Espanya de merda: un road trip literari made in Albert Pla

15.12.2015

El cantautor sabadellenc fa el salt a la novel·la amb Espanya de merda, el relat mordaç, hilarant i frenètic d’una Espanya apocalíptica i dantesca on l’humor i el drama fan equilibris per mostrar-nos la caricatura d’un país de cagar i no eixugar-se.

Albert Pla | Foto de David Ruano

Albert Pla | Foto de David Ruano

Andrés Calamaro es converteix en peix i desapareix mar enllà. Quimi Portet es retira a Montserrat mentre un virus mata la gent que parla català. Els peregrins que van a Santiago de Compostel·la caminen com autòmats sense sentiments. El rector de la Universitat de Salamanca descobreix que l’home ve del mico. Leonardo da Vinci va ser un dèspota sense escrúpols, un garrepa i un covard. Manifestacions, concerts, terrorisme, polítics incompetents (pleonasme?). Amb unes quantes drogues pel mig. I un recorregut gastronòmic proteínic i cancerigen per tota la geografia peninsular. Tot això té lloc a l’Espanya de merda (Roca Editorial / Amsterdam) d’Albert Pla.

La novel·la narra la història del cantautor uruguaià Raúl Gadea i el seu mànager, que inicien la primera gira europea del músic per un estat a punt de desintegrar-se. En Raúl és un jove melancòlic que canta de puta mare i que l’emociona conèixer alguns dels seus ídols, com el mag Tamariz, el Tortell Poltrona, Javier Krahe i Quimi Portet, mentre enyora la família, el mate i els asados del seu país. En Tito, el seu mànager, és un madrileny descregut que es caga en tot el que pot mentre enfila autopistes sense criteri i esnifa cocaïna amb el mateix entusiasme desfasat amb què engoleix els gintònics.

Espanya de merda és aquest viatge delirant per un país que s’esqueixa. En Raúl i en Tito travessen camps sembrats d’aturats i jubilats, carreteres envaïdes per peregrins insensibles que destrossen tot el que troben, ciutats devastades per manifestacions i atacs terroristes, èxodes massius i morts prematures, clans gitanos i honoris causa de la corrupció, ressaques d’ayahuasca i codillo i més d’un milió de rotondes. Un caos. Amb una narració lleugera i agitada, Albert Pla construeix un artefacte digne del seu estil iconoclasta i provocador, que ens fa pensar en cançons com La colilla i Juerga catalana, dos viatges musicals pels Estats Units i Catalunya en què l’excés i el descontrol, per diferents motius, també hi són protagonistes.

En aquest debut com a escriptor, l’enfant terrible de la nostra cultura fa una crítica àcida i lapidària, sense condescendències, de l’estat del benestar nacional, que esquitxa pràcticament tothom. Una descripció macabra i hiperbòlica feta mitjançant la paròdia i la ficció, que distorsiona realitats típiques espanyoles amb l’innocent sarcasme que el caracteritza. I tothom pringa, evidentment, perquè tot està corcat. Per això, “avui en dia la millor manera d’arribar al cor de les persones és rebentant-los les costelles”.

Quan l’acabem de llegir, fem memòria de totes les metàfores i situacions quotidianes que de cop es tornen fantàstiques, irreals i esperpèntiques que hi hem trobat. I veiem que Espanya de merda es pot col·locar –salvant rigorosament les distàncies– entre el tipus d’històries relativament modernes pròpies del realisme màgic, escrites per icones com Gógol (El nas), Kafka (La metamorfosi), Bukowski (Quinze centímetres) o Philip Roth (El pit), per citar-ne algunes.

Espanya de merda no té la categoria de l’alta literatura, però ni la persegueix ni li fa falta; és una puntada de peu als collons de l’actualitat, per cagar-se una mica (més) en la merda del nostre entorn o en el nostre entorn de merda. Una vegada més, Albert Pla ens farà riure amb la seva mala llet sui generis mentre llegim l’ensorrament d’una Espanya històrica i grotesca on les masses s’apilonen per fotre el camp al Marroc. Però no per anar a pillar costo, sinó per salvar la pell.