L’abús sexual infantil, un material molt sensible

Sovint hem parlat, en aquestes pàgines, de les exposicions de fotografia que regularment La Casa Elizalde ofereix als seus espais expositius. En aquesta ocasió, ens presenta un treball que és el resultat d’un singular projecte de col·laboració entre l’àrea d’educació de la Fundació Photographic Social Vision –prou coneguda com a organitzadora de les exposicions del World Press Photo i el festival DOCfield a Barcelona– i la Fundació Vicky Bernadet –dedicada des de 1997 a l’atenció integral, prevenció, formació i sensibilització dels abusos sexuals infantils.

Aquests abusos són un fenomen de la màxima importància social perquè avui s’estima que un de cada cinc infants pateix abús sexual abans dels 17 anys. I, d’aquests, un 60% mai rebrà cap mena d’ajuda i el 90% no en dirà res fins a l’edat adulta. Precisament per ajudar a revertir aquesta situació, després de deu anys de discussions i negociacions, el Congrés dels Diputats acaba d’aprovar, per àmplia majoria, una Llei Orgànica de protecció integral a la infància i a l’adolescència, la coneguda com a Llei Rhodes, que podria entrar en vigor el pròxim mes de juny un cop sigui ratificada pel Senat.

Heus aquí la màxima actualitat i rellevància del projecte en qüestió, a través del qual es proposa a persones ateses pels serveis assistencials de la Fundació Vicky Bernadet, coordinats per la psicòloga Núria Grau, la seva participació en un taller organitzat per Photographic Social Vision per tal d’ampliar el seu procés de recuperació a través de la fotografia.

Als participants en el projecte se’ls varen facilitar les càmeres i el material de treball necessari perquè al llarg de sis mesos, amb sessions setmanals i amb la guia de dos membres de l’àrea educativa de la Fundació, Mireia Plans i Alice Monteil, poguessin anar realitzant les seves fotografies. Després de diverses presentacions setmanals i d’un debat en grup, aquestes anaven configurant un conjunt propi d’imatges d’entre les quals s’ha efectuat la tria final que ara podem veure exposada a la Casa Elizalde.

Totes les imatges de l’exposició estan acompanyades de peus de foto i textos en què els participants expliquen, cadascú amb el seu estil, sentiments i experiències que ens ajuden a interpretar-les. Aquests escrits s’han de llegir amb calma i resulten molt útils, jo diria que imprescindibles, per aprofundir i comprendre millor allò que els autors han volgut i sabut explicar de les seves experiències. Hem de tenir en compte que es tracta de temes molt personals, íntims i traumàtics que no resulta fàcil d’expressar en públic i, més encara, de forma gràfica.

En aquest sentit, penso que és molt útil aprofitar alguna de les visites guiades que s’ofereixen, en les quals persones que han participat en el projecte poden aportar una visió més propera dels seus treballs i ajudar a comprendre millor les imatges exposades. Qui ho desitgi, el pròxim 27 d’abril a les 19 h, podrà connectar amb una visita guiada virtual de l’exposició a través del canal de YouTube de la Casa Elizalde (o clicant a aquest enllaç).

D’altra banda, es preveu que aquesta exposició, que estarà oberta fins a finals de maig, sigui visitada per estudiants de diferents instituts i escoles. Això és un punt clau, perquè és sabut que una de les millors maneres de prevenir aquesta mena d’abusos és propiciar i estimular els canals de comunicació a través dels quals els menors afectats puguin explicar a temps la seva situació a una  persona de confiança –amic, professor o familiar– que el pugui ajudar a superar els habituals sentiments de culpabilitat i secretisme que agreugen la seva situació. Aquestes visites escolars, amb aforament limitat, poden concertar-se a través de la web de la Casa Elizalde o trucant al telèfon 93 488 05 90.

En conjunt, doncs, trobo que aquest projecte-exposició té un triple valor: millora i consolida el procés terapèutic dels intervinents, els introdueix a la pràctica de la fotografia i contribueix a la conscienciació social de la problemàtica dels abusos infantils.

L’organització, els formats i la presentació dels treballs són senzills, però molt diversos, i això em sembla que enriqueix l’exposició. No es tracta, com hem dit, d’obres d’aficionats avançats o professionals consolidats, però trobo que el nivell que assoleixen les imatges resulta prou satisfactori per tractar-se de persones sense experiència fotogràfica prèvia.

En resum, si passeu a prop de la Casa Elizalde, no dubteu a aturar-vos-hi una estona per veure aquest material tan sensible i necessari que ens ofereixen.