Les Brigades Internacionals: memòria i resiliència

El passat mes de juny es van inaugurar dos murals sobre el comiat a les Brigades Internacionals a Barcelona el 28 d’octubre de 1938, en plena Guerra Civil espanyola, elaborats per l’artista urbà Roc Blackblock al passeig de la Circumval·lació de Barcelona, en el marc del projecte Murs de Bitàcola. Dues setmanes després, aquests murals van aparèixer vandalitzats per insults i proclames feixistes “rojos no”, “asesinos”, “cobardes”, “violadores”, “mártires presentes”. Posteriorment, la paraula “rojos” va aparèixer ratllada i a sota hi havien escrit “nazis”. Els dos murals reproduïen dues fotografies del periodista anglès Henry Buckley (Manchester, 1904 -Sitges, 1972). Vegeu l’article de Carles Querol, dedicat al periodista. Buckley, casat l’any 1938 amb la sitgetana Maria Planas, va marxar a l’exili i va deixar el seu arxiu a la casa familiar de Sitges. L’any 2004 va ser localitzat en la mateixa casa familiar, recuperat i organitzat per la seva neta, que fou cedit en part a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès.

En un primer moment en Blackblock va manifestar que deixaria els murals com estaven però a mitjans de setembre “amb temps i energies renovades” els va refer amb dues noves imatges del fotògraf Walter Reuter (Berlín, 1906 – Cuernavaca, 2005) amb la mateixa temàtica del comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona.

Amb els ulls del nostre temps costa d’imaginar una mobilització com la de les Brigades Internacionals. Entre 35.000 i 40.000 persones provinents de més de 50 països es van unir a la lluita contra el feixisme. El 80 % de provinença obrera i el 20 % restant, format per intel·lectuals, personal mèdic i persones amb professions liberals, la majoria sense experiència militar prèvia. Entre les forces brigadistes hi havia entre 1.500 i 2.000 dones. Van actuar com a metges, infermeres, conductors d’ambulàncies i la majoria com a soldats.

Per fer-nos-en més la idea, tenim el testimoni documentat de l’anglès Alec Wainman (1913-1989), que va ser conductor d’ambulàncies, intèrpret i oficial de premsa a la Guerra Civil espanyola, amb escrits seus i 210 fotografies que foren recuperades pel seu fill en un llibre de referència en la historiografia sobre les Brigades Internacionals, Serge Alternês i Alec Wainman. Live Souls. Fotos inèdites de la guerra civil. (Comanegra, Barcelona, 2016).

Corren temps estranys amb l’ofensiva de la ultradreta en la formació de governs dels països europeus, inclosa Espanya i, accions com les pintades en els murals esmentats encenen les alarmes enfront de la intolerància i l’amenaça als principis de les democràcies occidentals.

Recordem algun fragment del discurs pronunciat per Dolores Ibárruri (Gallarta, 1895-Madrid, 1989), la Pasionaria, aquell llunyà 28 d’octubre de 1938 a Barcelona en el comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona: “Madres ! … Mujeres ! … Cuando los años pasen y las heridas de la guerra se vayan restando; cuando el recuerdo de los días dolorosos y sangrientos se esfume en un presente de libertad, de paz y de bienestar, cuando los rencores se vayan atenuando y el orgullo de la patria libre sea igualmente sentidos por los españoles, hablad a vuestros hijos, habladles de estos hombres de las Brigadas Internacionales. […] Podéis marchar orgullosos. Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia […].”(Richard Baxell, Angela Jackson, Jim Jump, Ángel Viñas. HELP SPAIN. Voluntarios británicos e irlandeses en la guerra civil española. Ed. Pamiela y Piedra de Rayo, Navarra y Logroño, 2016).

Entre 200.000 i 300.000 barcelonins es van abocar a la Diagonal i al passeig de Gràcia per acomiadar-los. S’acostava la fi del conflicte bèl·lic i una dictadura sense escrúpols s’encarregaria d’esborrar qualsevol rastre de llibertat.

Cal seguir recuperant la memòria democràtica, els murals de Roc Blackblock il·luminen el nostre paisatge urbà i cal que les polítiques públiques de memòria no defalleixin perquè la nostra democràcia no sigui rebaixada ni qüestionada, tal com recull en Marc Carrillo en la seva obra recent “[…] Y la institucionalización de las políticas públicas de memoria es un signo de la calidad del sistema democrático de un país.” (El derecho represivo de Franco (1936-1975). Editorial Trotta, Madrid, 2023).

I que tant de bo es consolidin ara i en el futur les paraules del professor Roger Griffin“[…] en general el feixisme segueix sent incapaç d’amenaçar estructuralment la democràcia, i encara menys dur a terme la seva desitjada revolució ultranacionalista.” (Roger Griffin. Feixisme. Una immersió ràpida. Tibidabo Edicions, Barcelona, 2022), Tot i que l’escriptor nord-americà John Irving està convençut que “el feixisme està de tornada a l’escenari.” Haurem d’estar vigilants.

Recordem aquesta tardor les Brigades Internacionals com un alè d’utopia, solidaritat, democràcia i llibertat dels nostres veïns europeus que van venir a lluitar contra el feixisme!