La irrigació suburbana del somni americà

Quan era petit els meus pares (classe mitjana baixa) van arribar a tenir dos cotxes. Això va durar un parell d’anys. Quan finalment es van vendre el més vell, jo no ho vaig entendre i ho vaig digerir com un fracàs de classe, com un descens a segona. Ara entenc que va ser culpa dels Simpsons i la imposició d’un model que aleshores semblava llunyà però que va acabar traspassant oceans i continents. La casa adossada monoparental, la gespa amb barbacoa, una piscineta a ser possible, dos monovolums i un garatge amb eines. La construcció del relat era espacial i la culpa sempre ha estat dels Estats Units, com clarament demostra Subúrbia. La construcció del somni americà, la nova proposta expositiva del CCCB, que comissaria el crític i periodista Philipp Engel i que es podrà visitar fins al 8 de setembre. Una ruta llarga i productiva que permet entendre un model urbanístic que ha implicat un motlle vastament difós a través de la cultura popular, durant dècades, fins a trascendir les fronteres físiques del país de l’oncle Sam i arribar als plànols de casa nostra.

Subúrbia. La construcció del somni americà és una quimera, en la millor de les seves connotacions. No només per l’extensió del trajecte que comporta, que és quilomètricament enriquidor, sinó també per la quantitat de fronts que obre i que seria impossible sintetitzar en una modesta peça com aquesta. Un recorregut abissal i revelador que comprèn des de la planificació del somni, durant la segona meitat del segle XIX, fins al nostre present, arribant a connectar la praxis suburbana implantada a Catalunya gràcies a l’assessorament del geògraf Francesc Muñoz. L’exposició permet, d’aquesta manera, caminar pels passadissos i fer-se una idea de com es van desplaçar els nord-americans a la perifèria i com es va implantar (podríem dir-ne, fins i tot, forçar) el nou paradigma urbanístic.

Engel coordina aquesta visita d’una forma crítica, analítica, servint-se de textos i molta recerca, que va costar mesos d’exploració i investigació, i sovint plasma aquesta visió d’una forma deliciosament irònica i sense dissimular el caire rocambolesc del fenomen. Al llarg de les sales i racons de Subúrbia, el públic descobrirà el boom del model suburbà després de la Segona Guerra Mundial, la consolidació de la seva implantació, la importància de l’automòbil i les xarxes d’autopista, l’impacte en la dimensió cultural, econòmica i sociològica; les pors i conseqüències que van aflorar com a resultat d’aquest estil de vida (com ara el terror nuclear) o el rol de les dones en l’àmbit domèstic. Subúrbia. La construcció del somni americà explica com la població estatunidenca va solucionar preocupacions, però també com va generar noves necessitats i nous reptes, a banda de fer palesa la construcció d’un imaginari que va afectar tant en un pla col·lectiu i comunitari com en el sentit més individual.

Bill Owens, el reputat fotògraf documentalista, present a la ciutat durant la inauguració, ha assegurat a Núvol que “aquesta és la més gran i millor exposició relacionada amb suburbis de les quals he format part”. El millor de Subúrbia. La construcció del somni americà no és només que traça una narrativa intel·ligible farcida de referències, imatges, infografies, vídeos, plànols, peces originals, literatura relacionada i objectes en una confluència que defuig el simple name-dropping i construeix un discurs sobre un fenomen que tots hem vist a les pel·lícules. Per posar un exemple, hi trobareu una entrevista a Todd Solondz, amb qui l’equip responsable de la mostra va conversar aprofitant la seva visita, l’any passat, a la Filmoteca de Catalunya amb motiu de l’Americana Film Fest i amb qui, per cert, nosaltres també vam citar-nos. De tot això, destaca també la impressionant instal·lació de Kate Wagner, “McmansionHell” dedicada a l’estudi de mansions, o les pintures espectaculars d’Alberto Ortega, artista sevillà establert als EEUU, que plasma uns suburbis en escenes nocturnes i inquietants (amb dues obres en primícia).

D’aquesta manera, el CCCB aborda els Estats Units des del prisma d’un dels seus temes més recurrents i obsessius, la ciutat, després d’haver tractat ja l’urbs europea, africana o xinesa. Paral·lelament, s’han programat un seguit d’activitats ad hoc de les quals destaquen, per exemple, una conversa amb el guionista de The Sopranos, Robin Green, en el marc del Serializados Fest (19 d’abril) o amb Margaret Crawford, una de les grans especialistes internacionals en urbanisme estatunidenc (15 de maig). A més, el cicle Xcèntric també revisarà la vida familiar en suburbis a través del cine de la reapropiació amb una selecció de cinc títols i Filmin, per la seva banda, oferirà un canal específic amb una tria de pel·lícules relacionades amb les temàtiques de l’exposició. Podeu adquirir la vostra entrada per l’exposició aquí.