La maledicció de les abelles

Llicenciada en Periodisme i Màster en Relacions Internacionals, Clàudia Pujol (Olot, 1976) ha estat directora de la revista Cuina i en els darrers anys ha treballat a la revista de divulgació històrica Sàpiens, primer com a cap de redacció i des de 2010 com a directora. És autora de llibres a mig camí entre el periodisme i la literatura, com Vides singulars (Mina, 2005), Diari d’un forense (Mina, 2007) i L’escena el crim (Columna, 2010). Amb la narració que ara ens ocupa, No et refiïs dels teus records, Pujol presenta la seva primera novel·la de ficció i de temàtica negra, i ho fa amb un thriller amb tocs científics i filosòfics ambientat a la Vall de Vianya. 

No et refiïs dels teus records es va gestar ara fa dotze anys a partir de la trobada real de l’autora amb un estrany que la va contactar via Facebook, i que patia un trastorn obsessivocompulsiu. L’home li va dir que tenia una història que li agradaria que ella escrivís en forma de novel·la. Després de l’estupefacció inicial, la curiositat periodística de Pujol la va portar a quedar amb el desconegut. Més que la trama literària que li va plantejar ell, a l’autora li va interessar la persona per fer-ne un personatge. El motiu del TOC (i estem parlant de fa dotze anys, quan l’única referència d’aquest trastorn per a molta gent era la pel·lícula Millor impossible (1997) protagonitzada per Jack Nicholson i Helen Hunt), sumat al fet que l’home era un amant de les teories de la conspiració, van portar Clàudia Pujol a escriure No et refiïs dels teus records. Li va semblar una metàfora de la societat actual, en la qual tothom, d’una manera o altra, té alguna mena de TOC, perquè tenim tants estímuls i vivim a un ritme tan vertiginós que cada vegada resulta més difícil concentrar-nos i, en conseqüència, fer menys feina de qualitat.

En Samuel Heras, el protagonista de la novel·la de Pujol, és fill d’un mecànic i d’una modista. Té 25 anys, un TOC considerable, un coeficient intel·lectual superior a la mitjana, està obsessionat amb les abelles i defensa a mort les teories de la conspiració. Sembla que comença a enviar esqueles als seus seguidors a través del seu compte d’Instagram, on s’autoanomena «Abella Maia» —aquí Pujol actualitza la xarxa i deixa enrere Facebook. La primera que sabem que en rep una és la primera psicòloga d’en Samuel, la Mercè Ortigosa, una esquela amb data de febrer de 2012 i un poema de Martí i Pol. El segon afectat és Cai Reixach, un noi que feia bullying a en Samuel quan eren petits. D’entrada sembla una broma macabra, però el tema es complica quan els destinataris de les necrològiques van morint, sense motiu aparent, en les dates anunciades. Ell no és l’assassí, i la unitat de Mossos d’Esquadra especialitzada en delictes cibernètics (que no són ni com els herois de les pel·lícules americanes dels anys 20-30 del segle passat ni són antiherois com als anys 70, sinó persones humanes amb les seves cicatrius) hauran d’investigar un fet misteriós que acaba repercutint a nivell mundial. L’interessant de tot aquest procés és la diversificació de reaccions dels destinataris.

L’autora penetra en la psicologia humana i reflexiona sobre com un mateix fet pot ser rebut de maneres molt diferents segons qui el pateix. La ment, les pors, les esperances… tot és dins el cervell humà. I d’aquí sorgeix el tema del neuromàrqueting, l’estudi del cervell en el procés de compra. Hi ha empreses que en comptes d’interrogar persones (capaces de mentir) ens interroguen els cervells (incapaços de mentir), perquè les mesures biomètriques són molt més fiables que la pròpia paraula. D’aquí el tema de la creença en teories conspiranoiques, també. En el cas d’en Samuel, creu que George Bush manipula el diari més venut de França, creu en «l’ombra allargada que plana rere els atemptats de Moscou» i no creu de cap manera que l’home hagi trepitjat mai la Lluna.

La metàfora de les abelles és clara: Clàudia Pujol es refereix al gran invent de Henry Ford, el treball en cadena, que un dels seus protagonistes associa a la manca de llibertat.

No et refiïs dels teus records és un gran taquígraf de l’esperit del temps. Per això tant l’autora com els seus personatges juguen amb els records, ja que a mesura que anem vivint els records van canviant i no veiem les coses de la mateixa manera. Fer-se els records a mida és humà, però en el cas d’en Samuel el tema va més enllà, ja que si no es medica pateix al·lucinacions i no discerneix què és veritat i què no: als sis anys va veure la seva mare «literalment cosida a la cadira de ferro forjat». Un altre personatge, que està sota l’efecte de les drogues, també té els records distorsionats. En paral·lel al tema de la memòria, hi ha l’obsessió per les abelles (la portada del llibre és espectacular), perquè és la marca de l’assassí. A més, dos dels personatges són apicultors. Juntament amb els coloms, les abelles són animals odiosos per als personatges de la novel·la: la Mercè els té al·lèrgia i en Samuel és apicultor i el piquen. Un insecte tan petit com una abella té el poder de carregar-se éssers humans i alhora, com deia Einstein, és un element clau per a la supervivència de la humanitat. A la novel·la s’hi planteja un nou misteri: per què estan desapareixent les abelles de tot el món? Estem parlant de canvi climàtic? De malalties? De pesticides?

La metàfora de les abelles és clara: Clàudia Pujol es refereix al gran invent de Henry Ford, el treball en cadena, comú al món de les abelles, tot i que en Samuel «no podia evitar associar la cadena a la manca de llibertat». Fent ús d’aquesta llibertat i transformant el seu TOC en un trastorn de personalitat, el protagonista té múltiples identitats a Instagram: Star Line, María Celeste, Nikolai Rimski-Kórsakov i, sobretot, Abella Maia. Al costat d’en Samuel (fred, analític) hi ha el personatge antagonista, la seva parella, la Sibel (més ingènua i noble), que intenta posar-se en el cervell d’en Samuel per poder desxifrar-lo: «La Sibel sempre el salvava. Fins i tot en somnis». L’amor com a salvació és un dels altres temes fonamentals de No et refiïs dels teus records, una novel·la realment benvinguda.