Revolucionar la mirada amb Matías Tolsà

Una caricatura és un retrat fisonòmic en què es produeix una distorsió, sigui mitjançant addició, substitució o el·lipsi. Però en una bona caricatura, com més gran és la deformació, més gran és la semblança. De fet, el secret d’una bona caricatura el descriu Ernst Gombrich quan diu que rau en «el descobriment teòric de la diferència entre la semblança i la seva equivalència».

La caricatura apareix durant el Renaixement, de la mà dels germans Carracci, Bernini i Leonardo DaVinci. En el mateix moment i en els mateixos tallers on es van fabricar algunes de les més belles imatges de la història de l’art, van néixer també els ritrattini carichi —retrats carregats—, dibuixos en què s’utilitza l’exageració, la deformació i qualsevol altre recurs que permet a l’artista aconseguir més expressivitat. Malgrat això, i malgrat l’enorme difusió popular de la caricatura a les pàgines de la premsa dels segles XIX i XX, sempre ha estat un art marginat, considerat poc més que un divertimento, una filigrana més o menys graciosa al marge de les grans pàgines de la història de l’art.

Així ens trobem que tenim a casa un dels millors caricaturistes del món i gairebé ningú no ho sap. Matías Tolsà ha revolucionat l’àmbit de la caricatu ra amb el seu traç minimalista, que combina amb textures d’una densitat matèrica per confegir els rostres de les seves «víctimes». Sota una aparent economia de recursos formals, hi ha un enorme treball de síntesi a la recerca de la màxima expressivitat. Els seus retrats no són tan sols dibuixos: es tracta de simfonies gràfiques on ens sorprèn amb tota mena de recursos visuals. El talent de Tolsà ha estat reconegut amb premis internacionals com el PortoCartoon o el World Press Cartoon. Però al país que l’ha vist créixer amb prou feines troba algun forat per publicar. Potser és hora que això canviï, comencem per reconèixer la caricatura com un art majúscul i gaudim d’un dels millors caricaturistes del segle XXI.