Per què Joan Fuster?

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat commemorar aquest any 2022 el centenari del naixement de Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992), assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta valencià. Aquest dimarts dia 01 de març, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Izaskun Arretze, ha presentat l’Any Joan Fuster a la sala d’actes del Palau Marc, seu del Departament de Cultura, acompanyada d’Enric Sòria, assagista i poeta valencià, traductor, acadèmic i un gran admirador i estudiós de Fuster, que ha estat nomenat comissari de la commemoració a Catalunya.

“Estem molt contents de celebrar l’Any Joan Fuster. Avui és un dia importantíssim perquè Fuster és una figura cabdal, un gegant de les nostres lletres. La seva és una aportació intel·lectual de primer ordre a nivell nacional, europeu i mundial”, comença dient Arretze. I és que l’escriptor valencià va ser un dels grans referents del camp literari del segle passat: poeta notable, crític, intel·lectual i un home molt compromès amb el seu país, que va contribuir en el debat sobre la identitat valenciana després de la guerra civil espanyola, participant també en el moviment de represa i normalització de la llengua catalana; però avui en dia, tant ell com la seva obra continuen sent una referència molt necessària entre les noves generacions d’intel·lectuals i civils, ja que Fuster s’insurgia contra la irracionalitat, el dogmatisme i la opressió.

 “Tal i com ell mateix no es va cansar mai de repetir, Fuster va ser assagista sempre, quan escrivia llibres, d’història o d’incitació cívica, així com quan escrivia aforismes i poemes”, assenyala Enric Sòria, i afegeix: “l’assaig és literatura d’idees, i per tant, un reexamen constant dels arguments, les preposicions, els prejudicis que van trobant-se pel camí a fi de pensar i incitar al lector a fer el mateix.” Així doncs, la seva és una literatura que convida al diàleg i a la revisió dels nostres prejudicis.

Dit això, l’Any Fuster té com a objectiu aprofundir i difondre al màxim el coneixement de la seva obra, i posar de relleu la seva vigència; destacar la necessitat que tenim dels seus escrits, des dels quals Fuster reflexiona sobre inquietuds i reptes que poden traslladar-se igualment al nostre present.

Aquesta tasca serà impulsada a través de la programació d’un seguit d’activitats, que tal i com s’ha emfatitzat, no només tindran lloc a Catalunya, sinó que se celebraran també oficialment als Països Valencians i a les Illes Balears. Aquesta col·laboració vol promocionar-se com una gran oportunitat per poder establir connexions més estretes amb els altres territoris de llengua catalans, pels quals la figura de Joan Fuster ha tingut també un paper històric, cultural i polític molt important.

En aquest sentit, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes apunta que “una commemoració és un ens viu”. I és que, tal i com ha destacat, aquesta mateixa institució està treballant de pal de paller, preparant unes iniciatives que s’ajuntaran alhora amb les propostes d’altres institucions, organitzacions i entitats diverses. Això vol dir que, a part de les activitats organitzades per les Lletres Catalanes, a les quals se sumaran les propostes de la Generalitat Valenciana i l’Acadèmia Valenciana, i del Govern Balear, també participaran escoles, instituts i biblioteques que es posaran el focus d’atenció en la divulgació de Fuster i la seva obra. En aquesta línia s’ha agraït l’ajuda de Salvador Ortells, director de l’Espai Fuster. “És important tenir en compte que totes aquestes activitats no finalitzaran quan acabi l’any, sinó que les mateixes institucions seguiran col·laborant entre elles més enllà de l’Any Fuster; i no només això, sinó que quedaran com a mostra viva els textos publicats, així com les reedicions d’obres que ara ja no es podien trobar enlloc.”, acaba dient Arretze.

Les activitats programades es desplegaran en tres àmbits: actes i conferències, publicació i reedició de textos, i exposicions fixes i itinerants. Tot seguit us les exposem més detalladament.

Actes i conferències

Durant el mes de febrer s’han celebrat dos simposis sobre Joan Fuster. El primer, “Simposi Joan Fuster. Figura d’un Segle. 1922-2022”, va ser organitzat pel Grup d’Investigació de Literatura Comparada en  l’Espai Intel·lectual Europeu, que dirigeix el professor Antoni Martí Monterde, i va tenir lloc entre la Facultat de Filologia i Comunicació, i a Vil·la Joana, la seu del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

El segon, “Simposi Internacional Joan Fuster”, va ser organitzat per la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, en col·laboració amb el Departament de Filologia Catalana.

També cal destacar l’acte central dirigit pel Govern de la Generalitat, que tindrà lloc a la Biblioteca de Catalunya el 21 de juny del 2022, coincidint amb la data de la seva mort. Aquest acte consistirà en una jornada de taules rodones que girarà entorn la vessant més política de Joan Fuster, i es focalitzarà en la seva idea de país.

En la mateixa línia, a partir del juny se celebrarà un cicle de conferències a l’Ateneu Barcelonès que se centrarà en la faceta literària de l’autor.

Fora de l’àmbit acadèmic i institucional, també serà molt important les lectures populars en veu alta que es desplegaran arreu del territori.

A més, també s’esperen un seguit d’activitats en l’àmbit internacional que tindran lloc a Madrid, a França, al Regne Unit i a Nova York, on l’Institut Ramon Llull s’encarregarà de l’organització d’un gran acte centrat en la importància de les traduccions; o a Alemanya, que amb motiu la fira de Frankfurt i aprofitant que Espanya serà convidada d’honor, es portarà molt material per promocionar les traduccions de Fuster a altres llengües.

Exposicions

A la Fundació Josep Pla, a Palafrugell (Girona), s’inaugurarà una exposició que posarà la mirada en la relació de Fuster i Josep Pla. “Dues figures molt crítiques entre elles, però que van compartir una gran amistat”, tal i com assenyala Enric Sòria.

Igualment, serà destacada una exposició itinerària, “Joan Fuster, una vida il·lustrada”, que comptarà amb la participació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

De cara l’any 2023, al Palau Robert, s’obrirà al públic una gran exposició, que primer serà inaugurada a València.

Novetats Editorials

Una de les vies més importants per difondre la figura de Fuster i el seu pensament és l’accés directe als textos, per aquesta raó, s’han destacat algunes novetats editorials, com per exemple, Nosaltres, els valencians (Edicions 62). Aquesta reedició ha recuperat gran part del text original, descartant les manipulacions que s’han anat fent a posteriori, passant per les correccions d’estil i d’altres tràmits.

Durant la ronda de preguntes, ha parlat l’editora del Grup 62, Pilar Beltran, qui ha assenyalat la tasca importantíssima de les editorials en la recuperació, reedició i circulació dels textos, per tal de revivificar la llengua amb què parlava l’autor.

Tanmateix, seran publicades de nou altres de les seves obres, així com les correspondències i les entrevistes, a les quals se n’afegiran setze d’inèdites, ha avançat Sòria, qui ha volgut deixar clar que “és molt important ensenyar la diversitat de Fusters que hi ha”.