Gabriel Casas. Una mirada moderna

23.05.2015

Amb el títol de “Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat 1929-1939”, el MNAC presenta una nova exposició de fotografia històrica dedicada a Gabriel Casas, un fotògraf barceloní que als anys trenta es va situar al capdavant dels moviments de renovació fotogràfica al nostre país.

“Autoretrat” (1931) Arx.N. Catalunya | Foto: Gabriel Casas

“Autoretrat” (1931) Arx.N. Catalunya | Foto: Gabriel Casas

Gabriel Casas no és un fotògraf massa conegut; malgrat que, com veurem, va ser un dels capdavanters en la introducció a casa nostra de les tendències de la nova fotografia europea del primer terç del segle XX. Afortunadament, aquests darrers anys s’està produint un procés molt seriós de recuperació de l’obra de tota una sèrie d’autors que varen tenir una trajectòria i una obra de molta categoria seriosament truncades per la postguerra franquista, en la majoria dels casos, que els va portar gairebé a l’oblit. I Gabriel Casas és un d’ells. Nascut el 1892 a Barcelona, va començar a treballar com a fotògraf a l’estudi de Rafael Areñas el 1908. Després d’uns anys d’exili a Buenos Aires, per evitar el servei militar i la guerra del Marroc, Casas torna a Barcelona el 1918 i es troba amb una societat molt activa culturalment sota la influència de molts artistes que hi havien arribat fugint de la Gran Guerra. El món de la premsa i les revistes il·lustrades també està molt actiu i això li permet obrir el seu estudi al carrer d’Escudellers i començar a treballar com a fotoperiodista.

“Dia del Llibre” (1932) Arx.N.Catalunya | Foto: Gabriel Casas

“Dia del Llibre” (1932) Arx.N.Catalunya | Foto: Gabriel Casas

A aquest aspecte del seu treball està dedicat la primera secció de l’exposició que, amb el nom de Registres, recull una mostra de les fotografies que va fer en els camps de la crònica social i política amb reportatges publicats als principals mitjans d’aquells anys, com La Publicitat, Mirador, La Vanguardia, Imatges, Barcelona Gràfica, L’Opinió o D’Ací i d’Allà, entre d’altres. Particularment interessants resulten les imatges de fotografia d’esports, en què sorprenen els seus enquadraments carregats de força i dinamisme.

“Vaga General” (1931) Arx.N.Catalunya | Foto: Gabriel Casas

“Vaga General” (1931) Arx.N.Catalunya | Foto: Gabriel Casas

Segurament aquestes imatges es deuen al fet que Gabriel Casas va assimilar des del primer moment el llenguatge fotogràfic del corrent europeu anomenat Nova Visió, i en les seves fotografies contínuament hi trobem fórmules compositives molt modernes amb picats, contrapicats, sobreimpressions i, sobretot, fragmentacions. Aquest és el contingut de la segona secció de la mostra, i aquí podem gaudir d’un repertori d’imatges que avui ja no ens sorprenen però que en el seu moment devien resultar molt innovadores. Hi trobem exemples de fotomuntatges, tan utilitzats en el cartellisme de l’època, i la pràctica de composicions amb repeticions seriades d’objectes – barrets, estris de cuina o plats, per exemple. Però sobretot en destacaria les imatges de fragments on Cases volia fer evident que la càmera fotogràfica era, i és, un instrument que permet seleccionar, del camp general de la visió natural, fragments de la realitat que sovint resulten més suggerents i tenen més força que el conjunt que la visió humana percep. En tot aquest repertori compositiu, en les imatges de Casas hi trobem moltes connexions amb les d’altres fotògrafs catalans com, per exemple, les d’Arissa, de qui recentment també hem vist una gran exposició al CCCB, o les d’altres noms com els d’Emili Godes, Josep Masana o Pere Català Pic. Per cert, en les sales dedicades a l’Art Modern del mateix MNAC hi podem trobar exposades algunes obres d’aquests autors, que esperem que algun dia puguin integrar-se en el futur Museu de la Fotografia que ens promet el Nou Pla de Nacional de la Fotografia.

“Antena R.Barcelona Tibidabo” (1930) Arx.N.Catalunya | Foto: Gabriel Casas

“Antena R.Barcelona Tibidabo” (1930) Arx.N.Catalunya | Foto: Gabriel Casas

La tercera secció de l’exposició està dedicada a la Fotografia Social, a la qual va arribar a partir del seu treball de fotoperiodista. Les seves imatges del barri xinès, els sense sostre de la seva època o la pobresa infantil són realment molt potents. Disparades amb llum natural aconsegueixen sempre un clima molt intens i sincer.

Finalment, la quarta secció està dedicada al retrat; hi veiem polítics, artistes o científics del seu temps. Des del meu punt de vista potser és la part menys interessant de l’exposició, tot i que sempre s’hi nota la visió d’un bon fotògraf.

Tot el material expositiu, que pertany al Fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya, són tiratges d’època en formats petits, d’entre 15 i 20 cm d’amplada. Cal dir que, a diferència del que passa sovint quan s’exposen tiratges originals, la il·luminació és molt correcta i permet una visió còmoda.

Amb aquesta exposició, el MNAC i l’Arxiu Nacional han fet una important contribució al coneixement de la història fotogràfica del país, sobretot d’uns anys que varen quedar sepultats per la llosa de la postguerra. En aquest sentit, cal dir que, com va passar a molts altres brillants fotògrafs dels anys 20 i 30 del segle passat, la carrera professional de Gabriel Casas va quedar amputada després de la Guerra Civil. Com a conseqüència de la seva col·laboració amb la Generalitat, Casas va ser durament represaliat i, com a Agustí Centelles, per exemple, se li va impedir exercir com a fotoperiodista i va haver de limitar la seva activitat professional a la publicitat i a la fotografia industrial. Es va perdre així el treball d’un periodista encara jove i amb un gran potencial. Afortunadament, avui podem recuperar la seva memòria.

Trobareu més informació i obra de Gabriel Casas en aquest perfil del fons digital Fotografia a Catalunya.