Potser caldria prohibir anar a l’ambulatori un dilluns del mes d’agost, com també prohibir fer cua darrera d’una noia o dona jove i veure-la plorar, sola, a l’ambulatori, un dilluns d’agost. Si no ets de vacances perquè enguany tampoc en faràs, si saps que vas néixer entre els nascuts per saludar els que sí són obedients i pleguen, despleguen i miren d’entaforar la felicitat dins la maleta, si has observat els que no paren de doblegar tant com calgui la llibertat i els paradisos fins a encabir-los en els quadradets del calendari tatuat a la paret de la cuina, veuràs com els que marxen et deixaran, confusos, les claus i les indicacions de reg de les jardineres macilentes. En qualsevol cas, sembla que hauria d’estar prohibit anar a l’ambulatori i sentir i veure, a deu passes, la ganyota amb llàgrimes i mocs i un paquet de mocadors de paper que no serveixen per apaivagar els atacs de sanglots solitaris, davant de totes les sales d’espera gairebé buides, i els prestatges plens d’expedients quiets i rebregats que de tan silenciosos recorden que tot el personal, metges, infermeres i malalts, són de vacances. El voltant dels ulls es torna vermell. No és fàcil de llegir el petit rètol que comunica als que no ploren, que entre el 15 i el 30 estarà tancat i que per consultes i urgències es podrà anar a l’altre ambulatori, per si es vol plorar o mocar-se i provar d’esbandir aquella pena solitària que taca la roba i la pell de suor i tristesa.
No s’hauria de permetre anar a l’ambulatori el mes d’agost per haver emmalaltit o trencat algun os. És com un estat d’excepció, no és recomanable complicar la vida de la gent amb mals vulgars, ara és temps de cremades solars, ferides de meduses o d’indigestions i no de desconsols que gairebé no passen per la porta d’un ambulatori ni pels controls d’accés a un o altre festival d’estiu. Prohibit intentar demanar receptes, prohibit esperar que algú et recomani Bach o Billie Holiday que també curen i per això hi ha gent que ho amaga, que no diu que el vals de Granados en mans de Los Macorinos pot alleujar un nus a la gola, una pedra a la sabata o el cop de puny a l’ull o al cor.
Prohibit fer-se el mort al mar, és de mal gust.
(Del projecte Tractatus lacrimae)
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals