Documentar els indocumentats

Karla Cornejo Villavicencio va néixer a Equador, però quan tenia cinc anys ella i els seus pares van marxar als Estats Units a la recerca d’una vida millor. Allà, a base d’esforç, sacrifici i moltes beques, Karla va ser una de les primeres americanes indocumentades en graduar-se a Harvard. En certa manera, podríem veure la seva història com un èxit de la meritocràcia, la plasmació del somni americà; qui vol i treballa de valent ho aconsegueix, mireu-ho! Res més allunyat de la realitat. A Els americans indocumentats (Saldonar), l’autora ens deixa clar des d’un principi que tots aquests conceptes són una porqueria, i que ella al final, ha tingut sort. 

Els americans indocumentats. El preu físic i mental del somni americà per a onze milions de persones va ser finalista del National Book Award dels Estats Units i va rebre l’elogi de gran part de la crítica americana. Al nostre país, l’obra ha estat editada per Saldonar i traduïda per Octavi Gil Pujol. El llibre, que navega entre el reportatge i la crònica més personal, desgrana el desengany del somni americà des de l’experiència d’una multitud de testimonis. L’autora fa ús de la ironia i l’humor més tèrbol per parlar de la seva pròpia vida i la de la seva família i alhora, i fila aquestes experiències personals amb la d’un gruix de la població estatunidenca.

Tot i el to reportatjat, Karla Cornejo renega de ser periodista. “Els periodistes, pel que sé, no intenten canviar el resultat de les seves històries amb tanta cruesa com jo”. I és que Cornejo intervé en la vida de la majoria de testimonis que recull, així com les històries dels altres la travessen a ella. La desgastadíssima frase “tot allò personal és polític” s’entén perfectament en el llibre. Des de l’inici, l’autora parla en un to proper i informal sobre la seva vida, com si les lectores fóssim amigues seves i estiguéssim parlant en un bar. L’humor, moltes vegades, és una de les maneres de lidiar amb les experiències traumàtiques, i la ironia de Karla Cornejo n’és un exemple clar. La relació que manté amb els seus pares, la que mantenen entre ells, la depressió o el trastorn límit de la personalitat són temes dels quals l’autora parla sense pèls a la llengua.  És molt interessant com l’autora connecta la seva experiència amb la dels altres testimonis: ella és conscient que dintre de tot, és una privilegiada.

El llibre s’estructura en sis capítols i cada un d’ells correspon a una ciutat, barri o illa en la qual Karla ha passat dies, mesos o anys conversant i convivint amb la gent que l’habita. Staten Island, la Zona Zero de Nova York, Miami, Flint, Cleveland i New Haven són els llocs escollits per les seves peculiaritats, sempre hostils amb els sensepapers.

M’avergonyeix dir que no coneixia cap dels casos exposats. Evidentment, tots hem sentit a parlar de l’huracà Katrina o del 11-S, però poc sabem sobre què va passar amb els americans indocumentats després que ajudessin a netejar la Zona Zero o com l’aigua contaminada de Flint ha repercutit en la salut dels habitants sensepapers de la ciutat. L’autora entrevista a netejadores, pintors o representants sindicals, amb una visió que no té l’objectiu d’alliçonar a ningú, sinó de mostrar una realitat ignorada. Els personatges parlen de la feina, però també de les experiències més personals i crues. Karla les retrata amb cura, amb el sentiment d’algú que entén perfectament de què parla i a qui entrevista. Cornejo fila els testimonis més íntims i personals amb estudis, notes, reportatges i notícies perfectament acreditades de manera que com a lectors tenim una visió àmplia de la situació de cadascun dels llocs citats.

Els americans indocumentats és una radiografia sociològica i alhora, una autobiografia àcida i sensible. Cornejo integra a la perfecció la crítica política des de l’experiència personal amb un retrat sincer i curós d’un col·lectiu ignorat, menyspreat i deshumanitzat.