L’anhel de llibertat d’una noia ibèrica

Opera prima d’Ivan Vera (Badalona, 1998) i amb portada de la il·lustradora Sonia Pulido, Àunia (AKIARA Books) és la biografia d’una noia ibèrica, de la tribu dels indigets, que passa d’adolescent caçadora, arquera experta, a dona lliure en temps de guerra, quan Anníbal travessa Catalunya amb elefants i recluta ibers per marxar cap als Alps i enfrontar-se als romans. 

L’Àunia és una noia forta i valenta que vol mostrar-se tal i com és i que té una set insaciable de llibertat en tots els sentits. És innegable l’actualitat del llibre, malgrat que la trama se situï en temps pretèrits: primer, pel rol femení basat en una lluita pels propis drets enfrontant-se al paper que la societat imposava (i encara imposa) a la figura de la dona i, segon, per la idea de la llibertat dels pobles que reclamen una identitat pròpia que els és negada per sistema. En concret, Àunia parla de l’autodeterminació del poble iber en el moment en què els romans arriben a executar les seves lleis, la seva llengua i la seva cultura castrant a tota una comunitat. A la manera de Tolkien i la novel·la històrica —referents confessats per Vera—, la novel·la crea un món propi basat en la imaginació sense defugir la base real del que explica. Interessat també per les adaptacions dels clàssics grecs, Ivan Vera recrea la cosmogonia impresa en les mitologies antigues i se les apropia situant-les als indrets que coneix més bé, el Pla de l’Estany i l’Empordà, comarques que l’acullen (sobretot, Banyoles) des de fa molts anys i que, d’altra banda, van ser territori de poblats ibèrics que encara no han estat excavats a consciència. 

Narrant el viatge iniciàtic de l’Àunia durant uns anys en què conviuen ibers, romans i grecs, la jove protagonista coneixerà les emocions pròpies de l’edat adulta, és a dir, la traïció, l’amistat, la solidaritat, l’amor o l’odi i, en paral·lel, es veurà immersa en lluites, sempre pensant en defensar els seus ideals. La fortalesa que adquirirà en el seu bildungsroman té lligams amb el seu nom: Àunia és un nom de dona, d’origen celtiber, que apareix en el bronze número 3 de Kontrebia. El nom significa ràpida, eficient, amb una gran capacitat de treball. Vivaç i emprenedora per natura, Àunia no suporta la hipocresia i es mou fruit d’un apassionament i una forta convicció per tot el que fa. Activa, dinàmica i emprenedora, Àunia necessita estar constantment en acció. 

Es diu que Àunia és una novel·la juvenil. Malgrat l’etiqueta, l’opera prima d’Ivan Vera és un llibre de base històrica per a tot aquell lector que, interessat per uns fets reals, vulgui llegir sobre la llibertat dels pobles, sobre la llosa masclista que no acaba de desaparèixer mai, sobre la capacitat de supervivència d’aquelles persones que, jugant-s’hi la vida, pensen en plural, defensen uns drets i malden per construir un món millor o, si més no, més just. En conseqüència, resulta erroni etiquetar (i, en conseqüència, limitar) Àunia com a literatura destinada a joves. El debat és etern: no perquè un personatge sigui adolescent, només s’establirà la identificació amb adolescents. No perquè la protagonista sigui una dona, la novel·la anirà marcada per la literatura per a dones. És com dir que un llibre de ciència-ficció només el poden llegir ciborgs. Nominat al premi Llibreter, Àunia és una bona novel·la, escrita amb entusiasme i ofici, sobre temes clàssics que, malauradament, no han perdut la seva rabiosa actualitat.