Una revolució de les idees

Una veu sintètica formada a partir de les veus de diversos treballadors del CCCB ens dona la benvinguda al cicle de debats “Les altres revolucions de la IA”. Aquest cicle de quatre debats explora la influència de les noves tecnologies, amb la intel·ligència artificial com a factor principal, sobre els pilars que sustenten l’espècie humana: la filosofia, la cultura, la justícia i la societat. Més enllà de les paraules que sonen pels altaveus, la veu ens fa entendre que el cicle no tracta una ciència-ficció futurista, sinó un present en el qual estem tots implicats.

Avui és el torn de la filosofia: l’escriptor Jorge Carrión té una conversa amb el reconegut filòsof de la tecnologia xinès Yuk Hui en què es revisen conceptes clau sobre el pensament d’aquest filòsof. Comencem per establir una relació entre humà i tecnologia. Hui argumenta que no es pot parlar d’evolució humana o evolució tecnològica per separat. L’home inventa, però gràcies a la tecnologia també evoluciona. Són dos conceptes amb una relació simbiòtica tan forta que, fins a dia d’avui, es poden considerar inseparables. Utilitzem eines i altres objectes com a extensions del nostre cos, i gràcies a elles hem evolucionat fins a poder realitzar activitats que d’una altra manera serien impensables. De la mateixa manera, utilitzem llibres i ordinadors com a extensió física de la ment i la memòria. 

En aquest sentit, la tecnologia no es deslliga de la filosofia. Importants debats filosòfics com l’empirisme en contra del racionalisme són també presents en camps com el de la intel·ligència artificial. Als inicis de la intel·ligència artificial, els models es basaven en complexos algorismes plens de normes i lògica. Un enfoc completament racional. El model, gràcies a la raó i a les idees innates que se li havien atorgat, podia operar correctament fins i tot abans d’haver vist mai cap dada. Aviat es va fer evident que aquesta manera d’operar, si bé eficaç en entorns controlats, era limitant, ja que un model sempre seria tan bo com l’expert que l’hagués dissenyat, però mai aniria més enllà. Així doncs, igual que l’empirisme va sorgir de la mà de Locke com a resposta al racionalisme, es va optar per la creació de models basats en l’experiència, models inicialment buits, sense idees preconcebudes, que s’adapten i aprenen a partir de l’experiència. A diferència dels models racionals, no hi ha una limitació real per al coneixement d’un model empíric; el model pot superar al creador. De la mateixa manera que els creadors d’AlphaGo per ells mateixos no haurien pogut mai guanyar contra Ke Jie, campió xinès de go, Jie no va poder fer res per evitar que la intel·ligència artificial el derrotés en aquest joc l’any 2017.

Yuk Hui defineix l’ànima com una entitat flexible que observa i s’actualitza en el temps per adaptar-se als fenòmens que no entén. Què passarà quan la intel·ligència artificial evolucioni prou com per predir les actualitzacions de l’ànima i pugui actuar en conseqüència?

Va ser gràcies a aquest fet que la Xina es va adonar del gran potencial d’aquesta tecnologia: qui domini la intel·ligència artificial dominarà la geopolítica global. Des d’aquell moment el gegant asiàtic s’ha proposat ser líder mundial en aquest camp. D’altra banda, els Estats Units s’han vist amenaçats davant un possible monopoli en intel·ligència i ha decidit començar una cursa de desenvolupament en IA contra la Xina. Per competir es necessiten, principalment, dos elements: dades i xips. En ambdós casos els americans parteixen amb desavantatge. Àsia controla aproximadament un 80% de la fabricació de microxips; per reduir la dependència exterior, a principis de 2023 Biden va impulsar la producció nacional de semiconductors a través de la Llei de CHIPS (Creating Helpful Incentive to Produce Semiconductors). Pel que fa a les dades, donat el gran volum de població xinesa i l’omnipresència del govern, la Xina té accés a quantitats de dades amb les quals resulta difícil competir. No obstant, cap dels dos bàndols abandonarà la cursa fins aconseguir el seu objectiu: una intel·ligència artificial general (IAG), la singularitat tecnològica.

Avui en dia els models d’intel·ligència artificial són especialistes en realitzar tasques concretes. DALL-E genera imatges, YOLO detecta objectes i ChatGPT ens dona conversa. No tindria sentit demanar a una d’elles que ens fes la feina d’una altra, principalment perquè no serien capaces de processar les dades que rebrien. El somni de la IAG consisteix en desenvolupar una màquina que sàpiga realitzar qualsevol tasca intel·lectual que pugui fer un humà; es tracta d’aconseguir un nivell d’especialització que vagi més enllà de tasques específiques. La singularitat tecnològica es refereix al punt en què les màquines superarien les capacitats humanes de dissenyar i millorar la pròpia intel·ligència artificial i assolirien així un augment exponencial d’automillora i autosuperació.  Aquest punt suposaria una ruptura de la relació humà-tecnologia, ja que l’última ja no necessitaria els humans per evolucionar. 

Hui qualifica la singularitat tecnològica com una catàstrofe, començaria l’època del post-humanisme. És per això que ell proposa una ideologia oposada a la singularitat: la tecnodiversitat. El concepte es refereix a la varietat amb què diferents cultures construeixen i desenvolupen tecnologia, i planteja una diversificació del coneixement tecnològic, en lloc de concentrar-lo en un punt. La tecnodiversitat està estretament lligada al concepte de noodiversitat (noo provinent del grec nous, que significa intel·lecte). La noodiversitat parla de com els humans es poden dividir no pel seu origen sinó per la seva manera de pensar. La tecnodiversitat i la noodiversitat es complementen i es basen en un constant intercanvi d’informació entre cultures i espècies per enriquir-se mútuament i, alhora, mantenir la biodiversitat del seu entorn. Hui ens parla de l’aparició de la tercera fase de desenvolupament de la superfície terrestre després de la geosfera (matèria inanimada) i la biosfera (vida biològica). Es tracta de la noosfera, que engloba tots els éssers vius dotats d’intel·ligència i les transformacions que aquests efectuen sobre el medi on viuen en funció del seu pensament.

La conversa entre Carrión i Hui ha recollit punts clau en el desenvolupament filosòfic de la tecnologia i, per extensió, de l’ésser humà. Ens ha mostrat com la intel·ligència artificial, una tecnologia tan potent, governa les decisions polítiques de països sencers. També ens ha advertit dels perills de la singularitat mentre, alhora, ens proposava camins que s’allunyen de la catàstrofe. Tot i així, Hui ens deixa reflexionar amb preguntes obertes sobre l’actual relació entre els humans i la tecnologia. El filòsof defineix l’ànima com una entitat flexible que observa i s’actualitza en el temps per adaptar-se als fenòmens que no entén. Què passarà quan la intel·ligència artificial evolucioni prou com per predir les actualitzacions de l’ànima i pugui actuar en conseqüència? I com podem saber del cert que no hem assolit ja aquest punt?

Podeu consultar els altres debats del cicle al web del CCCB.