Crònica fabulosa de la Mamà Asya i la seva descendència

Francesc Bellart (Barcelona, 1984) és llicenciat en Filosofia. Ha treballat com a editor i actualment és mestre de secundària. Crònica fabulosa de la Mamà Asya i la seva descendència (La Campana) és la seva segona novel·la, després de publicar El editor indiscreto (La Esfera de los Libros). Seguint la línia de la seva primera obra, Crònica fabulosa de la Mamà Asya i la seva descendència juga amb els girs inesperats, la connexió entre els personatges i el misteri.

A l’encreuament del carrer Pujades amb Ciutat de Granada, on avui dia es troba l’entrada a l’estació de metro Llacuna, s’alçava antigament el prostíbul de la Mamà Asya. El barri no formava part de Barcelona, encara, s’alçava literalment sobre basses i quan plovia, els carrers es convertien en un autèntic fangar. Amb tot, la Mamà Asya, amb una gran visió pels negocis, va tenir la perícia de construir allà el seu bordell, un encert que li va reportar grans beneficis i, fet i fet, un pis més que decent en el número 45 de la Rambla.

Amb aquest inici, Francesc Bellart construeix la seva primera novel·la en català. Una novel·la de misteri situada al barri del Poblenou, que combina intriga i humor a parts iguals. Set generacions marcades per assassinats, violacions, amors impossibles i d’altres ben reals, venjances, històries de bandolers i també d’altres més contemporànies. De tot això està format el llibre, que és un còctel de sensacions en què “el lector no s’ha d’esperar al final per divertir-se; s’ho passarà bé des del primer moment”, afirma l’autor.

Segons Joan Riambau, el seu editor, “un dels motius del resultat impecable de l’obra de Bellart és la lectura de tants autors i autores que hi ha al darrere. Bellart llegeix molt, i això es nota en l’obra, no només en la trama i el joc entre veritat i la mentida, sinó també en les tècniques que utilitza”. Amb influència directa de La bellesa és una ferida, l’obra d’Eka Kurniawan, Bellart n’aprofita el fil narratiu, basat en una història de misteri i llaços familiars a Indonèsia, i fa el mateix amb el Poblenou. “Quan vaig llegir el llibre de Kurniawan vaig pensar que volia fer el mateix, però basant la història al Poblenou, perquè és el meu barri i perquè crec que és un lloc que experimenta canvis constantment”, explica Bellart. Jugant amb el misteri, la fantasia i l’erotisme, l’autor adquireix “la part més gamberra de Mendoza”, en paraules de Bellart. A més, converteix l’escenari del Poblenou en el Macondo de Cien años de soledad, Los funerales de Mamá Grande, La hojarasca i tantes altres obres de Gabriel García Márquez.

En comparació amb l’obra de l’escriptor colombià, l’escenari on Bellart ubica Crònica fabulosa de Mamà Asya i la seva descendència sí que és real, però a vegades desdibuixa els seus límits i crea espais imaginaris dins del barri barceloní. Finalment, l’autor no perd l’oportunitat de fer honor a un altre dels seus referents, Dostoievski, i el plasma en el personatge del narrador. Com en l’obra del rus, Bellart crea un narrador que està constantment dins de la història, que ho veu tot, ho comenta i fins i tot en fa broma. Aquest acaba esdevenint un personatge més dels que conformen la narració, cadascun d’ells imprescindible.

El temps per escriure que li va brindar el confinament, els escriptors que li han servit de referents, l’hemeroteca de diversos mitjans barcelonins, la memòria oral i la imaginació han estat els elements perfectes per a la reconstrucció d’aquesta història que, com si es tractés d’una explosió, acaba prenent el sentit complet en les darreres pàgines.