El 10 de desembre moria, de forma sobtada, Llorenç Soldevila. Només tenia 72 anys. La notícia ens va deixar astorats i compungits a tots els que el coneixíem. Jo mateix confesso que vaig tardar uns quants dies a poder agafar el son amb una mínima tranquil·litat. “Això no ens ho pots fer”, va dir-li una de les persones que van intervenir en la cerimònia de l’endemà al tanatori de Mataró. I tenia raó.

En Llorenç Soldevila era, des de feia molts anys, un autèntic referent pel que fa a l’estudi, la difusió i el coneixement de la literatura catalana i un autèntic militant en defensa de la vinculació d’aquesta literatura al territori i al país. Amb una voluntat insistent i incansable, com jo no he vist mai en ningú més. En són bons exemples els dotze volums de la seva monumental Geografia literària dels Països Catalans (encara n’hi ha dos pendents de publicació, per cert), el portal Endrets.cat sobre literatura catalana i geografia o les múltiples “Rutes literàries” arreu dels Països Catalans. Molta gent té ben present la que va organitzar a l’Alguer només dos mesos abans de morir. La feina que hi havia per seguir-lo –diuen els que hi eren– i per poder estar a l’alçada del seu entusiasme. I això sense comptar les múltiples activitats en relació amb la Nova Cançó (tema de la seva tesi doctoral) o la difusió d’autors com Jacint Verdaguer, Agustí Bartra, Anna Murià, Cels Gomis o Joaquim Molas, per citar-ne només uns quants.

Llorenç Soldevila pertany a la generació de joves professors que es van integrar a l’ensenyament secundari per a ocupar les places de llengua i literatura catalana que es van crear en aquell moment que vam creure que Franco havia mort i que començaria un període de normalització democràtica. Algun dia caldria fer un estudi detallat de la feina que van dur a terme aquesta gent en aquells anys. És un deute impagable que tenim amb ells. És clar que després també haurem de fer l’estudi de com el pur palau que van intentar construir amb tanta voluntat i esforç ha esdevingut pedreny (per dir-ho en termes carnerians). Només cal fer un cop d’ull al funcionament actual de l’ensenyament secundari i a les programacions de llengua i literatura catalanes a l’ESO, al Batxillerat i, de retruc, a la universitat. Però això és un altre tema.

Gent com Llorenç Soldevila van posar les bases de l’ensenyament de la literatura catalana. Recordeu qui va fer el mític manual Solc. Literatura catalana amb textos comentats, publicat el 1984? O qui hi havia al capdavant de la col·lecció “El Garbell” d’Edicions 62, que va apropar als escolars uns textos que avui dia són pràcticament introbables? Són gent com Llorenç Soldevila, Manuel Llanas, Glòria Casals, Ramon Pinyol i tants d’altres, sense els quals ja us dic jo que no seríem el que som, ni tindríem la capacitat lectora i l’esperit crític que tenim. Ni sabríem estimar el nostre patrimoni literari com l’estimem. Molts d’ells –com és el cas d’en Llorenç–, en un determinat moment van fer el pas a l’ensenyament universitari i també allà van deixar petjada de la seva empenta, tant en el terreny de la investigació com en el de la docència.

• 

  Llorenç Soldevila: “La literatura és el meu principal company de viatge”

  Jordi Carrión

Amb la mort de Llorenç Soldevila se’ns en va un dels puntals per entendre la connexió entre la llengua, la literatura i el país (allò que podem anomenar tranquil·lament la pàtria). Ha estat un autèntic mestre. Dels de debò, dels que exerceixen un mestratge. El seu llegat és immens i tenim l’obligació de preservar-lo i de continuar la seva tasca. Mentrestant, està molt bé que el recordem amb actes i homenatges com el que farem a Terrassa el dijous 26 de gener a les 19:00 a Amics de les Arts i Joventuts Musicals (carrer del Teatre, 2). Comptarà amb la participació de Manuel Llanas («Mig segle d’amistat i una pila de projectes compartits»), Jaume Closa («La marca inesborrable del pas de Llorenç Soldevila per Terrassa») i Mia Güell (La Geografia literària, un immens llegat a difondre i a preservar»). L’acte compta amb l’adhesió de la Universitat de Vic, la Càtedra Verdaguer, el Col·lectiu Pere Quart, el portal Endrets.cat i els instituts Investigador Blanxart de Terrassa i Alexandre Satorras de Mataró (on va exercir de professor durant una pila d’anys). Val a dir que hi ha també una pila de gent que s’ha adherit a l’homenatge de manera individual, ja sigui confirmant l’assistència o justificant l’absència.

Sí, tenim molt viva la memòria de Llorenç Soldevila i volem mostrar-ho en aquest acte, que esperem que sigui un bon lloc de trobada de molts dels seus deixebles, col·legues i lectors. A veure si hi fem una bona pinya!