Aquest mes de maig es commemora el cinquantè aniversari de la inauguració de la sala Zeleste del carrer Argenteria. A principi de la dècada dels setanta del passat segle, Víctor Jou va fer un viatge a Londres i allà hi va descobrir el Marquee. Es va adonar que a Barcelona no existia una sala d’aquestes característiques i va decidir obrir-ne una a l’aleshores deprimit barri de la Ribera. Amb una programació musical regular, el Zeleste va anar creixent fins a arribar a tenir una oficina de management, una escola de música moderna i un segell discogràfic. En aquest segell hi van gravar des de cantautors com Jaume Sisa, Oriol Tramvia o Gato Pérez fins a grups com Orquestra Mirasol, Companyia Elèctrica Dharma, Blay Tritono o Tropoausa, entre d’altres. A tot aquest moviment musical se li va posar l’etiqueta de Música Laietana i agrupava tots els estils musicals que s’hi practicaven sense cap mena de complex. Un estil i una generació de músics que van marcar un abans i un després a la nostra música i que passats cinquanta anys els continuem reivindicant.

Aprofitant aquesta data tan assenyalada el L’Alhambra Festival Jazz Vic ha programat un concert molt especial, únic i insòlit. Un directe d’aquells que marca història i que seria necessari que es repetís en diferents espais de la geografia catalana. El grup de jazz osonenc Nucli Trio, format per David Viñolas a la bateria, Guillem Plana a la guitarra i Aleix Forts al contrabaix, ha preparat un repertori al voltant de la música laietana. Però per posar-lo en dansa s’han acompanyat d’alguns dels seus protagonistes. A l’hora de triar el repertori, Viñolas ens comenta que s’han basat en tres branques diferenciades però que es comuniquen. La música contundent i festiva de la Companyia Elèctrica Dharma, el jazz-rock amb arrels populars de l’Orquestra Mirasol i la música experimental de Tropopausa. Per dur a terme aquest concert, Nucli Trio ha comptat amb la participació de Jordi Soley (Companyia Elèctrica Dharma), Eduard Altaba (Blay Tritono i Tropopausa) i Miquel Àngel Lizandra (Orquestra Mirasol).

L’ambient de la Jazz Cava ha estat el de les grans ocasions. Feia goig observar l’arc generacional del públic, on podies veure des de gent que en el seu dia havia vist algun dels grups i estava allà per recordar els vells temps, a joves cridats per la curiositat d’escoltar aquesta música per primera vegada.

El concert s’ha iniciat amb “laietània”, amb Nucli Trio a dalt de l’escenari i amb aquesta peça de composició pròpia que és un homenatge a la música laietana i que conserva algun dels tics i característiques en la línia de Secta Sònica. Acte seguit ha començat la festa amb una versió un tant bolerística de “L’home dibuixat” de Jaume Sisa. Una versió que soprenia perquè la melodia principal la realitzava el contrabaix. A continuació ha pujat a l’escenari el primer convidat de la nit, Jordi Soley, i amb ell s’han encarregat de revisitar la mítica peça de la Companyia Elèctrica Dharma, “Ones, nones”. Un cop acabada, Jordi Soley, tot sol al piano elèctric, ha encadenat una revisió de tres peces pertanyents a L’oucomballa, amb especial èmfasi al record d’Esteve Fortuny a través de la composició “Mitjanit”.

• 

  Obituari

  Víctor Jou, in memoriam

  Àlex Gómez-Font

Entre els assistents s’havia aixecat certa expectació davant la presència d’Eduard Altaba, que en ser cridat a l’escenari per iniciar la segona part del concert s’ha endut una forta ovació. Altaba, improvisador de referència i company de viatge generacional d’altres músics com Joan Saura i Oriol Perucho s’ha encarregat de revisitar juntament amb Nucli Trio i Jordi Soley dues emblemàtiques peces de Tropopausa. Per una banda “La mata” i per l’altre “Beixamela”. El conjunt de músics ha sonat compacte i a Altaba se’l veia disfrutar a l’escenari, amatent a tots els canvis i dibuixant els sons amb l’arquet del contrabaix. Especial sintonia entre els dos contrabaixos i curiosa bateria l’executada per David Viñolas a “Beixamela”, on simulava el so de pots buits com a la gravació original.

La tercera i darrera part del concert ha estat protagonitzada per Miquel Àngel Lizandra. Aquest veterà i experimentat bateria ha deixat a tothom bocabadat amb la contundència amb què ha tocat i la manera com s’ha fet l’amo de l’escenari. La seva personalitat ha quedat refermada des del primer instant en què ha encarat la composició “Hancock” per continuar amb el clàssic de l’Orquestra Mirasol que tothom esperava, “To de re per mandolina i clarinet”. D’especial rellevància ha estat el paper del guitarrista Guillem Plana i l’entesa entre la percussió de David Viñolas i la bateria de Lizandra. Amb el concert acabat i davant la insistència del públic, tots els integrants del projecte han fet un bis molt especial, “Reprise”, on Eduard Altaba ha agafat el baix elèctric.

Sense cap mena de dubte, el d’aquesta nit ha estat un concert molt especial pel fet d’haver donat visibilitat a un repertori que forma part de la història de la nostra música i posar-lo de relleu per les noves generacions.

Alhambra Festival Jazz Vic continua fins diumenge 14 de maig amb una intensa programació, que podeu consultar aquí.