Melcior Comes. No som una família: som una història!

29.08.2018

Sobre la terra impura (Editorial Proa) és la setena novel·la de Melcior Comes i li ha valgut el premi Punt de Llibre de Núvol 2018, a la millor obra narrativa publicada per un menor de 40 anys. Guanyador, entre d’altres guardons, del Josep Pla per La batalla de Walter Stamm i el Sant Joan per Hotel Indira. El misteri d’una desaparició és tan sols l’ham que captura el lector i el tiba cap a una experiència literària d’emocions pels racons de Mallorca, amb personatges d’alta resolució, ressons familiars, somnis i les frustracions que els acompanyen; tot sobre una base d’alguns elements inspirats en fets reals.

Melcior Comes. Foto: Ester Roig

El títol, que ens evoca l’espai on les ànimes humanes, per la seva condició, es corrompen fàcilment, sorgeix d’un fragment d’un vers de El pi de Formentor del poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera. Dins la novel·la, gran part de la qual està ambientada a la més gran de les Illes Balears, el poema també fa acte de presència a través d’un altre hemistiqui, que l’amic del protagonista repetirà diverses vegades: “mon cor estima un arbre”. Cal tenir molt en compte la figura de l’arbre, més concretament de l’arbre genealògic.

Melcior Comes ens presenta uns personatges que, per sobre de tot, el lector haurà de valorar en relació amb les seves famílies, tant les que els venen donades com les que els acullen en moments determinats de la vida. La novel·la és una constant confrontació entre aquests personatges i els seus corresponents entorns familiars més propers i, consegüentment, amb uns orígens, una manera d’entendre el món, unes accions determinades que els defineixen. No és gratuïta la contínua autoavaluació que els personatges es fan seguint la rúbrica dels seus pares o dels seus germans.

El protagonista, un escriptor que no acaba de trobar el camí de l’èxit, rep l’encàrrec d’elaborar les memòries d’una artista que acaba de morir, amb una peculiaritat: és la mare del seu millor amic de la infància. A mesura que s’endinsi en el material que ha deixat la cantant, també ho farà en incògnites lligades amb la família dels Verdera. Com ells mateixos diuen, “no són una família, són una història”, que partint d’una fàbrica a Inca i una ambició descomunal, han aixecat un imperi en la indústria del calçat amb la marca “Belper”. Aquí tenim clares reminiscències a una família, una empresa i una marca de calçat mallorquines reals, com també en trobarem sobre alguns episodis històrics centrats en el tardofranquisme.

L’autor juga de manera intel·ligent amb els salts enrere i les el·lipsis temporals: el lector avançarà a tota vela construint i intuint els fets crucials per la història, que van prenent forma com les sabates que el protagonista fabrica en un episodi del relat. A més, fa ús en més d’una ocasió del recurs d’alternar diàlegs paral·lels, que generen una confusió segurament buscada, i que en potencia, amb encert, l’efecte dramàtic. Certs trets, com el fet de posar títols a escenes de forma integrada amb la narració, desvetllen la consciència narrativa que a voltes desdibuixa la línia entre narrador en primera persona i narrador que escriu el llibre –però mai escriptor–. La sexualitat apareix com a element recurrent però no gratuït, atès que ens permet arribar a conèixer més a fons els personatges.

Sobre la terra impura brilla sobretot per la vivacitat de la prosa i pels seus personatges –el protagonista, l’amic Leo, el pare Verdera– i les decisions que han de prendre, que seran determinants a l’hora de configurar la idea que l’autor ens presenta sobre la idea de “família”, en què pren rellevància allò que “la família no neix, es fa”.