A l’ombra de sant Pau, l’escape room de la llengua catalana

El dilluns 18 de novembre a les 16.30h a la sala Jaume Massó i Torrents de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’inaugurarà el primer joc d’escapada sobre la llengua catalana. La presentació comptarà amb la presència de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros. Es tracta d’una iniciativa dels impulsors de la Ruta Pompeu Fabra, Mònica Montserrati David Paloma, que té el suport de l’IEC i de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

Un grup d’entre 4 i 6 alumnes del Consorci  per la Normalització Lingüística seran els primers participants del joc A l’ombra de sant Pau, nom que fa referència a l’estàtua de sant Pau situada al mig del pati de l’IEC. El joc està ambientat a l’època de la Guerra Civil espanyola. Concretament l’acció té lloc el 17 de març de 1938, dia en quèla ciutat de Barcelona va patir un dels bombardejos més terribles de la guerra. Una de les bombes va caure al despatx de Pompeu Fabra, que per sort no hi era aquell dia. Si volen tenir la mateixa sort que el més important normativista de la llengua catalana, els participants disposaran de 45 minuts per atrobar set Converses filològiquesdegran valor per al futur de la llengua catalana que el Mestre tenia desades en aquest despatx. La inauguració del joc d’escapada coincideix amb el centenari de la publicació de la primera conversa filològica de Pompeu Fabra, el 18 de novembre de 1919. Aquestes són un conjunt d’articles publicats al diari La Publicitat, entre els anys 1919 i 1928. Pompeu Fabra hi exposava amb un estil planerels seus plantejaments sobre el redreçament del català literari o estàndard: insistia en la depuració del català i en la unificació de la llengua, defensava les solucions de l’IEC i resumia els aclariments i les objeccions que extreia de les converses amb els lectors de la publicació.

En aquests cent anys, les Converses filològiques s’han publicat parcialment en quatre ocasions: el 1924 per l’editorial Regina; el 1946, en una edició d’homenatge; els anys 1954-1956 per l’editorial Barcino, i els anys 1983-1984, per l’editorial Edhasa.