August Dupin visita Barcelona

Mostrar la ciutat de Barcelona com un personatge amb carisma és un dels propòsits de Sylvia Lagarda-Mata (Barcelona, 1961) a l’hora d’escriure Veus de mort als Encants Vells, la novel·la guanyadora del Premi Santa Eulàlia 2024.

L’assassinat d’un llibreter i la desaparició d’un llibre robat són el punt de partida d’un relat d’intriga a cavall entre la novel·la negra i la novel·la històrica. Lagarda-Mata recupera la llegenda del primer assassí en sèrie de Barcelona, situada pels volts de 1840. En aquells temps, la història va tenir la seva popularitat, tot i que ningú va arribar documentar uns successos que inclús han estat titllats com notícies falses. L’autora estén els rumors servint-se d’una acurada documentació històrica de la Barcelona del segle XIX i se suma a una tradició literària que ha tractat aquests mateixos fets, des de Gustave Flaubert, que va escriure el relat Bibliomania (1837) fins a Ramon Miquel i Planas, que va continuar alimentant el mite amb La llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928) i arribant a Marcel Fité, que fa pocs anys va publicar La veritable història del llibreter assassí de Barcelona (Edicions de 1984).

Encara que Lagarda-Mata eviti encasellar la novel·la en un gènere literari específic, té un referent clar: Edgar Allan Poe. La novel·la beu del Poe més prosaic, que construïa aquests relats d’intriga entorn el detectiu August Dupin, una de les primeres icones de la novel·la policíaca del segle XIX. Dupin és el protagonista de la novel·la i se’ns presenta just després d’haver resolt els crims de la Morgue, fugint de París per assumptes personals per caure a Barcelona, on queda immers en el cas de l’assassí de llibres.

Molts fragments de la novel·la evoquen l’atmosfera victoriana de terror dels temps de Jack l’Esbudellador, en aquelles Londres i París lúgubres tan adherides en el nostre imaginari. L’autora dota Barcelona d’una personalitat pròpia i la barreja amb l’atmosfera característica de novel·la negra mitjançant descripcions acurades dels racons més emblemàtics de la ciutat: les investigacions de Dupin el porten a recórrer llocs com les barraques del Cementiri de Poblenou, les hortes i els desnivells de Montjuïc, les antigues muralles del centre de Barcelona i l’indret que dona nom a la novel·la, els Encants.

El Premi Santa Eulàlia pretén remarcar la importància de Barcelona com a context i element essencial per a que aquesta pugui existir, identificant la ciutat com un personatge. En l’edició anterior el guanyador va ser Lluís-Anton Baulenas per Seré el teu mirall (2023), una novel·la ambientada a la Barcelona contemporània. Aquest any la novel·la guanyadora viatja dos segles enrere i s’acompanya d’un abundant exercici de documentació històrica de la ciutat de Barcelona.