Dos editors que busquen dones

Ramon Mas i Ricard Planas, fundadors i editors de Males Herbes, han creat en poc temps, dins la col·lecció Distorsions, un catàleg literari sense complexos ni concessions. Ara, després d’haver publicat una colla de títols, s’adonen que no tenen dones al seu catàleg i han decidit fer una crida a través de Núvol per captar veus femenines.

“Quan es va crear la revista Les Males Herbes i més tard l’editorial, el nostre principal objectiu era construir una plataforma des d’on es pogués conrear i publicar un tipus de literatura catalana que anés més enllà del costumisme imperant. Buscàvem fugir del realisme, i això va donar peu a la col·lecció Distorsions, emmarcada en allò que els francesos en diuen literatures de la imaginació (Littératures de l’imaginaire). Teníem la modesta però ferma intenció de normalitzar un cert tipus de narrativa, ens faríem forts en aquesta escletxa i li retornaríem el prestigi que massa vegades se l’hi havia negat”, escriuen els editors de Males Herbes, Ramon Mas i Ricard Planas.

Han passat cinc anys des del primer número de la revista i més de dos d’ençà que la col·lecció Distorsions va veure la llum. En aquest sentit hem obtingut algunes petites victòries, però sabem que queda molt camí per fer. D’altra banda hem pres consciència d’un fet que ens inquieta: de tots els originals d’autors catalans que hem rebut en aquests dos anys i mig d’editorial, un 95% procedeixen d’escriptors i només un 5% (tirant a l’alça), d’escriptores.

A Males Herbes som lectors apassionats, editem per vocació, però no som acadèmics ni especialistes en pràcticament res. No ens pertoca a nosaltres analitzar les causes de manca d’originals femenins que ens arriben. Aquest text vol ser una crida, però també és una pregunta que sorgeix de la constatació d’un fet. Llancem un SOS desesperat. I si acaba sent un crit en el desert, que al menys s’hagi cridat fort i sempre de manera honesta.

Ens neguem a creure que la literatura fantàstica (en el sentit més ampli del terme) sigui cosa de mascles. Com tampoc ho poden ser la sàtira ni l’experimentació. A fires i presentacions comprovem que hi ha un munt de lectores que comparteixen (cadascuna des del seu criteri particular) els nostres gustos, la nostra concepció de la ficció i bona part dels anhels del projecte Males Herbes.

Som conscients que hi haurà qui interpretarà aquest escrit de manera maliciosa. Qui en manipularà el motor o la voluntat. Ens importa ben poc. La nostra intenció no és fer un judici de valor, ni reflectir una realitat que no sigui la nostra (tampoc parlem en veu d’altres editorials, només exposem el nostre cas). El que ens preocupa és la solidesa del nostre projecte, la consolidació de la imaginació com a cavall de batalla, la normalització d’allò que no és normal. Sabem que tot això no serà possible, que serà incomplet, si no existeix una polifonia, la pluralitat de veus necessària per escapar d’aquest maleït sentit comú que des d’un principi ens vam fixar com a enemic a batre.

Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. El que ens pertoca a nosaltres és fer quelcom per canviar aquesta dinàmica. Portem massa temps esperant que les escriptores interessades en aquesta “altra” manera de concebre la literatura acudeixin a nosaltres. Sabem que existeixen. Recentment hem vist les primeres espurnes d’un talent descomunal, que esperem incorporar a l’escuderia de cara a la pròxima temporada. Però en volem més. Per això hem decidit abandonar la posició massa vegades passiva de l’editor i anar-ho a buscar pel nostre propi peu. Volem veus femenines, escriptores que aportin la seva pròpia visió de la ficció a l’univers cada cop més ampli de la col·lecció distorsions.