista de Zhuangzi, el cuiner Ding diu que malgrat haver esquarterat milers de vedelles, fa anys que no esmola el ganivet, esquarterar s’ha convertit en una dansa i matar en un art. Chen el mata porcs s’hi assembla: “Després de tants anys, per a ell matar porcs era una experiència d’allò més neta, la tècnica que havia anat adquirint feia que tot plegat fos com una actuació. Amb una incisió deixava brollar la sang que no li arribava ni a tocar les mans.”

En efecte, Chen el mata porcs, és un personatge arrelat a una tradició antiga que considera els carnissers gent vil i el porc, un animal golafre, llibertí i brutal. Sant Mateu explica que uns diables fugen del cos d’uns endimoniats i s’introdueixen en uns porcs que tot seguit es llencen per un estimbat; la bruixa Circe transforma en porcs els companys d’Ulisses amb la intenció de sacrificar-los; un dels monstres del clàssic xinès Viatge a ponent, Zhu Bajie, és un porc impulsiu i idiota que brutalitza la dona. Chen el mata porcs és un carnisser excel·lent i una mala bèstia. Quan Lin Shi l’esquartera amb un ganivet tan afilat que sembla màgic, és com si el transformés en porc i, igual que a l’Evangeli, el seu sacrifici serveix per purgar els pecats de tot un poble.

L’editorial Males Herbes publica Matar el marit amb una traducció de Mireia Vargas-Urpí, que ja havia bregat amb Sanmao i, per tant, coneix bé Taiwan. Al pròleg, Manel Ollé, flamant guanyador dels Jocs Florals de Barcelona, hi cita Taipeiencs i Els nois de vidre de Pai Hsien-Yung, tant de bo també els tinguéssim traduïts al català.