Ha començat la Quinzena de Dansa Metropolitana: Visca, visca i visca! Al Teatre Joventut de L’Hospitalet s’hi ha pogut veure l’espectacle Via Kanana, de la companyia Via Katlehong Dance, propulsats per Gregory Maqoma. I l’ovació rebuda ha sigut tan sensacional com la vitalitat transmesa pels seus vuit intèrprets, autèntiques gaseles de l’instint.
Gregory Maqoma (Soweto, 1973) entén, ensenya i practica la dansa com a revulsiu de les sotragades i desigualtats que viu el seu país, i en aquest marc la seva companyia busca un treball col·lectiu, pedagògic i d’inclusió social.
A Via Kanana (terra promesa), veiem aquests ballarins fluctuant entre l’individu, i les parts palpitants d’un mateix cos, un cos que es queixa, que canta i gemega, que es belluga inquiet i intermitent, animal dolgut, ple d’atenció, àgil, queixós, d’una energia voladora i radiant. I, de cop, tot s’atura, per recomençar de nou. Una vida col·lectiva a batzegades, una transmissió contínua i col·lectiva, que ens vol transmetre la necessitat de transformació, de purga i expiació per poder seguir endavant.
La dona porta la veu cantant, és mediadora i detonant, evocació-i evocadora, d’aquest ritual d’homes-bèsties de peus lleugers; homes que criden, que tenen por, que s’esmunyen i s’entreguen buscant un lloc, el seu lloc, una esperança.
Escenes de la vida quotidiana sud-africana: nits inquietes, trens en fila, esclats desafiants, i apareixent i desapareixent les ombres dels intèrprets que els acompanyen ballant a la paret com fantasmes gegants de totes i tantes pors.
“És increïble com la gent ha assumit la corrupció”, conclou un text projectat. Doncs sí, ja ho podeu dir ben alt i ben clar: allà-aquí-arreu. I neix doncs aquesta necessitat, aquesta Via Kanana expiatòria, de moviment desbordat i desbordant, paradoxalment del tot concís, per exorcitzar tanta immundícia. S’ha de dir; els assistents no oblidarem el solo amb el barret, mai un barret havia ballat travessant tot un cos a tanta velocitat i d’una manera tant present i inconcebible.
Els oficiants de Via Kanana són, cal esmentar-ho: Tshepo Nchabeleng, Thato Qofela, Andile Nhlapo, Tshepo Mohlabane, Teboho Diphehlo, Abel Vilakazi, Nomasonto Radebe i Boitumelo Tshupa. Dansa-denúncia, d’un cos de cossos compromès i expectant, atent i precís.
En definitiva, lector, un clar convit i un clar avís: Mueve tu cucu… Mueve tu cucu… Mueve tu cucu! En tots sentits, és clar. O parafrasejant Samuel Beckett: “Balla primer, pensa després. És l’ordre natural”. La Quinzena continua ballant.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals