Els paisatges i els perfums de Janer Manila

6.08.2016

Aquest maig, Gabriel Janer Manila ha publicat el primer volum de les seves memòries, Ha nevat sobre Yesterday (Proa, 2016). L’autor nascut a Algaida ―al Pla de Mallorca, el 1940― ens transporta als paisatges i a les olors dels seus primers vint-i-cinc anys de vida. Ens endinsem a la Mallorca de la dècada dels quaranta, dels cinquanta i de part dels seixanta. Una època de vençuts i vencedors, un paisatge marcat per la por. “Els pobles de l’illa eren plens de gent derrotada per la guerra, obligada a viure amb els vencedors. Tothom sabia qui era l’assassí del pare, del fill, del germà…”.

Gabriel Janer Manila | Foto: gabrieljaner.com/

Gabriel Janer Manila | Foto: gabrieljaner.com/

Tot un reguitzell de persones reals ―amb noms i cognoms: mestres, religiosos, veïns, familiars…― van desfilant per l’escenari construït per Manila. I, a través de records, d’anècdotes i d’històries transmeses oralment, Janer Manila ens va dibuixant tota una colla de personatges que van habitar en el seu univers d’infantesa i joventut ―alguns amb més detall, altres només de passada. Anem d’un record a un altre, amunt i avall, cap aquí cap allà, records propis del jove Manila ―“les polsegueres de la meva infantesa”―, i records aliens, del pare, de la mare… Potser hi haurà qui hi trobi a faltar un fil conductor; però, no ens cal saber on anem, el viatge és deixar-nos endur… El paisatge com a “lligam entre diverses generacions” ―el ginjoler, el pollancre de la placeta, les buguenvíl·lees, el lledoner de les Set Soques, “on d’infants varen viure fantasies insospitades i figuracions increïbles”―. I les flaires com a “residus que ha deixat el temps” ―el perfum del pa calent, l’olor de les figues, l’olor de terra banyada; i també, “l’olor pútrida, de reclòs, de suor freda” de l’època del seminari. “Vaig arribar a confessar-me de pecats que no havia comès. No sabia que existien i en sentia la culpa.”

El títol ―Ha nevat sobre Yesterday―, que ens remet a la cançó de per Paul McCartney, ja és una declaració d’intencions. Els records de l’ahir, alterats pel pas del temps, l’Algaida de després de la guerra. Veiem com Manila passa de ser un noiet que va a l’escola a ésser un mestre, que llegia poemes als seus alumnes. Assistim al seu despertar literari i quedem amarats per la seva passió pel teatre. Ens retrobem amb l’essència de Manila, un llenguatge poètic al servei de la seva devoció pel paisatge, els mites, les llegendes i costums del seu Yesterday… Salvaguardar un temps i un espai a través de les paraules. “M’han commogut els ulls d’una persona, només per la gent i les coses que ha vist”. Ens trobarem fragments de poemes, de cartes i picades d’ullet a Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, Antoni M. Alcover, Ramon Llull ―i el paisatge misteriós i màgic de Randa―, a Roland Barthes, “jo també vaig jugar a marro, els vespres d’estiu, al meu jardí de Luxemburg”, a Pere Capellà, el dramaturg i poeta del seu poble, i a tants altres…

Janer Manila no aposta per un català estandarditzat i fàcilment diferible, per tal d’arribar a un públic més ampli, sinó que utilitza el català de Mallorca. Cada mot, cada expressió contribueix a crear i retratar amb força i vivesa els revolts i revoltons d’una gent i d’un territori. Si en algun moment, el significat d’alguna paraula o dita se’ns pogués escapar, si fos llegida en abstracte, conjuminada amb la resta resulta perfectament entenedora.

En conjunt, Janer Manila ens passeja per un món que ja ha desaparegut, només en resten polsims, o potser molt més dels que ens podria semblar d’entrada, en tots aquells que el vam viure directament o indirectament. A estones ens bressola, i altres ens sacseja. Ens encara a un passat que cal conèixer.

En unes memòries hi ha la voluntat explícita de mostrar-te, d’explicar-te ―als altres; i també, a un mateix― de buscar el sentit de tot plegat, de burxar en el record, de donar-hi voltes i més voltes, i fins i tot de refer-lo i dotar-lo d’una nova coherència. “He escrit per a tornar a construir el temps”.

Qui és Janer Manila? Qui va ser? Descobrim-ho, endinsem-nos en els paratges i flaires d’una època i d’un espai ―la postguerra, a Mallorca― filtrats per la mirada perspicaç d’un noiet Algaida i reordenats i dotats de sentit per un escriptor madur que exprimeix amb elegància el poder evocador del llenguatge.

A veure quins seran els paisatges i els perfums del pròxim volum…