El món (que) us espera

Un dels llibres més oportuns d’aquest Sant Jordi l’ha publicat un periodista que ha deixat de banda el soroll de l’actualitat per centrar-se a escriure un assaig que és, de fet, una carta als seus tres fills. El món us espera (Empúries) d’Ignasi Aragay és una mena de “testament sentimental, ideològic i espiritual”.

L’autor s’autodefineix com un predicador laic ben pagat, però en cap moment no s’enfila a cap púlpit, ni tampoc rebaixa el discurs de manera condescendent per fer-se entendre. Els seus fills estan al llindar de l’edat adulta i no admetrien segons quins paternalismes. “Ser pare o mare és una cura d’humilitat pemanent, és un anar-te empetitint damunt l’escenari, cada cop amb un paper més secundari”, ens diu fent una mena de captatio benevolentia que després li permetrà obrir les ales i deixar-se anar.

Aragay parla des de la pròpia experiència, apuntalant  el seu discurs aquí i allà amb citacions oportunes i ben dosificades, que l’ajuden a rematar argumentacions que són de collita pròpia. “La Humanitat és una llarga cadena d’incomprensions generacionals i d’amors incondicionals”, ens diu en definir la indissoluble relació paterno-filial.

El món us espera s’hauria pogut ben titular El món (que) us espera, perquè pot ser llegida com una guia per situar els joves en l’escenari que es trobaran després del coronavirus, en un món arrasat de certeses i necessitat d’imaginació. Aragay infon als seus fills la fe que tot és possible i que sempre podem recomençar: “La vida sempre és recomençar, de la realitat al somni, i del somni a la realitat”.

Aragay alerta els seus fills davant dels perills de l’acceleració tecnològica, la idolatria pels diners, la trivialitat, “una planta invasora que arruïna els millors jardins” o la mixofòbia, que és la fòbia a mesclar-se amb aquells que considerem diferents de nosaltres. I defensa mals inevitables, com la condició amateur de la paternitat o la maternitat; la dimensió intrínsecament babèlica de la humanitat; la bona fe de pensar bé dels altres, que a la llarga sempre surt més a compte, o la família, amb tota la seva complexitat, perquè és el millor antídot contra la soledat. “Si educar és ensenyar a viure, la família és un bon lloc”, diu recordant Rousseau.

“Als meus pares els dec molt, tot i que mai m’han demanat res a canvi. El mateix vull que entengueu respecte a mi i la vostra mare. No ens deveu res. I res vol dir res”. diu Aragay, en una frase que podria condensar la seva premissa vital. El món us espera és un autoretrat moral, sense replecs ni deformacions convexes, que traspua honestedat i que sense donar lliçons deixa als fills una idea capital: “Em commou el misteri de ser agnòstic (gràcies a Déu) i la certesa de creure apassionadament en l’ésser humà”.

Podeu comprar El món us espera a Llibreries Obertes.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.