El 23 d’octubre de 1983, ara fa quaranta anys, un grup de gent inquieta amb Josep Cots al capdavant van fundar Edicions de 1984. El segell prenia el nom de la coneguda novel·la de George Orwell i era alhora una declaració d’intencions. Aquest nucli de socis, format per Àngels Agulló, Carme Sansa, Jordi Muñoz-Castanyé i el mateix Cots, s’ha mantingut estable al llarg d’aquests anys al servei d’un catàleg formidable i ara és hora de celebrar-ho.

Aquesta setmana Josep Cots ha anunciat els actes de celebració amb una notícia sonada: la publicació en dos volums de la primera traducció íntegra de Guerra i pau de Tolstoi publicada en català. La traductora Judit Díaz Barneda ha dedicat deu anys a traduir directament del rus aquest clàssic monumental, que als anys vint havia estat traduït del francès per Carles Capdevila Recasens l’any 1929. L’última edició d’aquesta traducció noucentista havia sortit dins la col·lecció MOLU (aquelles cobertes verdes!) i ara queda superada per una versió que ha estat revisada pel millor corrector de Catalunya després d’Andreu Rusiñol: Jordi Raventós, editor d’Adesiara, que hi ha esmerçat uns quants mesos.

Josep Cots, acompanyat de Laura Baena i Núria Miralpeix, ha anunciat en un dinar de premsa que la celebració del 40è aniversari d’Edicions de 1984 s’estendrà al llarg de l’any 2024 amb actes en biblioteques i llibreries. Durant els pròxims mesos l’editorial celebrarà també l’aniversari dels seus títols més celebrats. La màquina d’espavilar ocells de nit de Jordi Lara ha fet 15 anys aquest 2023 i l’any que ve els complirà Olor de colònia de Sílvia Alcàntara, el llibre més venut de tota la història del segell.

Amb els autors, Josep Cots és un home de pocs amics però fidel. Quan un autor li agrada, és capaç de publicar tots els seus llibres.

Josep Cots ha avançat que al llarg de l’any vinent completaran línies que tenen obertes. Insistiran amb autors importants de la casa. Hi haurà una nova novel·la breu de Sílvia Alcàntara, però també nous llibres de Platonov, George Saunders, Paul Hardy. I de clàssics com Faulkner, de qui publicaran els contes complets, o Rimbaud o Ezra Pound. El llibre que marcarà un abans i un després a l’editorial arran d’aquest aniversari serà, però, Guerra i pau, un llibre de gairebé 2.000 pàgines que surt al mercat pel mòdic preu de 49’95 euros, amb una coberta il·lustrada que deixa enrere el disseny blanc de  la col·lecció Clàssica.

Cots es mostra optimista a l’hora de fer un diagnosi de l’estat actual de l’edició en català. “La normalització lingüística ha fet eclosió en aquesta dècada i ha propiciat més consum de llibres en català. Hi ha un augment percentual progressiu del català i això vol dir que la immersió ha donat els seus fruits, encara que alguns ho vulguin veure com un fracàs”, diu Cots. “No s’obririen tantes editorials noves en català si no fos així. I l’abundància d’oferta de títols retroalimenta la demanda”. Cots sosté que “la fortalesa de l’edició en català està en la seva debilitat”, i potser té raó. La fragilitat t’estalvia de llançar-te a aventures supèrflues o extravagants i et permet anar trampejant amb projectes assumibles i de risc moderat que no portin a la ruïna. L’editora Laura Baena, la mà dreta de Cots, hi afegeix que l’abundància de segells és un repte: “Si hi ha competència, sobreviurà qui ho faci millor”.  L’equip actual de 1984 es completa amb l’editora Núria Miralpeix, que treballa a l’editorial des de fa 4 anys i ha contractat autors com Trevor Noah o la italiana Veronica Raimo, autora de la divertidíssima Res és veritat, que acaba de sortir. Baena, per la seva banda, ha descobert i defensat autors nord-americans com George Saunders i la gran Marilynne Robinson, autora de capçalera de Barack Obama.

“Jo vaig fent el que em deixen fer. La vida és un divertimento i hem d’anar passant el temps”, em deia Cots amb una certa modèstia en una conversa que vam mantenir amb el Josep Cots llibreter l’any 2013, ara fa deu anys.

L’editor de 1984 em diu que no ha intentat emular cap altre editor, català o estranger, a l’hora de construir el seu catàleg. I em fa l’efecte que amb els autors, Josep Cots és un home de pocs amics però fidel. Quan un autor li agrada, és capaç de publicar tots els seus llibres. Ho ha demostrat amb Irvin D. Yalom, Sorj Chalandon, Marilynne Robinson o Elizabeth Strout, que li va donar el premi Llibreter amb Olive Kitteridge.

• 

  La doble vida de Josep Cots

  Bernat Puigtobella

Ho ha demostrat també amb autors catalans com Pasqual Farràs, Quim Español o Enric Casasses entre els vius, o amb Balzac, Jacint Verdaguer, Juli Vallmitjana o Eduard Girbal Jaume entre morts, d’aquí i de fora.

Josep Cots em confessa que li hauria agradat publicar 1984 de George Orwell o Viatge al fons de la nit de Céline. Quan li pregunto si ha tingut algun fiasco, em diu que Tots els contes de Grace Paley o Milkman d’Anna Burns, tot i ser llibres expecionals, no han venut com esperava. En canvi, va tenir una grata sorpresa amb Sol a Berlín de Hans Fallada, un autor desconegut fins i tot en el mercat castellà que ja acumula cinc edicions.

Guerra i pau a cada casa

Josep Cots s’ha conjurat a posar un exemplar de Guerra i pau en cada casa. De moment n’ha fet un tiratge valent i prudent a la vegada: 2.600 exemplars, que s’haurien de vendre d’aquí a Nadal. Guerra i pau conviurà a les llibreries amb altres novetats de Tolstoi, com Tres novel·les breus (Club Editor) o Un matí del terratinent (Cal Carré).

La redacció de Guerra i pau s’origina arran d’un accident. L’any 1864 Tolstoi va caure del cavall i va estar convalescent durant un temps prou llarg per escriure aquesta obra monumental, que la seva dona Sófia va passar en net fins a set vegades durant els cinc anys que Tolstoi va dedicar a escriure aquesta obra.

La traductora Judit Díaz Barneda apunta que Guerra i pau és un clàssic imprescindible per entendre la literatura que s’ha escrit després. Tolstoi, que admirava Dickens més que Shakespeare, obre el realisme dins la novel·la russa i entra en bel·ligerància amb els historiadors de l’època, que entenien l’exercici historiogràfic com un relat de la vida i miracles dels emperadors i els personatges més rellevants. Tolstoi els contradiu amb la noció que la història no es pot limitar al relat oficial de les autoritats sinó que es construeix també amb les vides de la gent senzilla. “Per Tolstoi la història la fa el poble i aquí no hi pinten gaire res els emperadors”, afegeix Cots.

Tolstoi es va inspirar en la memòria familiar i en personatges de la seva nissaga per crear els personatges de Guerra i pau, una novel·la amb tants personatges (fins a 500), que l’edició de 1984 s’obre amb una guia amb els seus noms perquè el lector no es perdi. “Els pares de Tolstoi van viure l’ocupació napoleònica i la batalla de Borodinó de l’any 1812. I ell té material molt per documentar-se de primera mà, ja que els seus avantpassats ho havien patit en pròpia carn”, recorda la traductora. Però no tot és guerra a l’obra mestra de Tolstoi. L’autor rus contraposa l’èpica bèl·lica a la quotidianitat de la nostra existència. Llegir Tolstoi és reviure la vida mateixa.

Felicitem Josep Cots i els seus socis, que fa 40 anys que donen guerra. I aquí pau i després glòria!