Ens han robat el cel a mig vol

El so i la veu són escultòrics: d’aquesta premissa parteix l’obra de Laia Estruch i, particularment, les performances que ha realitzat a les sales d’Apunts per un incendi als ulls, una de les exposicions actuals del MACBA. Enlairada en una xarxa que fa d’escenografia i, alhora, de pentagrama, l’artista assaja en viu un seguit de cants d’ocells a través de la seva veu.

Ocells perduts comença a principis de l’any passat, quan Estruch troba Stray Birds, un recull de poemes aforístics de l’escriptor bengalí Rabindranath Tagore, traduïts al català. Durant els mesos de primavera i estiu, l’artista estudia els cants dels ocells migratoris que fan parada als voltants de Barcelona, com ara la tórtora o el cucut. Desplegant una destresa i potència vocal sorprenents, mesos més tard Estruch ens regala els seus sons i melodies.

Laia Estruch, Premi Galeries 2019,  fa girar la seva pràctica artística al voltant de la veu com a realitat material. Amb la seva obra, de caràcter experimental i multidisciplinari, cerca posar de manifest la corporeïtat del so i les potencialitats expressives de la veu humana. Estruch ens convida a reflexionar sobre les propietats materials que pot tenir el so: la textura del cant, l’espai que ocupa una melodia o la relació de pertinença que tenim amb els sons un cop són emesos.

És interessant com l’artista juga amb la nostra memòria sonora i explora els límits dels sons que són possibles d’articular. Com una mena de magdalena proustiana del so, Ocells perduts transforma una sala d’exposicions en un indret espaciotemporal completament diferent i, a la vegada, ens convida a preguntar-nos per aquesta transformació.

Una activitat gratuïta que aplega des d’adults fins als més petits, pels qui encara no hagin tingut l’oportunitat de gaudir-ne, el pròxim 29 de gener i 26 de febrer se n’acolliran dues més en el cicle Dissabtes al MACBA. Més informació aquí.