Una vacuna per a Albert Jané

Ahir la Institució de les Lletres Catalanes va celebrar a l’Ateneu Barcelonès un homenatge al gran Albert Jané, que enguany ha fet 90 anys. Si la ILC tingués la potestat d’administrar la vacuna de la Covid19 als escriptors, una de les primeres dosis hauria de ser per al “gran barrufet de les lletres catalanes”, com el va definir ahir Oriol Ponsatí-Murlà, director de la ILC.

El seu llegat més visible haurà estat la feina feta al capdavant de la revista Cavall Fort, que va dirigir durant vint anys. Hi tocava totes les tecles. Va traduir còmics que han estat referents per a diverses generacions. A banda dels famosos barrufets, va donar veu a personatges tan emblemàtics com Jan i en Trencapins, en Sergi Grapes i en Benet Tallaferro.  Ahir a l’acte d’homenatge celebrat a l’Ateneu Barcelonès, Jordi Riera va destacar la creació d’un model de llengua apte per al còmic en català. Una llengua que havia de ser viva, actual i propera, , tot evitant arcaismes i cultismes innecessaris, i alhora d’una correcció absoluta.

Jané, que té una debilitat pels dimonis, també ha traduït rondalles, sempre amb un llenguatge assequible, sense artifici però correcte. Va compondre endevinalles i xarades, com recodava ahir Mercè Canela, directora de Cavall Fort que ha mantingut la flama de la revista encesa després de Jané.

Canela ens recordava que des de 1963 Jané va treballar i col·laborar durant 34 anys a Cavall Fort, una revista que l’any vinent celebrarà el seixantè aniversari. I ho va fer sempre amb un sentit lúdic, fidel a l’esperit de la revista, que tenia per lema: “Cavall fort, tan divertit com un joc”.

L’home que va inventar-se el verb barrufar, és també poeta. “La poesia és el gènere que millor reflecteix les essències íntimes de la pròpia personalitat”, diu Jané. La poesia no és l’únic gènere que ha tocat. “No hem sabut fer visible l’enorme tasca del Jané escriptor”, deia ahir Oriol Ponsatí-Murlà: “Som carn de llenguatge. El verb fet carn es diu Albert Jané”.

“L’obra d’Albert Jané és un iceberg”, escrivia fa uns anys a Núvol Joaquim Carbó, en ressenyar Calidoscopi informal (La Ela Geminada), una novel·la psicodèlica i parafernàlica de 1.400 pàgines. “La part visible la formen milers de pàgines escrites -articles, gramàtiques, llibres i diccionaris- dedicades a aclarir aspectes de la llengua, a més de rondalles, còmics i pel·lícules, i de la feina feta a Cavall Fort. Només un reduït nombre d’iniciats pertanyents al seu cercle d’amistats coneixíem part de la seva narrativa gràcies a unes edicions privades: dietaris com Tal dia farà l’any, Què deuen voler?, Els dies i els anys, els Quaderns de Barcelona, Les Estances d’Omar Kayam i, últimament, El cercapeus transversal”.

En un altre article a Núvol, Joaquim Mallafré, a banda de destacar la feina de Jané a l’Institut d’Estudis Catalana, també celebrava aquests “escrits personals, uns llibres en els quals, com qui no diu res, Jané aboca una ironia, una crítica amable, un esperit juganer amb les paraules que tan bé coneix, uns judicis assenyats però gens dogmàtics, un humor i unes escapades gairebé surrealistes, paradoxes aparentment absurdes, que propicien la complicitat cultural, la reflexió, o la rialla franca”.

L’Albert Jané no llegirà aquest article. Amb una mica de sort, la seva fillola l’hi llegirà per telèfon, perquè aquest barrufet gramàtic (com el va definir la consellera Àngels Ponsa) no ha necessitat mai tenir accés a internet ni tampoc té correu electrònic. Això sí, als seus 90 anys, continua amb la ment activa, escrivint i publicant. Una de les seves creacions més recents és Els aforismes del notari (Núvol, 2021), un relat excepcional que aplega mostres brillants de la fosforescència del pensament de Jané. Us el podeu descarregar aquí.