Albert Jané i la fosforescència del pensament

L’aforisme és la fosforescència del pensament. Els aforismes són els versos dels filòsofs. S’escriuen a mà, normalment en una llibreta. Un aforisme pot contenir en poques paraules tota una filosofia de vida, però també pot ser un acudit enganyosament banal. Els aforismes que fan fortuna es converteixen en frases anònimes, i si tenen fusta de refrany acaben circulant com dites populars.

Avui us presentem Els aforismes del notari d’Albert Jané, un nou títol de la Biblioteca del Núvol. Jané és un home tan discret i modest que deu haver considerat massa presumptuós signar un recull d’aforismes. “Qualsevol aforisme és bo si l’atribuïm a un altre”, diu Jané. Per això s’ha inventat un personatge, el notari Vilamitjana, per encarnar uns pensaments amb els quals congenia plenament sense haver-se’n de fer responsable del tot. El notari Vilamitjana és sorneguer i escèptic, com els moralistes de debò, que no donen lliçons a ningú sinó que ens fan veure els límits i les costures de la nostra moral, sempre massa estreta per encabir totes les variables de la vida.

“Qui té la lletra petita sol tenir idees grans”, escriu el notari Vilamitjana, que s’escriu els aforismes a sobre en els marges i reversos dels esborranys dels documents. Jané ha escrit aquests aforismes a mà. No té correu electrònic, i ens han arribat gràcies a l’amabilitat de la seva fillola, Clara Agut Canyameres. En aquest conte deliciós hi trobareu sentències memorables al costat d’altres que semblen tretes del refranyer popular. Per exemple: “Qui no paga no té dret a protestar”, una frase que podríem adoptar com a equivalent d’aquell proverbi castellà que diu: “A caballo regalado no le mires los dientes”.

Aquests dies Jané viu confinat a casa seva. Parlem per telèfon. Li pregunto si creu que el fet d’atribuir aquests aforismes a un notari li dona una credibilitat afegida, la que atorguem a una figura consagrada a la pura descripció dels fets. Al capdavall el notari postula la realitat segellant escriptures. Jané, però, em respon que “hi ha fets que no es poden explicar sense perdre partit. Hi ha certs fets que demanen un posicionament personal”. Jané va viure la repressió cultural de la dictadura franquista, i va ser un dels artífexs de la revista Cavall Fort. Un dels aforismes del notari ens remet a la censura franquista. “La censura estimula la metàfora”, escriu el notari Vilamitjana. Jané m’explica les seves vicissituds amb la dictadura. “La revista Cavall Fort va haver de passar comptes amb la censura sobretot en el darrer tram del franquisme, als anys setanta. Als anys seixanta, com que la revista no tenia estatus legal i estava sota el paraigües de l’església, ens van deixar tranquils. De tota manera, jo mai no he escrit ni una ratlla de la qual m’hagi de penedir. Sempre m’he servit de metàfores, al·lusions, silencis per dir el que no es podia dir. M’han censurat poc. Només recordo uan vegada que vaig escriure Tor de Querol i la censura em va dir que era una localitat francesa i que s’havia d’escriure Tour de Querol. No els vaig fer cap cas”.

“L’aforística és una addicció”, confessa Jané. Li pregunto com s’escriu un aforisme. “Sempre m’ha fet gràcia fer frases”, diu Jané. “Potser algun d’aquests aforismes no és meu, perquè n’hi ha que són de collita oral, però de llibresc no n’hi ha cap. Em sembla recordar que n’hi ha un que parla de les dones i els capellans, que era d’un cosí meu pagès, en Jaume”. Jané em confessa que hi ha un aforisme traduït del francès, tret del personatge Sergi Grapes, un clàssic del Cavall Fort. És aquell que diu: “Els especialistes, on fan filigranes és a la factura”.

Comentem alguns aforismes per telèfon: “L’ordre dels records altera el producte”, diu Vilamitjana. “És clar, la memòria no és una suma matemàtica”, diu Jané. El notari també observa que “qui ensenya el que no ha d’ensenyar amaga alguna cosa”. “Ho veiem cada dia a les notícies, les cortines de fum amb què quotidianament ens tapen el que hauríem de veure”, comenta el mestre. “El deslleial sempre deixa una porta oberta”, apunta Vilamitjana. “El traïdor sempre es prepara el terreny per escapolir-se”, remata Jané. Alguns d’aquests aforismes avui es poden considerar políticament incorrectes, fins i tot reaccionaris. “La participació, que avui molts posen al cim més alt, és la vàlvula de sortida de la vulgaritat i del cretinisme”, escriu el notari.

Jané no voldria pas que amb aquest aforismes ningú es pensés que es vol posar a l’altura dels grans moralistes francesos, de La Rouchefoucauld a Chamfort. Però no ens enganyem. Lingüista, escriptor i activista cultural, Albert Jané és un dels savis de la tribu i paradoxalment el seu llegat és un dels tresors més amagats de la cultura catalana.

Us podeu descarregar l’ebook Els aforismes del notari aquí.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.