L’ofrena de la llum

Teresa Costa-Gramunt es dedica intensament a la creació i la crítica literària des de 1990. És autora d’una quarantena de llibres entre assaigs, narracions, biografies, llibres de viatges i memòries. La poesia és una branca més d’una obra polifacètica que també inclou la passió pels exlibris, la col·laboració en mitjans culturals com Núvol o el comissariat de centenaris com el d’Alexandre de Riquer.

Ara Costa-Gramunt ha aplegat a L’any de l’estrella (Trípode) un feix de poemes lluminosos, il·lustrats per Adelaida Murillo, que giren al voltant d’experiències concretes i alhora transcendents. L’autora busca encarnar en situacions palpables l’experiència de la llum, que no és altra que l’anhel d’una vida plena per a l’ànima. Tant ens pot parlar de records d’infantesa (un dia de corpus, el davantal de l’àvia) com de moments dolorosos, particulars o col·lectius (la visita d’una mare al seu fill l’UCI o l’atemptat del 17-A a les Rambles de Barcelona) per anar a cercar la llum que pot il·luminar talment una epifania aquells moments reveladors de la pròpia vida. Com diu ella mateixa a l’epíleg que tanca el llibre, L’any de l’estrella aplega poemes del concret de la vida humana i els seus avatars, però també de l’abstracte o de l’espiritual.

“Per l’ànima es coneix el món / i la paraula que el diu”, escriu al poema “L’infant i la paraula”. La poeta ens convida a estar a l’aguait davant la manifestació de la llum, que es fa present només a aquells que estan preparats per percebre-la. “No apareix l’estrella fins que l’ànima del viatger no la necessita per al viatge, diuen els mestres antics”, escriu Teresa Costa-Gramunt a l’epíleg del recull. La llum aquí apareix en múltiples instàncies, irradiant des dels astres, aflorant en epifanies que el temps destil·la, estrenant el contorn de les coses que la mateixa claror inventa. “Estigues a l’aguait: / s’estrena en la seva llum l’amor que neix”, diu al poema “Àngels de llum”.   

La recerca d’aquesta il·luminació espiritual desemboca en el cant: “Amor és la cançó / en versos i ofrenes, llum a les pedres vives”.  La poesia de Costa-Gramunt té la senzillesa del salm. Com diu Oriol Pi de Cabanyes al pròleg que encapçala el recull, “és una poesia de la simplicitat, sense artifici, volgudament antiretòrica. (…) Una poesia serena, d’ànima no angoixada, a la manera de la mística de tots els temps”.

A “El poeta és jo i l’altre” escriu: “El poeta no sap de currículums ni de fires/ ni es perd en passadissos llagoters”. La recerca de l’autenticitat és una constant en l’obra de Teresa Costa-Gramunt, com ja vam poder comprovar al llibre Contes orientals, publicat en format ebook a la Biblioteca del Núvol i que avui us podeu descarregar en obert aquí. En aquest recull d’epifanies, l’autora poua de faules orientals per explicar-nos l’experiència de la il·luminació, tal com l’ha entesa en altres tradicions religioses allunyades d’Occident. En un dels epígrafs interiors del llibre, Teresa Costa-Gramunt ens dona pistes en citar aquella frase memorable d’Agustí d’Hipona, que deia: “El savi regna sobre la seva estrella, / l’ignorant és dominat per ella”.