La XII Biennal Xavier Miserachs a Palafrugell

Fa pocs dies es va inaugurar a Palafrugell la XII edició de la Biennal Xavier Miserachs. Del 30 de juliol al 9 d’octubre, aquesta població del Baix Empordà ofereix vuit exposicions fotogràfiques en diferents espais de la ciutat. La Biennal és probablement un dels festivals fotogràfics més antics dels nombrosos que els darrers anys han sorgit en diferents poblacions catalanes. Es va concebre com un record i homenatge a la figura de Xavier Miserachs, que va viure uns anys a Esclanyà i va deixar una forta empremta, tant fotogràfica com personal, a la zona. L’esperit de la Biennal és el de donar a conèixer el treball de grans figures de la fotografia nacional i internacional i alhora donar suport a l’obra de joves fotògrafs. Igualment, també pretén promoure la participació de fotògrafs amateurs de la comarca.

L’edició d’enguany dona especial protagonisme a la figura de Francesc Català Roca de qui enguany se celebra el centenari del naixement. A la sala d’exposicions del Museu del Suro es presenta Dones, una mostra comissariada i produïda per la mateixa Biennal a partir dels fons del fotògraf dipositats al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Aplega seixanta-sis fotografies, totes elles centrades en la mirada del fotògraf envers les dones, una mirada plena de respecte i d’admiració i, com sempre, amb el seu proverbial mestratge estètic. Trenta-dues de les imatges són vintage i tenen la característica d’haver estat reenquadrades i positivades en formats rectangulars pel mateix fotògraf a partir dels seus habituals negatius quadrats de 6×6. La resta són imatges positivades expressament per a l’exposició en format quadrangular.

En segon lloc, una altra sèrie de fotografies de Català Roca es presenta a la seu de la Fundació Josep Pla, a la que havia estat la casa familiar on va néixer l’escriptor. A Retrats d’un país: Francesc Català Roca i Josep Pla es presenta una mostra reduïda de divuit fotografies de Català Roca que varen il·lustrar diferents edicions de diversos llibres per encàrrec de l’editorial Destino. En aquesta col·laboració entre la Biennal i la Fundació Pla s’han revisat els centenars de fotografies de Català que acompanyen els texts de quatre llibres de l’autor empordanès: La Costa Brava (1941), Guia de Mallorca, Menorca i Eivissa (1950), Guia de Catalunya (1961) i El que hem menjat (1972). A partir de la selecció, ha calgut localitzar els negatius originals i positivar-los amb els mateixos enquadraments que apareixen en els llibres esmentats. Sens dubte una tasca complexa i molt meritòria.

Però, per a mi, l’exposició estrella d’aquesta biennal és la que es presenta a l’ampli espai de La Bòbila. Es tracta d’Observant la vida de la fotògrafa Sabine Weiss. Nascuda a Suïssa el 1924 i resident a París des de molt jove, és una fotògrafa a qui es pot adscriure a l’anomenada fotografia humanista de mitjans del segle passat. Weiss va treballar com a fotògraf de diferents registres –moda, publicitat, viatges, etc.– però la seva gran obra, la que l’ha fet passar als annals de la fotografia francesa, és la seva fotografia de carrer que se’ns presenta a La Bòbila amb tota la seva esplendor.

L’organització de la Biennal va tenir l’encert de contactar amb Sabine Weiss i la seva agent al festival d’Arles del 2021 on se li va retre un homenatge. Allí va néixer el projecte d’aquesta exposició i el compromís de presentar-la personalment a Palafrugell en el seu moment. Malauradament, Weiss va morir als 97 anys el passat desembre, però la seva mostra antològica ha continuat endavant.

Podem veure més d’un centenar de fotografies seves disposades en el generós espai que ofereix la sala de la Bòbila. La qualitat del positivat sobre dibon i el seu emmarcat sense vidre donen un resultat excel·lent. Només es troba a faltar una millora de la il·luminació de l’espai sobretot quan manca la llum natural que entra pels seus amplis finestrals.

S’hi mostra tota la gamma de la seva fotografia humanista i els seus protagonistes, molt encertadament agrupats en àrees temàtiques: el món dels infants, els seus jocs de carrer i també el treball infantil; la vida de la gent gran tractada amb un gran respecte i delicadesa; els afectes i els petons dels enamorats que, com deia la cançó de Georges Brassens, “se bécotent sur les bancs publics, bancs publics…”. Hi ha també magnífiques fotografies de nit seguint el mestratge de Brassai i tota una galeria de retrats d‘artistes i personalitats franceses de la seva època.

Totes les seves fotografies respiren tendresa, estan disparades amb gran naturalitat, amb molts pocs posats i amb un especial sentit per captar el moviment dels fotografiats. Realment trobo que aquesta exposició ens descobreix una fotògrafa que, estant a l’altura dels grans fotògrafs francesos del seu temps –Doisneau, Cartier Bresson, Lartigue, Riboud  o Ronis, per exemple–  era fins ara poc coneguda a casa nostra.

No us perdeu tampoc la projecció d’un parell de vídeos amb una entrevista a la fotògrafa i sobretot el titulat Les amoureux que presenta una recopilació animada i musicada de les seves fotos d’enamorats. Una delícia!

Una altra de les exposicions especialment interessant és Icones de què? Dona i guerra civil, d’Antoni Campañà que es presenta a la sala d’exposicions del Teatre Municipal. L’obra i la complexa peripècia vital d’aquest fotògraf, de qui hem parlat en repetides ocasions des d’aquestes pàgines, és coneguda per recents exposicions a Barcelona i la publicació del llibre La capsa vermella (Comanegra, 2019).

En aquesta ocasió es presenta una selecció d’una trentena d’imatges que tenen també com a protagonistes les dones –dels dos bàndols– en  el període de la Guerra Civil i del de la posterior victòria de les forces feixistes. Joves militants de la CNT-FAI desfilant cap al front o col·locant insígnies als vianants dels carrers de Barcelona, o afiliades a la Falange fent el mateix uns mesos després, se’ns presenten en un emparellament visual que resulta especialment interessant.

L’espai de Can Mario, presenta a Tornar al Marroc, una trentena de fotografies que el reconegut fotògraf català Ferran Freixa, malauradament traspassat ara fa un any, va fer en dos viatges al Marroc els anys 1987 i 1992.

Aquests mons llunyans són també els temes centrals de les propostes de  dos joves fotògrafs. Anna Surinyach, fotògrafa documental, presenta a Quan tot s’ensorra les imatges que il·lustren el llibre realitzat en col·laboració amb el periodista Agus Morales en el que es retraten un seguit d’emergències humanitàries que s’estenen pel planeta.

I el jove fotògraf freelance olotí Martí Albesa ens ofereix, a l’espai de la Biblioteca Pública, La frontera Sud, A l’ombra del Nord, la seva visió de les onades migratòries arribades per mar procedents de diversos països africans.

Finalment, aquesta vegada la Biennal surt del nucli urbà de la població i presenta Retorn a Llafranc, una mostra de fotografies de la Costa Brava als baixos del conegut Hotel Levante de la platja de Llafranc. L’espai, molt reduït, no permet exhibir més que una mitja dotzena de fotografies del mateix Xavier Miserachs, però quan cau la nit s’encén una pantalla on es projecten una quarantena més d’imatges del fotògraf tan estimat en aquestes contrades i que va morir un 14 d’agost del 1998.

Com és habitual, la Biennal organitza paral·lelament a les exposicions un seguit d’activitats: xerrades, visites guiades de les quals trobareu una completa informació a la pàgina web de la Biennal.