Compte enrere per Sant Jordi

La Cambra del Llibre preveu una diada de Sant Jordi pròspera i participativa, amb una distribució espacial més repartida i un nou i polèmic model de cofinançament.

Pol Torres

Pol Torres

Periodista cultural

Per primer cop en gairebé un lustre, aquest 2024 tindrem una diada de Sant Jordi en dia feiner, després de dos anys de festa durant el cap de setmana, i/o sense cap rastre de restriccions derivades de la pandèmia. Una diada de les d’abans, esmunyida entre horaris laborals i amb aires de festa cívica i popular –alguns nostàlgics fins i tot dirien que anàrquica. Per escalfar motors, La Cambra del Llibre i el Gremi de Llibreters de Catalunya, acompanyats de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, han presentat els punts clau d’una jornada que es preveu transitada i profitosa, amb la voluntat de redistribuir millor els espais destinats a les parades i la recuperació de la Rambla de Barcelona com a novetat principal.

D’esquerra a dreta: Natàlia Garriga, Jordi Ferré, Èric del Arco i Xavier Marcé © Guillem Roset/ACN

La Cambra del Llibre de Catalunya, institució que agombola els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la indústria gràfica del país, pronostica una diada de gran participació, fet que s’infereix per l’increment de paradistes sol·licitants a la ciutat de Barcelona i per les dades positives que ha viscut el sector durant del primer trimestre de l’any. Les expectatives són optimistes i alhora moderades, perquè també s’espera una lleugera disminució en les vendes en comparació amb l’any passat, quan la celebració va caure en diumenge i va deixar unes xifres excel·lents: 1,87 milions de llibres venuts i una facturació de 24 milions d’euros acumulats al llarg de tota la setmana.

Més enllà de presentar-la com una festa de país, el missatge que es vol transmetre amb la diada d’enguany és senzill: més i millor. Més poblacions participants, més paradetes que mai i més metratge de carrer. En el cas de la capital catalana, s’aposta per una millor organització, un augment de la seguretat i una logística optimitzada. I això últim, és clar, implica més diners invertits, i és precisament d’aquesta necessitat d’on neix la història del famós copagament.

Enguany, aquells que vulguin inscriure’s en la zona professional han d’abonar una quota que oscil·la entre els vuitanta i els cent euros, en funció de si s’està associat a alguna entitat gremial o sectorial. Algunes veus han criticat aquesta decisió perquè consideren que accentua la pèrdua del caràcter popular de la festa, així com la seva mercantilització. «La gent ha entès els nostres arguments –ha assegurat Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters–, que parteixen de comissions internes formades per llibreters i d’una reflexió col·lectiva que hem portat a terme en els darrers anys. Hem demanat disculpes per la comunicació dirigida als nostres agremiats, però un cop ho hem explicat bé, el nivell d’acceptació és altíssim».

Imatge d’arxiu de la diada de Sant Jordi © Gremi de Llibreters

Segons ha explicat del Arco, i tal com exposa l’editora Laura Huerga a un il·lustratiu fil a Twitter, la celebració de la diada de Sant Jordi implica tancament de carrers, creacions de superilles, serveis de xarxa elèctrica i despeses de seguretat, entre altres serveis. Tot aquest cost l’assumeix fins a un 80% la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona –cal recordar que l’organització de la jornada va a càrrec de la Cambra del Llibre i el Gremi de Llibreters, i no és de caràcter municipal. Cada any, i especialment des de la pandèmia, s’incrementa el nombre de paradistes a Barcelona i els costos augmenten, per la qual cosa el sector ha cregut necessari trobar un nou model de finançament.

El cost d’aquest Sant Jordi és calcula en uns 245.000 euros, i la repartició que es planteja amb el model de copagament queda així: la Generalitat n’aporta 175.000; l’Ajuntament de Barcelona, 30.000 més la cessió d’infraestructures; i els 30.000 restants provenen de la butxaca dels paradistes. L’objectiu és evitar que la diada mori d’èxit.

Per la seva part, Marcé ha assegurat que la quota referida no és cap taxa municipal, perquè no hi ha explotació comercial i perquè l’Ajuntament cedeix els espais de la ciutat de manera gratuïta, i ha insistit en el fet que no totes les parades barcelonines són de copagament, només les que s’ubiquen a espais catalogats com «professionals», on s’ofereixen una sèrie de serveis considerats imprescindibles. En tot cas, la mesura, segons comenta del Arco, serà objecte de reflexió i valoració després de la diada d’enguany. Per la seva banda, la consellera Garriga ha volgut recordar que abans de la pandèmia el Departament de Cultura no feia cap aportació econòmica a l’organització de la diada. «Hem de tenir clar que Sant Jordi atrau un milió de persones als carrers de Barcelona. Si 435 paradistes volen estar al centre de la ciutat, necessitem un cert ordre. L’espai central no pot viure en aquest caràcter popular i anàrquic que teníem abans i que molta gent encara continua reivindicant», ha dit del Arco.

Un Sant Jordi en expansió

Des del 2017, el creixement de parades de llibres i roses ha estat gairebé exponencial. En aquest interval de temps, s’ha passat del fet que dos carrers apleguin el 60% de les parades a dispersar la jornada al llarg de set districtes i dotze espais professionals. Des del 2019, el nombre de parades ha augmentat un 50%, de 290 a les 435 d’aquest 2024. La Cambra assegura que la implantació d’aquests espais «ha estat clau per a la racionalització de la festa, les millores en seguretat, eficiència i serveis, i per assumir el creixement que ha experimentat [la diada] d’un temps ençà, tant d’oferta com de públic, sobretot en grans ciutats com Barcelona». L’objectiu, doncs, és celebrar aquesta festa nacional de la manera menys densificada i més descentralitzada possible, així com fer-la més accessible i segura per a tothom.

El president del Gremi de Llibreters també ha abordat una polèmica habitual de la jornada: la metodologia empleada per fer la llista dels més venuts. L’any passat, les successives xifres publicades va atabalar el públic de mala manera, per la qual cosa aquest any s’ha optat per no oferir cap dada definitiva el mateix dia 23. En canvi, es publicaran una sèrie de «tendències» a partir d’un prorrateig de vendes provisionals, sumades a les tendències dels tres o quatre dies anteriors. Així, el dia 24 es comunicaran les vendes totals d’aquells establiments que ja les tinguin completament processades –com que en cap cas serà el 100% de les llibreries, es treballarà amb un percentatge–, i al cap d’una setmana es faran públiques les dades definitives. Sigui com sigui, del Arco s’ha afanyat a esclarir que la llista dels més venuts, reduïda sempre a cinc o deu títols destacats, «només representa al voltant del 6% del total de vendes» de Sant Jordi.

Imatge d’arxiu de la diada de Sant Jordi © Gremi de Llibreters

A la capital catalana, l’aposta per «esponjar» la diada es tradueix en la presència de parades repartides en set districtes de la ciutat: Ciutat Vella, Gràcia, Eixample, Les Corts, Sant Martí, Sant Andreu i Sarrià. Enguany s’ha tornat a batre el rècord pel que fa al nombre de paradistes en espais destinats al llibre i la rosa: dels primers n’hi haurà un total de 336 –l’any passat van ser-ne 320–, distribuïdes al llarg de 3.356 metres de carrer. A aquestes xifres cal afegir el centenar de parades que s’emplaçaran davant de les llibreries i les instal·lades en altres espais. En relació amb les parades destinades a la signatura d’autors i autores, n’hi haurà un total de 214, una més que el 2023.

La diada d’enguany també rescata un dels espais més emblemàtics del Sant Jordi barceloní: les Rambles. De Canaletes a Santa Mònica, aquest emplaçament de gran valor simbòlic –i bressol de la festivitat– es recupera ara de forma més estirada que abans, evitant embuts i el perill de col·lapse. L’artèria de la capital farà de nòdul amb el Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia, de manera que els llibres i les roses creuaran la ciutat de mar a muntanya. Alhora, les llibreries i floristeries de Girona també han demanat de tornar a la Rambla de la ciutat, el lloc tradicional, després de festejar a la Copa i a la Devesa per mor de les mesures anticovid. En aquest cas, les parades de llibres i roses s’instal·laran a la Plaça de Catalunya, i les entitats s’ubicaran entre la Rambla, el Pont de Pedra i els carrers Nou i de Santa Clara.

A Barcelona, l’aposta per Ciutat Vella es complementa amb el Passeig de Lluís Companys, que fa de connexió amb l’espai específic de còmic, literatura infantil i juvenil i públic familiar del Passeig de Sant Joan. També, i per celebrar que la Biblioteca García Márquez ha guanyat el Premi a la Millor Biblioteca Pública del Món, així com dos premis d’arquitectura, el barri de La Verneda se suma per primer cop a la festa lletraferida. D’acord amb l’ajuntament de la ciutat, la biblioteca acollirà diferents d’activitats literàries –entre elles el pregó de la lectura, a càrrec de l’escriptor britànic David Walliams–, i davant seu s’emplaçaran tres parades de llibres i dues de roses.

Jordi Ferré, coordinador de la Comissió de Sant Jordi de la Cambra, ha reivindicat l’«enorme bibliodiversitat» que es respira durant tota la jornada, així com el «model d’èxit» que representa la seva organització, i ha fet una crida a gaudir de la diada arreu del país, posant en valor l’esforç «enorme» dels agents que intervenen en la cadena del llibre, dels editors i llibreters fins als impressors i distribuïdors. Per la seva part, del Arco ha constatat la «il·lusió» amb la que els llibreters viuen Sant Jordi, tot reivindicat la seva feina com a «coneixedors i prescriptors de llibres» al servei del seu entorn de proximitat.

D’altra banda, Xavier Marcé agraït a «la família del llibre» el seu esforç durant els darrers tres mesos de treball, i ha celebrat la «immersió social» que aconsegueix el Dia del Llibre i la Rosa, «una virtut extraordinària des del punt de vista de la vocació». Finalment, la consellera Garriga ha destacat la tasca de la Cambra i el Gremi a l’hora d’organitzar una jornada d’aquestes dimensions, i ha posat èmfasi en una terna de xifres que demostren els interessos lectors de la ciutadania catalana: durant tot l’any passat es van vendre més de 60.000 títols diferents entre sí, més de la meitat de les vendes van ser en català i les biblioteques van prestar onze milions i mig de llibres. «Encarem aquest Sant Jordi amb il·lusió perquè la dinàmica continuï sent igual de bona que l’any anterior», ha conclòs.

Podeu trobar més informació sobre l’organització de la diada i la ubicació dels paradistes al web del Gremi de Llibreters.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació