El català del nou Philip Kerr

“Eso es lo mejor que se le da a Krivyenko: asesinar. Siempre se le ha dado bien. Ah, es muy astuto, Para empezar, es un excelente políglota: habla ruso, español, alemán e incluso catalán, un idioma muy difícil de aprender para cualquiera…”

Aquesta frase la pronuncia l’almirall alemany Wilhelm Canaris a les darreres pàgines del nou llibre de l’escocès Philip Kerr titulat Un hombre sin aliento i subtitulat Una investigación de Bernie Gunther (que acaba de publicar a la col·lecció Serie Negra RBA) quan la trama de la novel·la queda gairebé del tot desentrallada i descobrim coses que no els explicaré per tal de que puguin fruir-ne l’intriga fins a la última pàgina.

M’ha semblat interessant que el veterà Philip Kerr, guardonat amb el III Premi RBA de Novel·la Negra el 2009 que, per cert, havia de visitar-nos a la darrera setmana de BCN Negra a Barcelona i finalment no ho va fer (i em vaig perdre l’oportunitat de preguntar-li unes quantes coses i no només aquesta del català) utilitzés com a rerafons la guerra civil espanyola amb referències al suport que els alemanys donaven als sublevats feixistes i la que els russos donaven a les Brigades Internacionals i al govern legítim de la República a diversos espais del país com ara Madrid i, sobretot, a Barcelona i Catalunya. Són unes referències molt de passada, sense entrar-hi a fons, que volen donar a entendre que tothom, o en tot cas que els personatges implicats a la novel·la, sap de què es tracta i de quins disbarats s’hi van cometre.

La novel·la de Philip Kerr narra una investigació de Bernie Gunther, un home desolat i escèptic però que encara conserva una mica de lucidesa i de decència, tot i que està disposat a infringir qualsevol llei i cometre qualsevol acte immoral per tal de salvar la pell rodejat com està de personatges sinistres de la Gestapo i les SS, assassins i perversos, que el repugnen. La investigació es du a terme als boscos de Katyn, als afores de la ciutat russa de Smolensk, ocupada per les tropes alemanyes l’any 1943, després de la desfeta d’Stalingrad, on apareixen restes humanes de més de quatre mil oficials polonesos assassinats per l’exèrcit soviètic i que el ministre de propaganda Goebbels vols denunciar a l’opinió pública internacional mitjançant la Creu Roja per tal de desestabilitzar l’aliança soviètica amb els països occidentals.

A Un hombre sin aliento hi trobareu un catàleg d’armes notori, des d’una Walter P38 a una MauserC96. Hi trobareu també militars aristòcrates alemanys amb codi d’honor que atempten contra Hitler sense èxit, metges espanyols feixistes –un Berruguete i un Vallejo-Nájera- infermeres de dia i prostitutes de nit per tal de sobreviure, una atractiva doctora forense alemanya tant cínica com el mateix Bernie Gunther, i fins i tot uns fragments en català de La Internacional “Del passat destruïm misèries, esclaus aixequeu vostres cors, la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot…”

Una investigació paral·lela d’uns estranys crims efectuats a l’entorn del mariscal de camp Von Kluge compliquen la trama i faciliten a l’espavilat i supervivent Bernie Gunther descobrir-ne l’entrellat. I és aquí on la relació, llunyana però necessària i clau per la investigació, amb la guerra civil i amb Catalunya, va agafant cos i presència. No els dic res més. Bé, si, una última cosa. Llegeixin els trillers històrics de Philip Kerr. Són enginyosos, estan ben escrits i documentats. I juntament amb les connotacions polítiques dels anys convulsos de les guerres espanyola i europea i de les ideologies que van enfrontar-se a mort la primera meitat del segle XX hi ha un teixit moral fet miques, apedaçat que ens arriba molt a prop.