Ingrid Guardiola: “L’art ens convida a un descentrament permanent”

La setmana passada, el Bòlit, el centre d’art contemporani de Girona, va presentar la nova programació per aquest any que ve, una programació que s’estrena aquesta tardor i s’allarga fins la tardor del 2022. I aquest fet ha arribat amb una alenada d’aire fresc, i és que la nova programació és la primera que ha estat feta íntegrament per la nova directora del centre, Ingrid Guardiola. El canvi de direcció representa, doncs, una revisió, una actualització i una posada al dia de l’activitat del centre que ja porta tretze anys en funcionament. Des de l’Ajuntament de Girona creuen que aquesta nova direcció i programació “fa un pas endavant, evoluciona per fer del Bòlit un espai més ètic, més referencial, més transversal, més obert a la participació, més innovador i ric en continguts”, afirma Quim Ayats, vicealcalde i regidor de Cultura de Girona. Darrere del nou programa hi ha una forta voluntat d’arribar més a la ciutadania, un important compromís amb el públic i el seu entorn i en destaca la programació educativa i fora de les sales expositives.

Doctorada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, Ingrid Guardiola (Girona, 1980) és assagista, investigadora cultural, professora universitària i té una variada trajectòria en el món de la cultura: ha col·laborat a l’Ajuntament de Barcelona i al CCCB, ha fet un llargmetratge documental, ha estat vinculada amb el Mercat Audiovisual de Catalunya i ha publicat assajos com L’ull i la navalla (Arcàdia, 2018). Fins ara, el seu paper dins dels organismes culturals era fer tasques que, d’una manera o altra, sempre estaven condicionades per la direcció. Ser directora d’un centre cultural, però, ja era una idea que li havia passat pel cap: “Portar un centre sí que entrava dins del meu imaginari, com a pura operària de la cultura, però per a poder decidir coses que en les tasques de comissariat o de programació de contingut no pots decidir. Fer-te una mica la casa a la teva mida, per dir-ho d’alguna manera”, m’explica. Tot i això, que se li presentés la oportunitat d’exercir aquest càrrec en un centre d’art com el Bòlit sí que va ser una sorpresa.

Cal tenir en compte que el Bòlit és un centre cultural molt petit, com la majoria de centres que formen part de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, i compta amb un equip minúscul que ho fa tirar tot endavant: són tres persones en plantilla, la direcció i dos assistents. Al ser tan reduït, no hi ha departaments ni tampoc una divisió estricta de tasques. I això fa que tothom estigui més o menys pendent tant dels detalls petits com de l’estructura general; tothom coneix tots els àmbits del projecte.

A causa d’aquestes dimensions reduïdes del centre i de la familiaritat que s’hi respira, Guardiola es presenta com a nova directora d’una manera bastant modesta: “En realitat una direcció nova és una figura poc rellevant perquè són quatre anys, més dos si m’apures, i al final la història dels equipaments és molt més llarga i es deu molt als equips”, afirma i afegeix que el llegat de l’anterior directora, Carme Sais, seguirà molt present en el centre.

Tot i això, és evident que la nova direcció comportarà canvis i una nova mirada. Guardiola té clars els seus interessos: “Entendre la cultura com un espai de reflexió però també d’estímul i de celebració, i que això es pugui viure en una ciutat com Girona. Contribuir a això em sembla molt important”, sobretot en un context post-pandèmic on tots estem delerosos de retornar als rituals socials, a les agrupacions de gent i a les celebracions conjuntes. Però la seva idea d’art encara va més enllà: es tracta de trencar tòpics, de sortir de les agendes imposades i de poder relacionar-se amb un mateix, amb els altres i amb el món d’una altra manera: “L’art ens convida a un descentrament permanent, a estar sempre descentrats, a sortir del centre normatiu que la societat imposa. I això no vol dir ni ser contracultural ni ser antisistema, vol dir viure la vida des de la complexitat implícita de tota forma viva”, m’explica. L’art ens fa sortir del centre i ens convida a prendre noves perspectives. I, en aquest sentit, l’art no és només una finalitat sinó que també esdevé un mitjà per poder entendre millor el món: “Jo crec que l’art és aquell àmbit que, per les seves característiques, ens permet entendre de maneres noves i complexes el món que tenim entre les mans”, afirma la nova directora.  

Aquest descentrament a què ens convida l’art, Guardiola proposa canalitzar-lo amb activitats que donin al ciutadà més autonomia i el facin ser un més dins del projecte artístic; un art més empíric i pràctic, un “emmerdar-se amb les coses”, em diu rient. El que vindria a ser una renovació dels formats, sempre partint del format matriu que és l’exposició tradicional, però ampliant-ho amb conferències, seminaris i tallers. En definitiva, Guardiola planteja un art més participatiu: “Des de la praxis, des del fer, també pots entendre molt millor l’art i després també fins i tot sentir-te atret en voler emular aquests gestos, en voler reproduir aquestes formes, en voler investigar”, m’explica, ja que sovint entrar a l’art des d’un marc purament teòric sol fer-lo més inaccessible i és el que, segons la nova directora, fa que la gent tendeixi a mantenir una certa distància amb el fet artístic.

I això passa sovint amb l’art contemporani. Les típiques frases de “no entenc aquest art que es fa ara” o “no m’agrada l’art conceptual” les hem sentides tots i, segurament, en alguns casos ens hi hem sentit identificats. L’art contemporani espanta, fa respecte, el veiem inaccessible i, en certa manera, difícil d’entendre i d’entrar-hi. Costa apropar-lo i fer-lo atractiu pel públic. Guardiola té present aquesta problemàtica i vol intentar capgirar-la: “L’interessant és dissenyar diferents portes d’entrada al fet artístic. No entrar només per la porta de la sala expositiva perquè a vegades la sala expositiva, per aquesta cosa que té del “no tocar”, convida a un ritual social que pot ser estricte. Crec que en un món post-pandèmic tenim moltes ganes de celebrar, de tocar-nos, de participar de les coses. Es tracta d’obrir aquestes vies de participació, aquestes portes diferents d’entrada a través del pensament, la reflexió i els seminaris”. I obrir aquestes portes passa per activitats com fer rutes a l’espai públic exterior o per posar recursos i propostes artístiques a disposició de les escoles. Es tracta d’una nova fórmula que vol atreure nous ciutadans —Guardiola evita la tan gastada expressió de “nous públics”—, sense caure en aquesta obsessió per l’audiència ni en voler aconseguir que el Bòlit sigui un centre de masses: “Per mi, allò interessant és, no tant que vingui molta gent, sinó que els ciutadans pensin que hi ha un espai on, davant de certes necessitats intel·lectuals, vitals o espirituals, puguin estar a gust”, afirma Guardiola, sense perdre de vista l’exigència i la qualitat de la programació artística. El que té clar la nova directora és que cal treballar la comunicació de portes enfora: “No cal qüestionar l’exigència a nivell de propostes i discursos. El que s’ha de fer és comunicar-ho millor”, afirma.  

En aquesta comunicació i captació de ciutadans, les dimensions d’una ciutat com Girona s’han de tenir en compte i aprofitar-les. El teixit cultural barceloní és enrevessat i pot arribar a ser difícil acaparar-lo tot, mentre que el gironí, al ser a menor escala, és més familiar i proper. Una proximitat també física que ajuda alhora a tenir un contacte molt més directe i personal amb els diferents agents culturals de la ciutat. “Aquí les propostes arriben per terra, mar i aire, venen per la porta, pel correu i per tot arreu, estàs a peu de carrer. En canvi, la majoria de centres de les grans capitals no estan a peu de carrer. Hi ha moltes barreres fins que tu no pots accedir a un lloc de presa de decisions sobre els continguts. I normalment no existeix aquesta transmissió d’informació”, m’explica Guardiola, que ha treballat durant disset anys al CCCB. La porta del Bòlit sempre està oberta, literalment. I la voluntat de crear xarxa amb les diferents entitats culturals és també un objectiu primordial de la nova directora: “L’època aquella de treure pit i d’anar sol pel món ja ha acabat. És molt important establir aliances”. Unes aliances que ajuden també a fer arribar el fet artístic a racons on abans potser no hi tenia impacte. En paraules de Guardiola: “Combinar i hibridar públics per fer sortir la gent de la seva zona de confort, que se sorprengui, vegi coses noves i participi de contextos nous”.

Aquest teixir aliances, crear xarxa i captar nous espectadors va molt lligat amb les línies temàtiques principals de la programació que ha presentat Guardiola: el diàleg i l’ecosistema. Ella mateixa ho defineix així: “Diàleg perquè al final ens dona una visió menys reduccionista del món en el qual vivim i ens fa entrar en contacte amb l’altre, amb tot allò que no és la identitat pròpia. I ecosistema perquè si perdem el context perdem de vista el món i al final perdem de vista, una mica, el sentit de tot plegat”.

Ingrid Guardiola es va incorporar al seu nou càrrec el maig passat i exercirà com a directora fins al 2025. Les seves propostes mantenen el llegat i l’essència del que ha estat el Bòlit fins ara però alhora volen anar més enllà i fer sortir el fet artístic de les sales expositives per fer-lo arribar a nous racons de la ciutat, mirant d’aconseguir que el centre sigui un lloc que fomenti l’art en totes les seves variants i possibilitats i que el ciutadà sàpiga que sempre hi trobarà la porta oberta.