10 sèries per no posar un peu a la platja

7.07.2016

Per al serièfil de pura sang, l’estiu és la terra promesa. Arriba l’època en què l’angoixa que hem acumulat al llarg d’un any veient com la llista de visionats pendents no parava de créixer podrà redimir-se a cop de maratons. Amb això de les sèries es pot fer una analogia perfecta entre el serieaddicte i el lletraferit estiuenc: n’hi ha que es reserven els mesos de vacances per als grans clàssics i d’altres que opten pels best-sellers que deixen el cervell pla i fan perdre la noció del temps. Us deixem 10 propostes que cobreixen tot l’espectre, prioritzant les estrenes seria(e)litzades d’aquest estiu i els imperdibles de la temporada passada. Si necessitàveu una coartada per ocultar que l’operació bikini ha fracassat, aquí teniu moltes excuses per passar les hores de calitja ben escarxofats al sofà. Adéu a la crema solar, llarga vida a les sèries.

Mr Robot

Mr Robot

Mr. Robot (segona temporada)

Comencem amb la gran promesa de l’estiu. Si voleu tenir les expectatives ben inflades, aquí teniu la guanyadora al globus d’or a millor sèrie dramàtica de l’any, premi que dóna fe de la potència de les estrenes estivals als Estats Units. Mr. Robot és un thriller que va arrasar gràcies al seu tractament fosc d’un dels temes de moda: la manca de moralitat de les grans multinacionals. Imitant els estils d’obres de culte del cine de conspiració a gran escala com Matrix i El Club de la Lluita, les aventures de l’Elliot, hacker i expert en ciberseguretat, tornen aquest juliol. Canal + us ofereix tant la primera com la segona temporada d’una sèrie que us farà sentir malament cada cop que doneu les vostres dades a Google o cliqueu “comprar ja” a la web d’Amazon.

Borgen (3 temporades, acabada)

Imprescindible curs accelerat de política pactista per fer front a l’estiu atípicament polític que ens espera. Segur que heu sentit a parlar de la sèrie sobre política danesa de moda però, tant si la teniu oblidada com si no l’heu vist mai, ara és el millor moment per veure-la. La majoria de sèries polítiques de qualitat ens parlen d’un univers que ens és aliè, però el parlament que ens mostra Borgen inclou fins a 6 forces polítiques rellevants fent equilibris impossibles. No comenceu a sentir-vos com a casa? Borgen narra la carrera política de Birgitte Nyborg, Primera ministra en minoria de Dinamarca, amb un especial èmfasi en la comunicació política per via del seu cap de Gabinet i coprotagonista, el jove Kasper Juul. La teniu sencera a Yomvi.

Fargo (segona temporada)

Aquest article inclou moltes recomanacions del millor de l’any passat. I és que, si no sou autèntics addictes, segur que alguna se us ha passat per alt mentre prioritzàveu Nit i Dia o La que se Avecina. Per això hi som, no patiu. Doncs bé, Fargo és una obra mestra com una catedral. D’aquelles que permeten parlar de les sèries de televisió com a “vuitè art”. La segona temporada de l’obra de Noah Hawley (supervisada a la producció executiva pels mateixos germans Cohen), va fer el que ja era impossible que fes la primera: superar les expectatives. Un guió brillant, interpretacions magistrals -no us perdreu a Kirsten Dunst- i una direcicó que deixa la boca oberta; tot concentrat en una temporada autoconclusiva de 10 hores. 20, si viviu en pecat i tampoc heu vist la primera. Una història sobre les dificultats de l’ésser humà per trobar el sentit de la vida en un món absurd. Existencialisme per a l’estiu que trobareu a Yomvi, des d’on podeu veure la primera i la segona temporades subtitulades en català.

Transparent (segona temporada)

Cap sèrie es mou millor en la línia que separa la comèdia negra del drama familiar. La bomba que va suposar el debut en la producció audiovisual d’Amazon ja té dues temporades. 20 episodis de mitja horeta ideals pels amants de l’humor intel·ligent que teniu ganes que us parlin d’una cosa diferent. I és que la premissa de Transparent és tan original que mai se li podria haver ocorregut a la seva creadora, Jill Solloway, si no fos perquè li va passar a ella mateixa a la vida real. La història d’un pare de família -divorciat- jueu que als 60 anys decideix que abraçarà la seva transsexualitat. La segona temporada ha mantingut l’excel·lència de la primera gràcies als flashbacks magistrals que connecten la repressió a la Califòrnia contemporània amb el Berlín d’entreguerres.

El Trident de l’Animació

L’humor absurd i irreverent en càpsules de 20 minuts és ideal per a les nits d’estiu en què us costa agafar el son. Normalment consumim l’animació americana al marge de la seva continuïtat, ja que el gènere exigeix que puguem ingorar d’on venim i a on anem. Però, de tant en tant, ens assalta la sensació que ja ho hem vist tot. Doncs bé, les tres sèries d’animació més populars tornen amb nous episodis tornen des del 4 Juliol amb nous episodis. Els Simpsons (23a temporada), Family Guy (15a temporada) i American Dad (10a temporada) s’han influït mútuament fins al punt de ser quasi intercanviables. Per als fans, això no suposa cap problema. Totes les podreu veure a Fox.

Orange is the New Black (quarta temporada)

Netflix va estrenar al juny la quarta temporada d’aquest drama carcerari. El personatge Piper Kerman és un dels grans referents del panorama televisiu actual: una nena de casa bona obligada a entrar a la presó per culpa del tràfic de drogues. Sí, Vis a Vis, d’Antena 3, s’inspirava en aquesta sèrie tan popular i, per poc que us hagi agradat la còpia, l’original li dóna mil voltes. Una sèrie molt entretinguda i interessant que té la virtut de donar tot el protagonisme a les dones enmig del monopoli masculí de la ficció. La segona, la tercera i la quarta temporades es poden trobar subtitulades en català.

Togetherness (segona temporada)

Una joia meravellosa que s’ha cancel·lat. La segona temporada no ha estat a l’altura de la primera, però les dues formen un paquet més que recomanable i ara és el moment de veure-la abans que, per desgràcia, caigui en l’oblit. Una comèdia amb tocs de drama profund que retrata la nova manera de viure crisi dels quaranta de dues parelles molt idiosincràtiques. Els diàlegs brillants i les interpretacions que caracteritzen l’obra dels germans Duplass justifica el visionat per ell mateix. Veieu-la ara abans que caigui a l’oblit. Orfebreria emocional de la més elevada qualitat. La tenen a Yomvi d’aquella manera…

American Crime (segona temporada)

Una de les revelacions del 2016 que afegeix un toc de crítica social a la llista. Amb dues temporades autoconclusives, la d’enguany ha mantingut el nivell de la primera amb alguns actors que repeteixen però interpretant a personatges completament nous. Un drama social que aborda amb cruesa i precisió les controvèrsies més punyents als Estats Units avui dia: racisme, possessió d’armes, assetjament sexual, desigualtats, etc. Una realització elegant que juga amb els codis del documental i interpel·la la nostra consciència cívica. Canal + té la segona temporada, que porta l’acció a un institut d’elit on la divulgació d’unes fotos compromeses porta a la mare d’un dels alumnes a denunciar una violació.

Marco Polo (segona temporada)

Una superproducció amb majúscules que narra les aventures de l’explorador més fascinant de tots els temps -que Colom em perdoni-. És una d’aquelles sèries que heu de conèixer si sou dels que gaudiu veient com els milions i milions de dòlars es transformen en vestuaris increïbles, decorats sumptuosos i batalles èpiques. Poseu fi al minimalisme veient la segona temporada que acaba d’estrenar-se a Netflix.

Els clàssics

Tal com hem dit, per a molts l’estiu és temps de grans clàssics. Endur-se les mil pàgines de Crim i Càstig a la platja és difícil i anar pel metro llegint l’Ulisses de Joyce comporta el risc que la gent us miri amb el menyspreu de “com pot ser que no se l’hagi llegit encara”, tal com explicava un mitiquíssim capítol de plats bruts. Com a la literatura, els clàssics de les sèries de televisió requereixen molt temps i moltes ganes, però tothom us dirà que veure’ls us canviarà la vida. Autèntiques obres d’art que mostren la condició humana com ho faria el mateix Shakespeare. Ja paro, que els serièfils ens posem molt pesats quan traiem els tòtems a passejar. Sigui com sigui, aquesta és la vostra per comprar l’edició de luxe d’alguna d’aquestes meravelles i exhibir-la flamant al lloc d’honor de les vostres lleixes. I, ja de pas, veure-les. Aprofitaré per deixar constància del meu podi: The Sopranos, The Wire i Mad Men (podeu veure la setena temporada en català). 86, 60 i 92 hores, respectivament. Que aprofitin.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. L’any passat vaig començar a veure Mr. Robot amb molt d’interès. Una sèrie ben feta, fosca, interessant d’entrada i amb uns personatges… Però al cinquè capítol em vaig adormir (literalment) i ho vaig deixar córrer. Segur que està molt bé, però el ritme lent, les imatges oníriques i l’aire de peix bullit del protagonista van acabar amb la meva predisposició inicial.

    • Totalment d’acord el ritme i la cara d’empanat que fot el prota trenca totalment la serie que els dos primers capituls apuntava maneres.

  2. Transparent és molt bona,encara què polèmica. Mad Men no l’he vist tota,la primera temporada perfecta.De Fargo em va agradar molt la primera temporada,la segona no tant. La millor Breaking Bad