Mar de fons a Can Mario

L’Empordà no només és paisatge i gastronomia, sinó també una terra plena d’artistes. I amb aquesta idea ens endinsem a l’exposició Mar de Fons, la continuació d’una cartografia artística de l’Empordà iniciada a principis del 2022 amb la mostra Localismes Universals. Aquesta segona tria d’artistes incorpora nous llenguatges plàstics i estils vinculats a l’art contemporani, així com el videoart, l’escultura i la pintura, amb la idea de projectar la mirada cap al present i el futur.

La Marta Vergonyós (Esclanyà) i la Mar Serinyà (Torroella de Montgrí) inicien aquesta mostra amb «Taula Viva. Parvulari», una videoinstal·lació amb una taula de fusta com a resultat. Una història curiosa que parla del pas del temps i dels llaços familiars com a colofó de la vinculació amb el territori empordanès. El prolífic Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà) capitalitza la sala amb la instal·lació «El color m’afecta» i «Prémer amb les dents», obra ja exposada el 1999, que deixa entreveure molta denúncia entre títols de diaris i, per descomptat, molta ceràmica de La Bisbal d’aquest inventor de l’enfangada.

La temporal del Museu d’Escultura Contemporània també exposa aquí artistes que han agafat volada darrerament, com la Tània Font (Palamós) on les seves escultures «Neuroatípic» i «Incúria» dialoguen amb «Fiebre de Marzo» de Manolo Sierra, un artista de Cadis que actualment viu a l’Empordà. Són de les poques obres figuratives que es poden veure a Mar de Fons i que ens recorden l’estreta vinculació de l’artista palamosina amb la Fundació Vila Casas, que ja li va dedicar l’exposició temporal Mecànica Interna el 2020.

També hi trobem, entre d’altres, la Clara Gassiot (actualment a Ultramort) que exposa una de les seves obres de la sèrie «Blaus», basada en la vibració dels colors. I del blau passem al negre amb Gabriel, un artista molt interessant present a la col·lecció permanent de Can Mario que aquí mosta una «Gorgona», una figura de la mitologia grega abstreta del context, feta amb fusta d’aiús lacada que sembla ben bé un material artificial. I de la fusta d’aiús a la fusta d’alzina a través de l’artista japonès resident a Camallera, Hiroshi Kitamura, que dona una nova vida als romanents de fusta fins a aconseguir formes orgàniques amb l’objectiu de portar natura on no n’hi ha.

Amb la intenció d’incorporar nous llenguatges, la mostra també fa referència a artistes performatives com Denys Blacker (Madremanya), artistes visuals com Yvan Mas (Sant Jordi Desvalls), que busca volums i reflexos amb «Dins del Cor», o amb l’artista rus resident a Calella de Palafrugell Sasha Sime, que amb la seva «Columna d’Ansietat» ens interpel·la directament sobre la direcció de les nostres vides amb l’ús d’un material descontextualitzat: rotlles de precinte. Altres propostes són «Crisàlides» de Núria Efe (Casavells), els acrílics cartogràfics de Pere Ballès (Palau-saverdera) o les tècniques mixtes d’Alex Pallí (Sant Feliu de Guíxols), que, precisament, porta el mar de fons a la sala com a reflex de «L’ordre únic de totes les possibilitats», que aconsegueix pintant, en lloc de la tela, la superfície plàstica del quadre. 

Vint-i-sis artistes exposats sota el comissariat de Toni Álvarez de Arana, que fan denúncia, reflexió, reivindiquen la natura, i ens mostren, una vegada més, que a l’Empordà s’hi pot viure i també treballar-hi tot l’any. Podeu visitar l’exposició fins al 26 de novembre de 2023. Més info al web de Can Mario.