‘Venerades i temudes’: el poder (o la condemna) de la feminitat

Fins al 16 de juny, el CaixaForum acull l'exposició del British Museum que explora la feminitat a través d'objectes espirituals al llarg dels segles

Què és la feminitat? Què ha de tenir un objecte per considerar-lo com a femení? Al llarg de la història, moltes cultures d’arreu del món han utilitzat la figura de la dona com a una icona espiritual, una figura que personifica el desig i la passió, però també el caos, la destrucció i l’harmonia. Deesses, santes, dimonis, bruixes i esperits han sigut les protagonistes de representacions simbòliques de creences espirituals, éssers capaços de donar llum i esperança a una comunitat que les venera, però que moltes vegades, també les tem. 

Austin Camilleri, LEIVA, Malta, 1972. Courtesy of the artist.
Austin Camilleri, LEIVA, Malta, 1972. Courtesy of the artist.

Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences és una exposició produïda per la Fundació “la Caixa” conjuntament amb el British Museum. Les comissàries Belinda Crerar, responsable del desenvolupament de continguts d’exposicions internacionals del British Museum i Rosa Martínez, assessora curatorial de la selecció d’obres contemporànies, han col·laborat per produir una mostra que repassa més de cinc mil anys de creences espirituals al voltant de la feminitat i la figura de la dona. L’escultura de la Deessa Kali, el bust de Minerva o l’estàtua de marbre de Dèmeter són algunes de les 166 peces històriques des de la prehistòria fins al segle XXI i que, com a protagonistes de l’exposició, ens acompanyen en aquest viatge sobre el poder femení. 

La mostra es divideix en cinc grans temes que envolten el concepte de feminitat, com són la fertilitat, la sensualitat, la ràbia, la visió i la resiliència. Des d’aquests punts de partida, Venerades i temudes planteja un diàleg entre arqueologia, antropologia i art per reflexionar sobre com les diferents cultures d’arreu del món han construït un discurs al volant de la feminitat i els atributs que defineixen aquest concepte. Les escultures i objectes sagrats s’integren en un mateix espai amb diverses obres d’art contemporani que aporten una perspectiva actual dins del marc de la història. El fet de treballar amb un model de transversalitat entre les obres històriques i contemporànies, l’exposició dissol les fronteres generacionals que mostren com la percepció de la figura de la dona ha canviat – o no- al llarg del temps. “Interconnectant la recerca preexistent d’obres de la Belinda amb les obres contemporànies ajuda a obrir noves perspectives i fomentar la consciència crítica per entendre el rol de les dones en el món en què vivim” assenyala Martínez.

Els visitants juguen un paper molt important dins l’exposició, participant de manera activa mentre descobreixen què s’amaga rere cada figura i objecte espiritual. “L’espectador vota si aquests atributs acaben sent poders o condemnes”, explica Isabel Salgado, directora de l’Àrea d’Exposicions de la Fundació “la Caixa”. Una vegada s’ha fet la visita, les persones han de reflexionar i considerar per què hi ha cultures, creences i religions que partint d’un mateix terme com és el poder femení han arribat a generar un significat antropològic i cultural tan diferent les unes de les altres.

Com explica Belinda Crerar, “analitzar la narrativa dels objectes antics amb les obres contemporànies ens ajuda a entendre la nostra comprensió cultural actual”, un fet que s’ha treballat sempre des de la perspectiva occidental. En canvi, a Venerades i temudes, la comissària ha volgut abordar la qüestió tenint en compte com es tracta la feminitat i el feminisme des d’orient. “Soc una dona occidental i, per tant, no puc tractar les tradicions i creences orientals des de la perspectiva i context occidental, seria una falta de respecte”, exposa Crerar. Per aquest motiu, la comissària amb la col·laboració de Martínez, van decidir aportar les obres d’art contemporani per donar-li – de forma legítima- una visió feminista i crítica cap al patriarcat i el paper de la dona en l’actualitat. 

“Interconnectant la recerca preexistent d’obres de la Belinda amb les obres contemporànies ens ha ajuda a obrir noves perspectives i fomentar la consciència crítica per entendre el rol de les dones en el món en què vivim”

Rosa Martínez

Les obres històriques de deïtats, bruixes i esperits inciten a reflexionar sobre representacions que van més enllà del que entenem com a gènere, trencant amb el binarisme a través de figures hermafrodites o sense gènere. L’exposició no mostra una sola interpretació única per a cada obra, sinó que és el mateix espectador qui llegeix, entén i tracta cada peça. Podem veure des de màscares de dimonis del sud d’Àsia, estàtues de marbre de l’Antiga Grècia i amulets egipcis fins a monedes gravades, marededeus o videoperformance. Totes elles formen part d’un espai de mediació i reflexió al voltant de la construcció social sobre què representa la feminitat i la figura de la dona.

l al voltant de Venerades i temudes, la Fundació “la Caixa” ha preparat un catàleg d’activitats relacionades amb l’exposició com la conferència entre la comissària i la periodista Ariadna Oltra o els diferents cicles d’activitats com Rares, malvades i altres derivades, Retratar un cos en flames i Ferides i vincles: Maternitats en qüestió. També s’ha preparat un cicle de cinema “Petits cinèfils, petites grans heroïnes” amb una proposta de pel·lícules seleccionades per apropar els més petits en el món del cinema, un cicle de pel·lícules amb la directora Carla Simón, visites comentades, concert de música electrònica amb Denna Abdelwahed o els cafès i vermuts tertúlia amb visita a l’exposició.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació