La venjança és el nom del teu dol

L’escriptor, poeta i dramaturg Larry Tremblay (1954) va néixer a la ciutat Chicoutini del Quebec, on es va doctorar en teatre. El seu interès per el món intern de les persones en general, i per l’art teatral en particular, el va portar a viatjar a l’Índia, on es va iniciar en l’estudi del kathakali (una pràctica que uneix dansa i teatre).

El camp dels tarongers (Gregal, traducció de Ricard Ripoll) és la seva última novel·la, nascuda com a obra de teatre a Canadà i traduïda a més de deu llengües, en relativament poc temps. Entre els reconeixements més importants que va rebre aquest llibre hi ha el Premi de Llibreters del Quebec, el Premi Literari del Saló del Llibre de Saguenay-lac-St-Jean del Quebec, el Premi Cultura i Biblioteques per a tots de la França i el Premi AIEQ- Suècia- Espanya 2015.

Altres llibres similars de l’autor, que tracten traumes psicològics, són The Dragonfly of Chicoutini, La Hache i Le Délic du destin.

Amed i Aziz són uns bessons de nou anys que creixen tranquils a l’ombra dels tarongers, en un poble remot i llunyà. Un dia, la seva infantesa es trenca, a causa d’un obús enemic que destrueix la casa dels seus avis, que moren a l’acte. A continuació, el pare haurà de prendre una difícil decisió per a respectar el costum de la venjança: enviar un dels seus fills a cobrar amb sang el dany fet a la família i al poble. Aquesta complicada qüestió està condicionada per la greu malaltia que pateix un dels dos fills. El dilema dels pares serà si han de sacrificar el fill sa o enviar a la mort el que ja està condemnat per la malaltia.

La bellesa de la descripció, i la minuciositat amb la qual l’autor descriu la tràgica situació psicològica d’una família tocada per la guerra, és sublim. El perfum dels tarongers que acompanya els personatges en totes les etapes del camí que hauran d’emprendre és la calidesa d’una història que enganxa des de la primera pàgina i ens fa contenir l’alè fins al final.

El temps i l’espai no estan definits, pel desig de l’escriptor de mantenir la imparcialitat dels lectors i universalitzar la història i els sentiments que se’ns transmeten. Només es menciona una muntanya enorme que separa el petit poble dels nostres protagonistes, dels enemics o “gossos”.

La narració en tercera persona fa possible la representació de les accions i els sentiments dels personatges des de diferents perspectives, i amb la intensitat característica de cada un.

La reflexió sobre la pròpia vida, l’honor i la venjança és present al llarg dels dos capítols que conformen el llibre. El concepte de màrtir, -com a heroi del poble en la lluita contra el mal- pren el sentit d’obligació de sang.

A la meitat de la narració, s’avança vint anys en el temps i un dels bessons reviu amb intensitat el passat, ara en altres circumstàncies i lluny de l’ombra dels tarongers. La veu de la consciència ja no és pot silenciar. La veritat necessita sortir, ser externalitzada i enfrontada amb valor. Les paraules no dites, els actes consumits, cremen l’ànima en pena del protagonista.

Es tracta un tema d’actualitat que preocupa cada cop més a les ONGs i a les persones que operen en territoris conflictius: els nens que s’utilitzen en actes terroristes i tota la ideologia de la guerra que hi ha al darrere. En tres ocasions es reciten versos d’un poeta que anomenen Nahal. Aquest poeta podria fer referència a la ideologia de la Brigada Nahal del FDI, una guerrilla mixta pro israelita que opera en els territoris conflictius, al llarg de la gran muntanya de l’Himàlaia.

“Cada dia vivim amb la por que aquest sigui el darrer. Dormim malament i, quan ho aconseguim, ens empaiten els malsons. Cada setmana es destrueixen pobles sencers. Creixen els nostres morts. Ja no tenim cap altra opció. Arribaran més bombes d’aquest indret maleït.[…] En Soulayed tornarà. Ell et portarà al peu de la muntanya. Tu portaràs el cinturó.” (pàg.60)

Sens dubte es tracta d’una novel·la poderosa, intensa, que ens suscita la reflexió profunda sobre el valor de la vida i les ideologies que ens atrapen. El seu estil amè i íntim ens fa endinsar-nos en la trama i prendre partit amb cada un dels personatges. Som Amed, Aziz, els pares, i els que lluiten contra “l’enemic darrere la muntanya”. La injustícia és palpable i indefugible. Tot i així, de vegades podem ser senyors del nostre destí, encara que la vida s’esforci a demostrar-nos el contrari.