Minimal 21 presenta ‘El fil d’Ariadna’

Minimal 21 presenten el seu segon disc El Fil d’Ariadna, pop electrònic amb una excel·lent veu que narra histories d’amor, perplexes i no complicades. Un estil que introdueix el pop, el rock de guitarres solistes i bases electròniques, aconseguint melodies de molt bona qualitat.

El synth pop amb influències de grups dels 80’s, The Cure o The Stone Roses, i també de les cantants de la dècada dels 70s (Diana Ross, Shirley Owens) suggereix un delicat lirisme capaç de crear atmosferes sonores carregades d’un component expressiu visual tot lligat a les lletres, on enigmes irresolts de llum, color i amor narren complexos sentimentals. Canten en català i sovint reciten poemes catalans,  adapten al català cançons de Massive Attack, Portishead o New Order i tenen una cantant al capdavant (poc freqüent a l’escena catalana). Dins el panorama musical català, recorden a  Glissando* o Lidia Guevara.

Els temes de les cançons del seu segon àlbum usen com argument narratiu el mite d’Ariadna, es concentren en l’etern femení, el desig, la frontera entre el conscient i el subconscient, en el somni i l’anhel. Histories fràgils, entre la contradicció i l’absurd de l’existencialisme de la condició humana. El surrealisme i simbolisme són presents en totes les cançons, destacant Lluna d’Abril, o el seu hit Nina de bronze trencada. A part, hi ha tres temes més narratius, que expliquen una història, Paral·lels i La Dona que mai plora.

Un grup amb exquisida educació i gust musical, usant arranjaments de violi i piano fan unes cançons que sense ser ornamentals, descobreixen unes pinzellades suggestives amb una sonoritat de fons, de bases electròniques que mimetitzen sensacions interiors.  Una veu dolça que acompanya el teclat, una melodia ràpida, solos de guitarra, sintetitzadors i baix, i una bateria de ritmes i fons suggestius, creen sonoritats oníriques, arpegis florejats, tot en una sincronia audiovisual que cuida la posada en escena. Lletres, llum, color i imatge per a parlar d’emocions incontestables i per a una dissecció de caràcters.

En ocasions s’acosten a la pop-tropicalia i sense excés destaquen la profunditat i bellesa en un estil que cuida les balades misterioses, el gust pel detall, la lentitud i la veracitat. En fi, una combinació del so instrumental amb quelcom mes transcendental i místic, arribant a algun tema amb referències a la psicodèlica.

Han acompanyat el concert, Dj Chinas, amb una una amalgama electrònica, de bases techno amb ritmes hip hop que donen un resultat naïf també mesclat a cançons pop referents com Animal de Miike Snow, i uns visuals, fet amb warping, de motius lineals en tons verd, groc, blau.

Minimal 21 han tocat al Primavera Sound, estan promocionats per els 40 principals. Comparteixen segell (Blanco y Negro) amb els artistes Albano, Bunbury, Alejandra Stan. El programa indie de referència estatal de Julio Ruiz, Disco Grande (maquinas y voces femeninas) parla d’ells, i sonen al programa dedicat a la World Music, Hidrogen d’IcatFM. Els Managers, Music Bus, s’encarreguen de bandes com Love of Lesbian, Pastora o Mendetz.