Barcelona és ciutat de reformes. Passejant per la ciutat, de camí cap al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) en veig un bon parell. Soc a Ciutat Vella, em dirigeixo a la Casa Padellàs, i la ciutat està travessada per un renou constant de martells i trepants, que trenquen amb el seu terrabastall el meravellós silenci, que d’una altra manera podria imperar, com a mínim, a la part de la ciutat on no poden entrar els cotxes.

He quedat al museu a les 10 del matí, però a causa de la incessant i angoixosa sensació que la Renfe em farà arribar tard, agafo un tren que m’ha portat al meu destí, paradoxalment, massa aviat. És per això que em dono el luxe de desviar-me pels sinuosos carrers de l’antic barri jueu. Tot i que conec prou bé la zona, m’hi acabo perdent, així com moltes veus del barri que, al llarg de la història no han fet més que ser tapades, amagades conscientment, a l’espera que ningú no les trobi a faltar. Segles de repressió, de desnonaments forçosos són el que tinc a davant; els guiris que hi circulen, emperò, veuen una altra cosa. No veuen la pèrdua de tantes vides, ofegades a l’insondable mar que representa per ells la història; ells veuen, més bé, un perfect spot on tirar els carrets, a la recerca de la foto que millor s’imposti als seus perfils d’Instagram. Finalment, després del meu exercici de flâneur i de l’entabanament produït pels laberíntics carrers per on circulo, arribo a la seu del MUHBA. M’hi he apropat per assistir a la seva nova exposició temporal, Flashback, una de les propostes més interessants que he pogut visitar enguany. 

Barcelona Flashback: síntesi històrica, situada a la Casa Padellàs, es proposa, com el seu títol indica, dur a terme una síntesi de la història de Barcelona. Amb les seves pròpies paraules: “l’objectiu és fer una lectura interrogativa de documents sobre la història de la ciutat”. Enquadrats amb una postura filosòfica reminiscent de Hegel, Flashback pretén capgirar la història.

• 

  Vet-ho aquí

  La història de Barcelona en 100 objectes

  Joan Tardà Fernández

La tesi principal del MUHBA és que, fins ara, l’estudi de la història de Barcelona ha estat marcada per una espècie de memòria selectiva, que ha impregnat el relat oficial de la ciutat. És per això que la proposta vol reinterpretar aquest relat prenent de base les diferents seccions que conformen l’exposició, comptant amb més de 200 objectes repartits en 19 sales. Per mitjà d’una dialèctica entre el visitant i el museu, Flashback duu a terme un repàs general de la història de la ciutat des que es va fundar en el segle I del passat mil·lenni, posant a més un ull al futur.

La primera secció, titulada Batecs humans, s’obre amb el so d’un cor bombejant, que ens introdueix directament al cor de Barcelona, la ciutat que es pretén estudiar des d’una òptica diferenciadora, marcada pel posicionament d’uns miralls que podem veure des de l’entrada. El joc de miralls és reminiscent d’aquell per on va entrar Alícia a la meravellosa obra de Lewis Carroll.

Seguit de la presentació, Flashback ens porta a fer una volta per les topografies canviants de Barcelona. A Geografies ens “endinsem en la ciutat actual des de la seva forma urbana, les arquitectures, l’espai social i polític i les seves representacions”. Es posa èmfasi en la gentrificació de Barcelona per mitjà d’una sèrie d’estudis que tracten, entre altres coses, factors com la pujada del preu de l’habitatge o el canvi de paisatges dels darrers segles. S’explica com el teixit de la ciutat l’han conformat fins ara els nuclis industrials; s’exploren els cada vegada més diluïts límits de la ciutat per, finalment, acabar amb l’esmentat estudi del preu de l’habitatge des de l’any 1900. És, en definitiva, una mena de radiografia de la Barcelona recent, que dona una mica de perspectiva a les causes dels problemes als quals ara fem front.

Parlem una mica d’història. Al llarg dels dos segles passats, Barcelona fou contínuament reformada per tal de fer lloc a tota la població estrangera que hi venia a fer feina. La materialització d’aquestes reformes es traduí per exemple en el fet d’aixecar més plantes per sobre de les cases ja construïdes al centre de la ciutat. Fins aleshores, les cases del centre eren més senzilles i no comptaven amb aquest caràcter de verticalitat que es dona més endavant. Aquestes cases esdevenen així pisos, construïts amb la idea d’allotjar la quantitat més gran de gent possible. Això explica el fet de veure una diferència tan gran entre els pisos de Ciutat Vella i la resta d’indrets de Barcelona. Si ens hi fixem, les primeres plantes de la majoria dels pisos són molt luxoses, amb baranes rematades d’or, mentre que els pisos superiors són fets de fusta. Els pisos intermedis de la ciutat eren ocupats per part de persones d’una condició més humil. És per això, que per tal de donar una imatge d’ostentació i riquesa, la part visible des de fora dels pisos estava molt més cuidada, juntament amb les parts superiors, indret on vivien normalment les classes benestants, que no s’havien d’ajuntar amb els pobres més que a les escales comunes. És interessant, dintre d’aquesta secció, veure totes les transformacions que s’han produït a la ciutat. Aquesta variabilitat ens porta a la memòria tots aquests canvis, que només queden palesos quan entenem la imatge general de la història i no tan sols una part.

Seguit d’aquest estudi topogràfic a Geografies, passem al veritable tret distintiu de l’exposició: els Testimonis. Per mitjà d’una sèrie d’entrevistes i documents d’arxiu se’ns mostra com l’Ajuntament de Barcelona va tractar de controlar el creixement de la ciutat. La compilació de totes aquestes dades ens permet fer una lectura narrativa pròpia; és a través de les persones que parlen que veiem tots els canvis que va comportar la modernització industrial de Barcelona. 

Rere d’aquests testimonis anem al que és un estudi de la conformació dels estats nació, prenent com a eix la Barcelona Moderna i de la baixa edat mitjana. A Narratives s’explora Barcelona com una “ciutat de tradició mercantil i industrial reforçada des del segle VIII dC, capital moderna sense Estat, que compta amb una tradició excepcional d’estudis sobre la seva història”.

Flashback fa una relectura de la història, promulgant la memòria dels que no han tingut veu fins fa ben poc.

Història és la secció que esperaríem d’una exposició d’aquesta mena. Es tracta d’un repàs general de Barcelona, des de la creació de Baetulo (Badalona) i Barcinona, sota l’auspici de la família imperial dels Júlia Augusta, passant pels àrabs i la consegüent ocupació cristiana. De la Barcelona Antiga fins a la Moderna, de colònia romana fins a la Guerra Civil, s’hi exploren els fets més destacats que marquen l’avenç de la ciutat, acabant amb la seva concepció actual. Aquesta secció és, pel seu caire educador, la més completa de totes. Es parla, sobretot, de la repressió per part d’un poder que exerceix la violència constant com a mode de control dels ciutadans. A través de les diferents reformes de la ciutat, queda palès com el govern a Barcelona (amb totes les seves formes), al llarg de la seva història, no ha fet més que desallotjar i redistribuir els seus ciutadans amb l’excusa de modernitzar-la; des de les ampliacions d’Ildelfons Cerdà fins a les de Lluís Domènech i Montaner.

Aquesta és la part més interessant de l’exposició, pel seu caire distintiu a l’hora de revisar la història de la ciutat. Es duu a terme, entre altres coses, una relectura feminista de la Barcelona romana. Es parla dels diferents moments en què a la Barcelona moderna s’aconseguí que els ciutadans poguessin gaudir veritablement dels seus drets. No se’ns dona tampoc una imatge idealitzada de cap de les etapes de la ciutat, que per molt que hagi estat un dels centres de comerç més importants del planeta, també s’ha aprofitat, en alguns moments, de l’esclavisme. Aquí és on podem veure el caire antitètic de la ciutat; es fuig de la típica concepció idíl·lica de la història com un avenç progressiu ininterromput que, en darrera instància, ens porta a la superació contínua de l’etapa precedent. No, Flashback, per mitjà d’aquesta tasca de síntesi, fa una relectura de la història, promulgant la memòria dels que no han tingut veu fins fa ben poc.

Per acabar, després del repàs del passat amb aquesta nova òptica, i arribant fins a la pandèmia recent, Flashback acaba posant la mirada al futur, a la secció “Cap a on va Barcelona al segle XXI?, on s’aborda en clau històrica la resiliència i els canvis que ens interpel·len avui i amb vista cap al futur. Aquí trobem el segon objectiu de l’exposició. El passat tan sols serveix de cara al present. No tan sols perquè és el present des d’on mirem el rastre del passat, sinó perquè precisament aquest context actual és el que ens ajuda a interpretar-lo. És per això precisament que la història canvia generació rere generació; les visions sobre un mateix fet històric mai seran equiparables, ja que no es veuen des del mateix punt de vista ni context. Havent perdut l’objectivitat, no queda més que lluitar per tal que la subjectivitat implícita a l’estudi de la història no es perdi. Esforçar-nos per entendre millor el passat als nostres ulls és el que ens pot ajudar a no tornar a cometre els mateixos errors. Amb tot, Flashback fa bé la seva feina. Cal expandir encara més la multiplicitat de testimonis que fem servir a l’hora d’estudiar la història; desenterrar i exposar a tots aquells que han estat oblidats o que han quedat sempre a sota dels peus dels vencedors. És l’única manera que tenim d’avançar veritablement cap a una superació de problemes històrics.

Trobareu més informació i horaris al web del MUHBA.