Juliana Morell, la dona sàvia

Quantes dones han quedat amagades per la història? Figures que amb la seva veu ens ajuden a pensar i que, així i tot, han estat excloses del cànon. Des de fa uns anys la situació s’està capgirant i comencen a aflorar les veus de dones que han estat silenciades. Un dels casos més interessants d’aquesta recuperació és el de Juliana Morell.

Juliana Morell (1594-1653) va ser una autora prolífica que visqué a diversos indrets d’Europa i del Mediterrani. A mig camí entre França i Catalunya, va ser, per la seva trajectòria intel·lectual, una de les figures filosòfiques més importants en el context de la Contrarreforma.

Els preparatius d’aquesta exposició, que ara es pot visitar al monestir de Pedralbes, es remunten al 2018, moment en què la comissària Georgina Rabassó, inicià les tasques de recerca de la filòsofa i teòloga catalana. D’ençà d’aquell moment van sorgint i revelant-se noves dades sobre la seva vida i s’inicia un procés d’investigació pels Arxius de Catalunya que ha permès descobrir escrits inèdits de l’autora.

L’any 1609, sospitant que el seu pare la volia casar, Morell va ingressar al monestir reformat de Santa Pràxedes a Avinyó, on va poder continuar pensant, escrivint, i cultivant la poesia i la música.

Rabassó és doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona i la principal investigadora dels escrits de Morell. Ha publicat articles acadèmics en què explica amb molt detall les seves conclusions sobre les doctrines de l’autora. Si, de fet, voleu ampliar la informació que us oferim aquí, recomano especialment que llegiu els seus escrits, on la doctora explica per mitjà de desenes de citacions i dades la vida i obra fins ara conegudes de Juliana Morell de Barchinonensis (nom amb què signava l’autora).

Morell és una de les dues dones que ha tingut el “privilegi” d’estar representada al Saló dels Il·lustres del Paranimf de la Universitat de Barcelona entre centenars de figures masculines. Al paranimf només hi ha una altra imatge femenina, la de Santa Teresa de Jesús. Tot i la rellevància de Morell en la història de l’Església, no va ser fins el 1992 que no es realitza, als Estats Units, la primera tesi doctoral sobre Juliana Morell.

De la nena filòsofa a la monja adulta

L’exposició es configura en dues seccions que distingeixen entre les dues Morells, la nena filòsofa, enamorada de l’humanisme i del món acadèmic, i l’adulta monja, que dona importància a la religiositat i a l’espiritualitat.

Juliana Morell es va fer molt coneguda ja de ben joveneta. La fama li vingué de la defensa de les seves tesis sobre Aristòtil, realitzades a Avinyó, quan només tenia dotze anys. Morell va ser la primera dona a defensar aquestes tesis, setanta anys abans que Elena Cornano, un altra dona que també va estar molt limitada per part del món acadèmic per la seva condició femenina. A Cornano no la varen deixar estudiar el que volia, i s’hagué d’acontentar a estudiar filosofia per la impossibilitat de defensar les seves tesis en matèria teològica, que aleshores encara estava reservada (quina sorpresa!) exclusivament als homes. Amb la seva brillant defensa, Morell es va fer famosa arreu d’Europa, on tothom es pensava que aquest seria l’únic cop que una dona faria una proesa com aquella.

Juliana Morell va esdevenir una icona de la dona sàvia i erudita arreu d’Europa.

El pare de Morell, Joan Antoni Morell, va fer per la defensa de les tesis una peça de roba única fins aleshores. A causa de la falta de precedents femenins, es va dissenyar un vestit, que ara el monestir de Pedralbes ha recreat a partir de citacions que el descrivien. En aquest sentit, cal destacar la importància cabdal de la figura del pare en la història de Morell. Mercader tèxtil que operava arreu d’Europa i del Mediterrani, arribant fins i tot a comerciar a indrets com Alexandria, Joan Antoni Morell es va assegurar que la seva filla gaudís d’una educació privilegiada. La nena va aprendre a llegir i escriure al monestir dominicà de Santa Maria de Montsió. La va menar a diversos mestres. Als quatre anys ja seguia una jornada d’estudi de més de vuit hores i entre els sis i els vuit anys, a banda de llegir i escriure, li varen ensenyar a tocar l’orgue. Seguidament, dels dotze als catorze aprengué física, metafísica i jurisprudència. L’any 1601 la família va haver de marxar a França perquè el pare fou acusat d’assassinat, i al cap de cinc anys Juliana ja es graduava en filosofia fora de la universitat amb unes tesis en lògica i moral. D’aquí que la noia esdevingués immediatament una icona de la dona sàvia i erudita arreu d’Europa.

L’any 1609, sospitant que el seu pare la volia casar, Morell va ingressar al monestir reformat de Santa Pràxedes a Avinyó, on va poder continuar pensant, escrivint, i cultivant la poesia i la música. Destaquen, a la seva obra, les referències que fa a la versió hebrea dels versets bíblics, que responen a una voluntat de fer compatibles els seus antecedents jueus amb els ideals de la Contrareforma.

Aquesta figura infantil es troba encarada a la seva representació adulta, vestida d’una forma molt més humil, com és normal, ja que era priora d’una orde religiosa. La imatge representada d’aquesta segona Morell, per tant, és molt més adusta i humil, i es caracteritza pel tradicional vestit de monja, de tan sols dues peces. Ambdues es contraposen d’una forma magistral, una a cada banda d’un passadís, que mostra, justament, el pas de la infantesa a la vida adulta. Un pont entre el passat i el present.

L’exposició destaca a més pel seu caràcter immersiu, ja que usa la tecnologia per transmetre una experiència: sons, escrits digitalitzats a consultar i fins i tot olors… Vet aquí alguns dels elements de l’exposició que ens ajuden a submergir-nos en el món de Morell, caracteritzat per la seva espiritualitat.

L’evangeli i la lògica aristotèlica

Les esmentades tesis tenien com a objectiu fer un comentari crític de les teories de la lògica i moral artistotèlica. Es conserven, de fet, al CRAI UB (Centre de recursos per l’aprenentatge i la investigació), cinc ex libris signats que l’autora emprava per estudiar i que certifiquen que eren propietat de Morell. Dos d’ells han estat cedits temporalment al monestir per a l’exposició. Els llibres estaven escrits a doble columna en diferents idiomes: llatí, grec, hebreu i àrab. De la mateixa manera, el do de llengües de Morell és una de les qualitats que destaca la mostra. Se sap que Morell, una jueva conversa catalana, dominava l’hebreu, el siri, el llatí, el català, el castellà, el francés i l’italià.

Se l’anomenava la Germana dels Ulls Clucs, perquè ni tan sols obria els ulls quan parlava amb algú, una actitud que s’entenia com una mostra de la seva gran humilitat.

Morell interpretà l’evangeli per mitjà de la lògica sil·logística aristotèlica. En aquest cas, la lògica era emprada com a recurs retòric. Així com fins al segle passat totes les teories filosòfiques s’havien de fonamentar geomètricament, l’ús de la lògica va permetre que aquesta dona (una noia en aquell moment) fos escoltada, ja que no es prenia en compte res que no fos abans fonamentat lògicament.

Després de defensar amb èxit les seves tesis, als setze anys Morell entrà al monestir de Santa Pràxedes, ja com una celebritat reafirmada a cada banda del món occidental, i va esdevenir una figura clau a la Contrarreforma. En aquest moment en què l’autora agafa més fama s’imprimeixen milers d’estampetes amb la seva efígie que circularen arreu d’Europa. La seva figura era cabdal per donar ordre a certes qüestions monàstiques. Es contraposava a la mística visió que es tenia sobre la feminitat. Per mitjà d‘un racionalisme cartesià, Morell tractava els seus escrits amb el conegut misticisme eròtic.

A Santa Pràxedes, Morell tenia el càrrec de priora i s’encarregava de l’educació de les novícies. Se l’anomenava la Germana dels Ulls Clucs, perquè ni tan sols obria els ulls quan parlava amb algú, una actitud que s’entenia com una mostra de la seva gran humilitat. A més, quan entrà a Santa Pràxedes, Morell es tornà encara més polifacètica. A banda dels escrits ja esmentats, escrivia poesia i tocava l’orgue, el llaüt i l’espineta.

Una de les obres cabdals de l’autora és la seva traducció comentada sobre la vida espiritual, en clau humanística, de Sant Vicent Ferrer. En concret, Morell va traduir i comentar el Tractat de la vida espiritual. L’autora realitzà també exercicis espirituals sobre l’eternitat. És en aquest apartat en què podem trobar un dels seus punts sobre filosofia més importants, el que versa sobre el binomi entre el temps present i l’eternitat.  Això s’enquadra  dintre de la mística eròtica, que contraposa el bé etern al bé temporal, i defensa la superioritat del primer respecte del segon. Morell explica la vinculació de la temporalitat a l’eternitat per la via de l’amor, que seria allò que ens apropa a l’universal, a l’eteri.

Quant a les seves Meditacions, Morell també portà a terme lectures que ens preparen per a l’adoració. Es produeix una conversa entre l’ànima i la persona. En aquest sentit, cal destacar la inclinació de Morell pel silenci. Per a l’autora hi ha una vinculació directa entre el silenci i l’oració. «En els seus escrits, Juliana Morell reflexiona amplament sobre el valor de l’oració, és a dir, el diàleg silenciós de l’ànima amb Déu en el si del seu amor, i subratlla el paper central en la vida religiosa. Suggereix que la lectura i la traducció són activitats preparatòries per a l’oració, perquè llegir i traduir són formes amb què l’ànima estableix un diàleg espiritual amb altres —no amb qualsevol, sinó amb aquelles que tria per conversar— sobre allò espiritual i diví, i amb elles s’entrena pel a diàleg més important de tots: la seva conversació espiritual i amorosa amb Déu», diu Georgina Rabassó.

Totes aquestes obres, a banda de la física, la lògica i altres seccions de l’organon aristotèlic, estan essent editades en català per part de Rabassó a Edicions de la UB.

Finalment, quant a les tasques de traducció, «l’edició del Tractat de la de la vida espiritual de Vicent Ferrer inclou el text original en llatí, la traducció de Juliana Morell al francès, algunes notes del text original i el seu comentari (anotació) a cada capítol». Es tracta d’una obra densa, la primera edició de la qual es va publicar quan Juliana tenia 23 anys, i en què fins i tot oferia una divisió per seccions del text original per analitzar-les successivament al seu comentari. La finalitat principal d’aquest llibre és didàctica i consisteix a promoure una vida ordenada i completament orientada a Déu, la virtut i l’oració. En les seves traduccions Morell s’atén a la literalitat del text i en els seus comentaris preval l’ordre de les idees i la claredat expositiva.

Al voltant de l’exposició El llegat retrobat de Juliana Morell s’han organitzat visites guiades, converses filosòfiques per a petits i grans, un taller de cal·ligrafia hebrea i àrab, i un workshop sobre el context, la vida, l’obra i el pensament de Morell en què participaran especialistes nacionals i internacionals. Podeu consultar tots els horaris al web del Monestir de Pedralbes.