10 bones lectures per Nadal

Com cada any, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona ha preparat al seu web un monogràfic especial per Nadal, ple de propostes i de recomanacions de llibres, cinema, música i activitats, per treure més profit als dies de descans que ens proporcionaran aquestes festes tan entranyables. Els bibliotecaris i les bibliotecàries han fet una acurada selecció de llibres molt interessants i per a tots els gustos, que amb el carnet de les biblioteques podreu agafar en préstec per devorar-los durant el Nadal. Donem-hi una ullada i bona lectura!

L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana Ţîbuleac (Amsterdam)

Per superar el bloqueig artístic que li impedeix pintar, aconsellat pel seu psiquiatra, l’Aleksy rememora l’època més feliç i devastadora de la seva vida: el darrer estiu que va passar amb la seva mare en un poble rural de França. Llavors l’Aleksy era un adolescent rosegat per la tristesa i el ressentiment: com superar la pèrdua de la seva germana? Com perdonar la mare que l’havia ignorat? Com fer front a la malaltia que ara la devorava? Feridorament bell, aquest és el relat de l’estiu en què mare i fill finalment abaixen les armes, esperonats per l’arribada de l’inevitable i per la necessitat de reconciliar-se. Una història d’abast universal destinada a convertir-se en un clàssic de la literatura europea.

La vila perduda, de Max Gross (Periscopi)

En un poble petit a Polònia que ha viscut aïllat del món les darreres dècades, una dona fuig cap a Varsòvia, deixant enrere un divorci difícil. Els rabins decideixen enviar un emissari avisant a les autoritats poloneses, malgrat saber que el secret de l’existència del poble serà descobert. Mentrestant coneixerem els habitants del poble, les seves històries i seguirem com la Pesha Lindauer, la dona fugitiva, descobreix Varsòvia i el xoc que li suposa. Aquest conflicte cultural també el viuran la resta d’habitants del poble, quan les autoritats poloneses arribin al poble. Aquesta és una novel·la que comprèn diverses històries: la del xoc cultural i la trajectòria vital d’alguns dels seus personatges.

Montevideo, d’Enrique Vila-Matas (Seix Barral)

En ple període de transformació personal i literària, el narrador d’aquesta novel·la comença a observar senyals a les portes d’habitacions veïnes, símbols que comuniquen París amb Cascais, Montevideo, Reykjavík, Sant Gallen i Bogotà, i que el van retornant sigil·losament a l’escriptura, al desig de transformar en làmines de vida certes experiències que, com a mínim, demanen a crits ser narrades.

La memòria més secreta dels homes, de Mohamed Mbougar Sarr (Més Llibres)

L’any 2018, Diégane Latyr Faye, un jove escriptor senegalès, descobreix a París un llibre llegendari: El Laberint de l’inhumà,publicat el 1938. Ningú no sap què li va passar al seu autor, T. C. Elimane, a qui havien anomenat el «Rimbaud negre», després que la publicació del llibre provoqués un bon escàndol en la societat de l’època. Diégane queda fascinat i decideix buscar el rastre del misteriós autor. Durant la recerca, viatjarà a diversos països, i també es veurà obligat a revisar algunes grans tragèdies de la història, com ara el colonialisme i l’Holocaust.

Llaços de sang, de Teresa Sagrera i Ramon Gasch (Columna)

Una novel·la sobre les heroïnes anònimes que van lluitar per Girona en el setge napoleònic. La novel·la parteix del Tractat de Fontainebleau, en què Espanya i França van pactar que s’unirien per conquerir Portugal, i un cop fet, se’l repartirien. Però, pensar que Napoleó passaria per la Península sense intentar conquerir-la va ser una ingenuïtat. La ciutat dels quatre rius va ser víctima d’una gran tragèdia que va provocar milers de morts i la destrucció d’una gran part de la ciutat. La novel·la parla del paper desconegut, però decisiu, que les dones van tenir en la defensa i la recuperació de la ciutat i com es van organitzar totes soles i de manera heroica en uns comandos autoanomenats “les Bàrbares”, que es reconeixien perquè duien lligat al braç un llaç vermell, tan vermell com la sang, i perquè, ferotges, lluitaven amb dents i ungles per defensar casa seva.

El último hombre blanco, de Nuria Labari (Penguin Random House)

Als seus quaranta-quatre anys, la dona que protagonitza aquesta novel·la s’ha convertit en un autèntic «home» de negocis: guanya dos-cents mil euros l’any i ha modelat el seu cos, el seu temps, el seu llenguatge i, fins i tot, les seves relacions sexuals per aconseguir tenir tant poder com un home, ser acceptada en els seus cercles, guanyar-se la seva total confiança i convertir-se, per fi, en un d’ells. En el cim de la seva carrera professional, quan fa anys que viu, pensa i guanya exactament el mateix que els seus col·legues masculins, mira enrere i observa la seva metamorfosi, des de la primera vegada que va pensar que havia nascut en el bàndol equivocat fins al moment en què comprèn que el seu èxit professional és també el resultat d’una transformació personal monstruosa.

El nàufrag feliç, de Ramon Folch i Camarasa (Viena)

Un escriptor d’èxit retirat és víctima d’un petit accident de trànsit sense transcendència, però, com que s’ha fet mal al canell, li donen la baixa i li recepten una temporada de repòs. Desvagat per obligació, aprofita aquesta pausa per recordar com va conèixer per casualitat la Maria… quan ell era considerat el nou prodigi de les lletres catalanes, estava força pagat de si mateix i prou perdut a la vida. Una petita joia oblidada de la literatura catalana.

Ceniza en la boca, de Brenda Navarro (Sexto Piso)

Aquesta és la història de la Nel, una noia mexicana a Madrid, que ha de recollir les cendres del seu germà Diego, que es va tirar per un balcó. Amb un monòleg, la Nel repassa la història dels dos germans a Mèxic, criats per l’àvia mentre la mare treballava a Espanya. Descriu l’arribada a Madrid, ciutat que no van entendre ni els va acollir, i el seguit de feines que han hagut de fer com a immigrants per guanyar-se la vida. Una novel•la dura, on veiem l’evolució de la protagonista, que rep els cops de la vida. Un relat feminista, anticolonial, amb què reivindica les seves arrels mexicanes i critica el racisme.

Crònica fabulosa de la Mamà Asya i de la seva descendència, de Francesc Bellart (La Campana)

Francesc Bellart construeix la seva primera novel·la en català. Una novel·la de misteri situada al barri del Poblenou, que combina intriga i humor a parts iguals. Set generacions marcades per assassinats, violacions, amors impossibles i amors ben reals, venjances, històries de bandolers i també d’altres històries més contemporànies. De tot això està format aquest llibre, que és un còctel de sensacions en què “el lector no s’ha d’esperar al final per divertir-se; s’ho passarà bé des del primer moment”, afirma l’autor.

Personas decentes, de Leonardo Padura (Tusquets)

L’Havana, 2016. Un esdeveniment històric sacseja Cuba: la visita de Barack Obama durant l’anomenat «Desgel cubà» —la primera visita oficial d’un president nord-americà des del 1928— ve acompanyada d’esdeveniments com un concert dels Rolling Stones i una desfilada de Chanel, que capgiren i trastoquen el ritme de l’illa. Per això, quan un exdirigent del Govern cubà apareix assassinat al seu apartament, la policia —desbordada per la visita presidencial—, recorre a Mario Conde perquè doni un cop de mà en la investigació. Conde descobrirà que el mort tenia molts enemics, ja que en el passat havia exercit de censor perquè els artistes no es desviessin de les consignes de la Revolució. Quan uns dies després hi ha un segon cadàver assassinat amb el mateix mètode, Conde haurà de descobrir si les dues morts estan relacionades i què hi ha darrere d’aquests assassinats.

A aquesta trama, s’hi suma una història que escriu el protagonista de l’obra, situada un segle abans, quan l’Havana era la Niça del Carib i es vivia pensant en el canvi imminent que produiria el cometa Halley. Un cas d’assassinat de dues dones a l’Havana Vella destapa la lluita oberta entre un home poderós, Alberto Yarini, refinat i de bona família, «capo» dels negocis de joc i de prostitució, i el rival Lotot, francès, que li disputa la preeminència. El desenvolupament d’aquests fets històrics tindrà connexió amb la història del present d’una manera que ni el mateix Mario Conde sospita.

Més activitats i recomanacions al web de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.