La glosa com a nova proposta d’aprenentatge

Des de fa 44 anys, els Premis Baldiri Reixac (“Premis Baldiri Escola” i “Premis Baldiri Experiències”) que convoca la Fundació Carulla impulsen aquells projectes educatius que, des de l’art, la cultura i la llengua catalana, tracten d’enfrontar-se als desafiaments de l’educació del nostre present per tal de transformar l’escola i projectar noves possibilitats per a l’ensenyament.

El 2021, seguint el Pla educatiu “EduGlosa” –propulsat per Cor de Carxofa–, l’Institut Escola Mossèn Cinto (Folgueroles) i l’Escola Josep Pallach (Figueres) van ser premiades cada una amb un “Premi Baldiri Experiències” gràcies a la seva capacitat d’innovació: en el context de la pandèmia i enmig d’un curs tacat d’incerteses, van ser capaços d’oferir una nova proposta d’aprenentatge en grup a través del llenguatge musical i l’art de la glosa, adequant-se a les necessitats dels infants i dels joves, i fomentant alhora la cultura popular i la llengua catalana, així com un nou tipus d’experiència col·lectiva.

Abans, però, de passar a veure cada una de les propostes desenvolupades per aquestes dues institucions, cal que ens aturem a identificar l’art de la glosa i esbossar algunes de les seves característiques més importants. En termes generals, podríem dir que glosar és un recurs o una tècnica que consisteix en rimar versos improvisadament sobre una melodia determinada. Per tant, la glosa o cançó improvisada és una composició poètica en què les línies finals de cada una de les estrofes que la configuren són fàcilment reconegudes per la majoria del públic. Podem distingir-les entre: garrotins, nyacres, perdiuetes, corrandes, jotes, albades… i cadascuna d’elles estructura particularment els versos sobre la seva melodia corresponent.

La glosa, en aquest sentit, tot i ser una forma pròpia de la cultura popular oral catalana, emmarcada dins l’àmbit educatiu funciona com una eina pedagògica, lúdica i interdisciplinària, és també un recurs que permet enriquir el lèxic i millorar l’expressió oral, així com la creació, la participació, la comunicació i la cohesió social entre aquells grups entre els quals es dona.

A la web d’EduGlosa qualsevol interessat en iniciar-se en el món de la glosa pot trobar informació sobre els diferents elements que cal tenir en compte, tant la melodia com les unitats mètriques, així com d’altres aspectes curiosos.

Dit això, passem a presentar els dos projectes en qüestió, començant per “Vols fer-la glosa? Organitzem un concurs!” impulsat per l’Institut Escola Mossèn Cinto, localitzada a Folgueroles.

En aquest primer cas qui pren la batuta és l’alumnat de primer d’ESO, que posa en marxa el pla de desenvolupament del I Concurs de Corrandes de Folgueroles, honorant  la figura reconeguda d’en Carolino, el mal-anomenat “creador” de les anomenades Corrandes de Folgueroles i glosador conegut a les terres catalanes i mallorquines. Diem mal-anomenat, perquè les corrandes de Folgueroles no son cap invenció seva, sinó que ell, juntament amb altres glosadors van recuperar-les a través de les Caramelles i va contribuir a la seva difusió i popularització, per la qual cosa se les coneix també com a “Corrandes d’en Carolino”.

Així doncs, motivats per aquest objectiu, els i les alumnes van haver d’aprendre a construir versos, a compondre rimes i a seguir els ritmes adequadament. Però alhora, van haver d’aprendre de gestionar les emocions enmig del panorama pandèmic, fet que va esdevenir un dels aspectes fonamentals i centrals d’aquest I Concurs de Corrandes de Folgueroles.

L’organització d’aquest projecte comú va convertir-se en “una experiència transformadora, tant per l’alumnat com per l’equip docent”, defensa Núria Casals, la coordinadora del projecte i presidenta de Cor de Carxofa; que afegeix: “ha desencadenat moments màgics i de fort vincle emocional, permetent a cadascú expressar com viu aquests moments d’incertesa i sentir-se acompanyat a través de l’expressió artística”.

El dia 21 de desembre es va celebrar l’entrega de premis. El primer premi va anar per la Cristina Jutglar, professora d’Educació Física del mateix Institut; el segon premi, per Àlex Pujols, baixista de Txarango; i el tercer, per Núria Aymerich, professora de Llengua.

Es van rebre en total 100 propostes i van participar-hi persones de 47 poblacions d’arreu del país, incloses les d’una noia de Manlleu que viu de Kurdistan, i de dos glosadors del País Basc, tal i com constata l’article del 9 Nou del 23 de desembre.

El segon projecte esmentat va dur-se a terme per l’Escola Josep Pallach i va anomenar-se “La cultura popular: una eina en l’educació primària. La glosa, la dansa, el flabiol i el tamborí a l’escola”.

En aquest cas, la glosa va començar a ser practicada dins de l’àrea musical, a les aules de música, durant el curs 2018-2019 com a instrument pedagògic que ajuda a millorar les competències lingüístiques i artístiques dels alumnes.

Partint de la pràctica de la cultura popular a l’escola, que ja comença des de l’educació infantil i segueix el seu recorregut a la primària, l’experiència consta de tres eixos entrellaçats: l’aprenentatge i la projecció social del flabiol i del tamborí; la dansa tradicional; i la incorporació de la glosa a l’aula, que posteriorment va ser desenvolupada al concert de Nadal, a la festa de Sant Jordi, a la celebració del final de curs i, evidentment,  a la Mostra de Glosa escolar.

Tal i com explica David Mestre, “La glosa és un llegat de la cultura popular que permet un treball més transversal i interdisciplinari a l’escola, ja que aborda les necessitats de reforç de la llengua oral”, i considera que aquest exercici s’ha convertit en una mostra característica de l’Escola Josep Pallach.

La convocatòria d’enguany dels premis Baldiri Rexach, dotats amb 40.000 euros, està oberta fins al 28 de febrer de 2022. Consulta les bases aquí.