100 anys de Josep Vallverdú

El dia nou de juliol l’escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) farà 100 anys, però no hi dona gaire importància: mentre es trobi bé, tant li fa fer-ne 100 que 103. I considera que ho està, segons el seu metge de capçalera el que cal és no tenir problemes de cintura en amunt (pulmons, cor…) i sobretot estar bé del ‘terrat’. Alleugerit, diu “tinc una mica d’artrosi al genoll, però no passa res”.

No sap exactament què passarà el dia del seu aniversari (tot seran sorpreses), però sí que sap que el seu aniversari s’està celebrant nacionalment des del gener: el 2023 és l’Any Vallverdú. Normalment la persona de qui se celebra el centenari ja és morta. Poder-lo viure és un rar privilegi, però Vallverdú ho sent com si s’ho estigués mirant des d’una finestra, com un  espectador. Això sí, admet que “és divertidissím”.

Avui Vallverdú no només és protagonista perquè fa un segle. Fa un parell de setmanes va veure la llum el seu últim llibre, Mosaic de tardor (Proa), un relat memorialísitc que abraça cinc dècades de la seva maduresa, concretament els últims 52 anys. El va escriure entre el 2021 i el 2022, i completa la sèrie de relats autobiogràfics de l’escriptor, que publicava fa més de vint anys amb la mateixa editorial: Vagó de tercera (1996), Garbinada i Ponent (1998) i Desmudat i a les golfes (2000).

El que el va motivar a fer el nou llibre va ser la “distància”, no havia dit res des de feia massa anys; els premis que va anar rebent també li van donar empenta, a més de reconeixement. L’any 2000 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 2002 el Premi Trajectòria i el 2004 va ser investit doctor Honoris Causa per La Universitat de Lleida, entre altres. El que més el va sorprendre, però, va ser rebre la medalla d’or de la Generalitat, que li va concedir el Govern el 2019 per “la tasca com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, especialment en el món de la literatura infantil”.

Se’l coneix sobretot per haver escrit les peripècies del gos Rovelló (La Galera, 1969), un dels clàssics de la literatura infantil i juvenil dels últims 30 anys, però tot i que estigui etiquetat com a escriptor de novel·la juvenil, ha tocat tots els gèneres de la literatura amb el seu estil característic.

Mosaic de tardor reflecteix clarament l’estil de l’escriptor. Tot i ser memorialístic, no només hi explica les alegries i sotracs personals, sinó que també hi ha un relat de la vida col·lectiva del país. Vallverdú ha estat i encara és una persona compromesa amb el país i l’entorn; de fet, el que més el preocupa avui dia, d’una banda, és el “medi ambient” i, de l’altra, la “situació com a poble”.

Segons la comissària de l’any Vallverdú i exalumna de l’escriptor, Carme Vidalhuguet, tot i que Vallverdú sempre ha tingut necessitat d’explicar-se a partir del seu jo, el seu és sempre un “jo distanciat” que només deixa entrar el lector fins on vol, per aquest motiu no són “memòries” sinó un mosaic.

El que també és indissoluble als seus relats són “les geografies”. Al Mosaic hi apareix de Lleida fins a Les Garrigues, passant per l’Espluga de Francolí i arribant a Balaguer, la seva residència actual. I de tots aquests llocs en parla com si hi hagués nascut i crescut, encara que hi hagi passat pocs anys. El lloc que més sent com casa seva, però, és Sant Martí de Maldà, que encara recorda amb tendresa: “hi passava molts estius quan era un nen, amb el meu avi”.

“M’agrada un poema dens, amb els mots ben buscats… perquè al final el que queda sempre és la paraula”

Josep Vallverdú

Vallverdú també és poeta. “La seva poesia es podria assimilar a la de Rilke, ja que és una “poesia de la memòria i l’experiència”, diu la comissària. “M’agrada un poema dens, amb els mots ben buscats… perquè al final el que queda sempre és la paraula”, completa l’escriptor.

Al calaix de l’escriptor encara hi queden paraules. Té a mig fer Orama, un llibre de poemes que li agradaria acabar, i també una novel·la ja enllestida i encaminada que sortirà a finals d’any, en el marc de l’Any Vallverdú. L’avançament que ens dona és que entrarà en el gènere de la novel·la negra, tot i que és “grisa”.

Vallverdú camina a poc a poc, amb ajuda d’un bastó. La seva fragilitat desperta molta tendresa, però tot i tenir 99 anys parla amb la claredat de la joventut. Sap de sobres que sempre ha dut l’etiqueta d’escriptor de novel·la juvenil, però no la viu com un maltractament, ben bé al contrari. I està segur que ha aconseguit demostrar, a bastament, que la seva obra va molt més enllà de Rovelló.

Geografies de Josep Vallverdú al Palau Robert

Aquest dijous 29 de juny s’ha inaugurat al Palau Robert l’exposició Geografies de Josep Vallverdú. Un fons que habitualment està dipositat a la Biblioteca de La Universitat de Lleida i que presenta les primeres edicions i traduccions de la producció bibliogràfica de l’escriptor, tant la literatura infantil i juvenil com els llibres personals, el teatre i la poesia. Comissariada per Carme VidalHuguet, la mostra ens presenta Josep Vallverdú com un home de “geografies”. Durant la seva vida, ha viscut a Lleida, Sant Martí de Maldà, Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Balaguer (on hi ha tornat) Puiggròs, les Borges Blanques i l’Espluga de Francolí; i cada geografia està lligada d’una manera o altra a la seva obra.

La mostra també ofereix imatges, objectes i fotografies que ens deixen llegir la vida i l’obra de l’escriptor, del professor i del ciutadà compromès que ha estat Vallverdú. L’exposició es podrà veure fins al dia 11 de setembre a la Sala 4 del Palau Robert i l’entrada és lliure i gratuïta.