El llibreter assassí de Barcelona

Marcel Fité converteix en novel·la una llegenda decimonònica originada a Barcelona que va fer fortuna a Europa

Anna Rossell

Anna Rossell

Filòloga, escriptora, crítica literària i gestora cultural.

Amb La veritable història del llibreter assassí de Barcelona (Edicions de 1984), Marcel Fité (Coll de Nargó, 1949) segueix fil per randa l’afirmació d’Umberto Eco, que ell cita com a introducció a la seva novel·la: «Només es fan llibres sobre altres llibres i al voltant d’altres llibres».

Marcel Fité
Marcel Fité | Foto cedida per Edicions de 1984

Perquè, segons explica l’autor a l’apèndix, el tema que va inspirar el seu text beu d’altres publicacions anteriors, que, en forma d’article, més o menys breu, de gaseta o revista, o en forma de llibre, s’havien escrit sobre la història d’un llibreter assassí de Barcelona.

Publicada per primera vegada a París, anònimament, el 23 d’octubre de 1836, a la Gazette des Tribunaux, el cas del llibreter assassí barceloní va tenir un gran ressò a tot Europa i fins i tot més enllà, i va passar per història real durant gairebé un segle. En realitat, però, es tractava d’una llegenda, una ficció, que, amb alteracions, es va anar perpetuant amb la rúbrica d’autors de renom del moment. Així, després de la publicació a la Gazette, la revista Le Voleur va reproduir aquella llegenda el mateix any. Gustave Flaubert va escriure’n una versió l’any 1836, que amb el títol de Bibliomania, no va veure la llum fins el 1910; Jules Janin va incloure, l’any 1870, el succés en un volum de col·loquis entre bibliòfils intitulat Le Livre, i Ramon Miquel i Planas, el 1923, va refondre parts dels textos de la Gazette i de Flaubert amb fragments de la seva pròpia collita per confegir La llegenda del llibreter assassí de Barcelona.

Cal dir que la dita llegenda tenia un precedent literari de l’autoria d’Ernst Theodor Wilhelm Hoffmann —E.T.A. Hoffmann— (1776-1822), escriptor romàntic alemany, que conreà el conte fantàstic i és considerat l’iniciador del gènere a Europa, i model, més endavant, per als contistes més consagrats dels EEUU.

Tanmateix, el protagonista assassí de Hoffmann, René Cardillac, no era llibreter, sinó argenter, i fou l’autor anònim de la Gazette parisina, que subtitolà la seva llegenda Le Bibliomane ou le nouveau Cardillac, qui en va fer la transposició i l’adaptació convertint-la en un relat nou.

Fité s’endinsa amb la seva temàtica en un món semblant al d’Eco amb El nom de la rosa, un univers monacal de llibres, monjos i assassinats. No hi ha dubte que aquests precedents ja desperten per ells mateixos la curiositat envers un llibre que reprengui la matèria, més encara quan se’ns presenta com la versió definitiva que corregeix els suposats malentesos de les anteriors, postulant-se com la veritable. La novel·la té l’interès afegit que l’acció està ubicada a la ciutat comtal a la primera meitat del segle XIX i que sovint inclou anècdotes urbanístiques, històriques i polítiques, que Marcel Fité coneix bé, i enriqueixen la trama.

Narrada en primera persona als seus vuitanta-tres anys en veu del seu protagonista, Jaume, nascut a Barcelona el 1818, el lector se sent transportat al casc antic de la ciutat i a les passejades dels personatges pels afores de les muralles, en una època on els oficis artesanals protagonitzaven la vida de les famílies de la burgesia catalana.

Jaume, que creix al si d’una família de sastres de renom, relata la seva vida per emmarcar la història que ens vol explicar, la vertadera versió de la qual només ell coneix, la de l’assassí, i justificar el seu silenci durant anys. Jaume, ingressat a l’orde dels franciscans i dedicat a l’ofici de bibliotecari té, per la seva professió, una connexió amb l’assassí bibliòfil i amb l’autor Fité, pel que deduïm del pròleg, A la recerca d’un llibre inquietant, on l’autor relata de quina manera bibliòfila va concebre el pla de l’obra motiu d’aquesta ressenya.

Marcel Fité, que escriu amb una riquesa de lèxic encomiable, sap dosificar amb encert les pistes que va escampant per la narració sense desvelar-ne el resultat ben bé fins al final, de manera que manté viva l’expectació del lector, que reparteix el seu interès entre el misteri que embolica l’acció i l’interès per les anècdotes i els detalls que s’expliquen relacionades amb la vida monacal, els oficis i la política i els antecedents històrics relacionats amb la ciutat. Una novel·la que es llegeix amb gust i d’una tirada.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació