Enric Calpena: “Els maçons van ser decisius en la fundació d’Esquerra Republicana”

Enric Calpena (Barcelona, 1960) és un dels periodistes més autoritzats en aquest país per parlar d’història. La seva tasca de divulgació al programa En guàrdia, de Catalunya Ràdio, és una mostra més que suficient de la qualitat i el rigor del seu treball. També ho són els seus llibres, com ara Barcelona, una biografia (Destino, 2015) o El primer capità (Edicions 62, 2020). Ara comissaria l’exposició “Maçons! Una mirada actual a una institució centenària” al Palau Robert, on fins al 28 d’agost podeu descobrir la història, pensament, símbols i rituals d’una de les institucions més misterioses del món.

On neix la maçoneria?

Els maçons tenen dos començaments, un és un començament gairebé llegendari, que podríem xifrar al segle XI, durant la construcció de les catedrals. De fet, el terme maçó ve del francès, que vol dir paleta. Era la gent que es dedicava bàsicament a la construcció de catedrals, però també de grans palaus. La gent que tocava aquests temes eren artesans amb coneixements d’un art tan complex com era l’arquitectura, la construcció d’edificis, una cosa que no s’havia fet pràcticament a aquest nivell mai a la història, i amb unes solucions arquitectòniques, durant el gòtic, que suposen un canvi radical respecte al romànic. Era una gent molt especialitzada que havia de treballar amb una tècnica molt sofisticada. Tot plegat va fer que en aquell entorn la gent comencés a elaborar un llenguatge i uns hàbits propis.

Quin és el context social?

És un entorn en què la religió es viu d’una manera que per nosaltres, gent del segle XXI, és incomprensible. Nosaltres vivim la religió com un fet gairebé privat que té un vessant públic: jo crec i, per tant, vaig a missa, tan simple com això. En canvi, en aquell moment la religió ho tocava tot, la creença en Déu anava molt més enllà. Que un grup de gent arribés a construir aquells monstres arquitectònics amb una tècnica molt elaborada només podia ser mà de Déu, cosa que et feia reflexionar sobre el teu món. Aquests grups de maçons van començar a elaborar aquest llenguatge propi i una sèrie de rituals que es van anar traslladant en funció de com s’anaven construint catedrals arreu d’Europa. El centre principal és la zona del nord de França, el sud d’Alemanya, la Borgonya de l’època, etc. Això va fer que aquest llenguatge s’anés traslladant amb facilitat. Els maçons de l’actual França es podien entendre amb els maçons del nord d’Itàlia perquè utilitzaven els mateixos rituals, parlaven de les mateixes tècniques, etc.

No només es queden al continent, oi?

No. A Anglaterra, va passar això mateix. A més, aquests maçons inicials es van adonar que cada cop parlaven més de qüestions filosòfiques més enllà de les qüestions tècniques. Es van dir a si mateixos freemason, és a dir, francmaçó. Els francmaçons són la primera deriva d’aquells maçons inicials, i això ja es produeix al segle XIII-XIV, molt al principi. Al segle XVI es culminen la majoria de catedrals, ja no hi ha un gran moviment de construcció de catedrals. Estem a l’Edat Moderna i les tècniques constructives també han avançat. La revolució científica fa que l’home ja no sigui només una part de l’obra de Déu, sinó que també ha de contribuir a l’obra de Déu. Aquest canvi mental tan simple fa que de mica en mica hi hagi molts “laic” que entren a la construcció de grans obres.

Els maçons tenen cada cop menys sentit com a transmissors del saber arquitectònic i cada cop tenen més sentit com a transmissors d’un saber filosòfic.

L’arquitectura s’acaba convertint només en una excusa…

Els maçons tenen cada cop menys sentit com a transmissors del saber arquitectònic i cada cop tenen més sentit com a transmissors d’un saber filosòfic, on els símbols de la construcció han esdevingut filosòfics. Això va anar a més quan apareix la Societat Geogràfica Nacional a Anglaterra. A finals del segle XVII, després de les dues revolucions burgeses, tot això ja ha canviat. En els grups de maçons continuen existint els rituals, cada cop admeten a més gent que no tenen res a veure amb la construcció: són advocats, aristòcrates amb esperit filosòfic, gent amb professions liberals… que estan veient el món d’una manera diferent. Per tant, els interessen aquests rituals perquè els ajuden a veure el món tal com pensen. A principis del XVIII, aquest moviment ha anat a més, les reunions de maçons, ja anomenades des de l’edat mitjana lògies, han proliferat arreu, especialment a Anglaterra. Tant que la mateixa Societat Geogràfica els expulsa i es troben que comencen a agrupar-se als pubs al voltant de l’església de Sant Pau a Londres. L’any 1717 decideixen unificar-se i creen la Gran Lògia de Londres, posteriorment la Gran Lògia Unida d’Anglaterra.

Entenc que necessitaran algun tipus de codi intern.

Sí. En aquell moment encarreguen a James Anderson que faci unes normes, que s’anomenaran les Constitucions d’Anderson des de 1723. Són una sèrie de regles que diuen com ha de ser un maçó. Aquí ja no té res a veure amb la construcció, és una maçoneria totalment filosòfica. Entre aquestes normes, que continuen vigents en una de les branques, es diu que el maçó creu en un gran arquitecte de l’univers. Aquest ha dissenyat el món i el maçó ha de ser un home just i un home assenyat i no un idiota ateu. En aquest món comencen a proliferar lògies de tractament filosòfic, on es practiquen diversos rituals que serveixen per analitzar el món i per veure aquesta visió del món propera a la il·lustració. De fet, aquesta segona maçoneria és filla de la il·lustració.

Això devia ser molt trencador.

La idea de reflexionar per grups d’afinitat sobre quina és la nostra posició al món i com podem contribuir a millorar-lo és profundament liberal i i suposa la superació de l’Antic Règim. La visió dels maçons és la de la transformació del món sempre pensant en una estructura positiva. Això encaixava en una Anglaterra que ja havia patit profundes transformacions, però en altres països europeus on l’Antic Règim pesava molt, els maçons es converteixen en un factor absolutament disgregador. L’Església catòlica serà un element clau en aquest sentit, primer de tot pel seu caràcter reaccionari, però després per aquesta visió que tenen els maçons d’un Déu que ens empeny a conèixer el món i a millorar-nos  a nosaltres mateixos i aprofundir en nosaltres, que no és gens catòlica.

Com ho entomen les elits?

Les grans classes dirigents angleses es faran maçones, sense cap problema, perquè no xocava amb la seva idea de religió. A la resta d’Europa, serà molt més rupturista, es confrontarà molt més amb els poders. Això farà que els maçons comencin a tenir problemes especialment intensos a finals del XVIII, quan es produeixen les revolucions americana i francesa. No perquè els maçons siguin revolucionaris, que són bastant conservadors, sinó perquè tenen una manera de veure el món que ja ha superat l’Antic Règim i la majoria de les societats europees no només no l’han superat, sinó que hi estan subjugades. El Congrés de Viena de 1815 marca que s’ha de tornar enrere quan ja no es pot tornar enrere. Per això els maçons són especialment perseguits en les societats on l’Antic Règim ha tingut un pes important, com l’espanyola. Aquesta idea d’unes quantes famílies que ho controlen tot trenca molt amb l’ideal liberal maçó.

La majoria dels maçons actuals ho fan per qüestions filantròpiques, filosòfiques i fins i tot lúdiques

En quin moment la maçoneria s’escola dins les esferes de poder?

Durant el segle XIX, els maçons tindran un efecte revolucionari. De fet hi haurà grups, com els carbonaris, que faran de la lluita política la clau. A partir del moment que les revolucions burgeses triomfen arreu, la maçoneria canvia. Ara és quan la maçoneria ja forma part del poder i és l’època del seu gran auge al món. Aquella gent que havia estat primer il·lustrada i filosofava amb un peu al poder i amb un peu fora, que de mica en mica havia ajudat a contribuir a canviar la societat, ara forma part de les classes dirigents. Això fa que la maçoneria agafi mala fama. Lluita contra l’Església perquè l’Església és una estructura de poder caduca, molts maçons comencen a ser profundament corporativistes. Això, durant l’últim terç del segle XIX i principis del XX serà bastant clar i serà el moment de gran enfrontament amb l’Església. La reacció de l’Església és d’un conservadorisme ferotge i bona part dels maçons es tornen profundament corporativistes.L’altre gran gruix, amb gent com el Rossend Arús, cerquen postulats que s’apropen molt més al socialisme utòpic.

On es dona la següent transformació?

Durant el període d’entreguerres. La maçoneria està totalment establerta, però ha tornat a canviar. Ja no té aquell valor transformador del món i simplement comença a agafar cada cop un caire més filosòfic, excepte en algunes societats, com l’espanyola, en què ser maçó et fa estar en un costat o en l’altre, al costat de la reacció o al de la no-reacció. Per tant, els maçons espanyols seran republicans, però no perquè siguin d’esquerres, que moltes vegades no ho són, sinó perquè estan en contra de l’Antic Règim i la monarquia borbònica està fora de la seva època. El feixisme serà profundament antimaçònic. És un moviment totalitarista, que fa tot hagi d’estar influït pel feixisme, no només la idea del poder. L’estat ha d’intervenir en tot, tot és susceptible de ser conegut per l’estat. Això fa que els maçons no lliguin i patiran una gran persecució.

Quines conseqüències té per la maçoneria la Segona Guerra Mundial?

Després de la Segona Guerra, la maçoneria va a la baixa. Malgrat que encara té molta gent, arriben a ser  dotze milions de persones al món, la seva influència política ha baixat, perquè ells mateixos veuen clar que no tenen per què tenir influència política, no és la seva funció. Aquest és un dels factors que la seva força s’hagi reduït a 6 milions arreu del món.

Té futur la maçoneria tal com està plantejada avui en dia?

La vessant filantròpica està coberta millor per altres organitzacions. Un jove que vol participar i ajudar al món, si és religiós s’integra en un sistema religiós; si no ho és, s’afilia a Metges Sense Fronteres o a Oxfam, no entra als maçons. Anar a parlar de filosofia amb quatre iaios i amb molt poca participació pràctica en les coses, és poc atractiu. Si parlem de la branca reglada, l’anglesa (a partir 1877, el Gran Orient de França es desvia de les normes d’Anderson, accepta que els maçons no tenen per què creure en Déu i permet entrar a les dones dins del moviment), aquesta fa fora totes les dones i a tots aquells que tenen dubtes en l’existència Déu. Ja ni tan sols la francesa és atractiva pels joves.

Potser devem a la maçoneria que Barcelona sigui, en certs aspectes, molt més amable del que podria haver estat.

Centrant-nos en el nostre país… Com és la maçoneria a Catalunya?

Els maçons catalans, que són més o menys la meitat que hi ha a l’Estat, responen força bé al que és Catalunya. La força de la nostra societat civil és així de potent perquè no hem tingut una societat institucional al nostre costat. Normalment quan una societat té una estructura de poder confia en l’administració per determinades coses. Com que aquí no hi hem confiat mai perquè ens han donat pel sac tant com han pogut i una mica més, hem creat una xarxa social absolutament immensa. Per exemple, Òmnium no té cap mena de sentit en una societat normal. En un estat normal, la societat civil no hauria de defensar la llengua, sinó que ho farien les seves estructures. Passa igual amb el Barça i el “Més que un club”. Els maçons catalans, en aquest sentit, intenten omplir els buits que deixen les estructures d’estat inexistents.

Són diferents les lògies espanyoles?

A Madrid hi ha una lògia que li’n diuen de l’Ibex i una altra a la qual es refereixen com la dels socialistes, que aplega molts diputats i senadors del PSOE. N’hi ha una altra que és la dels anglesos, que és utilitzada per alguns maçons d’allà per escalar molts graus i arribar a mestres més ràpidament que no ho farien a Londres.

La lògia catalana es deu a una altra mentalitat?

No, no és que els catalans siguem menys arribistes que els espanyols, som iguals en aquest sentit, però les nostres necessitats són diferents. Això fa que les lògies catalanes siguin molt més filosòfiques, molt més d’ajuda filantròpica, de discussions intenses sobre temes metafísics, mentre que les lògies espanyoles acostumen a parlar de coses molt més concretes. Això respon a la mateixa lògica que a Catalunya hagi dominat històricament l’anarquisme, mentre que al centre va dominar el socialisme: l’anarquisme va contra un estat que no només és inútil, sinó que també és enemic, mentre que els socialistes de Madrid veien molt clar que aquelles estructures eren molt vàlides, l’únic que estaven ocupades per gent inadequada. Els socialistes volien prendre el poder, mentre que els anarquistes volien destruir-lo.

Quina rellevància té la maçoneria en la història recent de Catalunya?

Els maçons van ser decisius en la fundació d’Esquerra Republicana. ERC no és un partit maçó, però sens dubte els maçons han tingut un pes important, no només perquè hi ha hagut molts maçons dins d’Esquerra, com Companys o Irla, sinó també per la manera de construir-se. ERC neix per una amalgama de moviments, són més de 300 institucions diferents, entre les quals hi ha partits polítics, però també ateneus llibertaris que s’ajunten per les eleccions d’abril del 31 i configuren aquesta estructura laxa que és ERC l’any 31. Aquesta manera de construir-se recorda molt a les lògies.

Queda simbologia maçònica?

El famós triangle del símbol d’Esquerra no està clar com es va fer, però, tot i això, està clar que no és una casualitat. L’estrella de l’estelada, que es pren de la bandera cubana, l’havia posat inicialment José Martí, que era maçó. Que es traslladi a l’estelada no està documentat que sigui perquè els maçons ho vulguin, però és evident que qui l’hi va posar o bé era un ingenu o coneixia el que simbolitzava l’estrella. Tampoc no va ser qüestionada mai, quan és un símbol clarament maçònic.

Hi ha una teoria que sosté que Cerdà construeix l’Eixample amb unes línies maçòniques.

Alguna cosa més?

Hi ha una teoria que se sustenta sense gaire empenta, del Francesc Xavier Hernàndez, que diu que Cerdà construeix l’Eixample amb unes línies maçòniques. Ho llegeixes i clar, és plausible, però no hi ha documents. Res més que una especulació sobre com està estructurat l’entramat de Barcelona, però té un cert sentit.

Després de Cerdà apareix Rossend Arús, que va ser un personatge clau tant en la maçoneria catalana com en l’urbanisme de Barcelona. Ell crea la Fraternitat catalano-balear, i aquesta lògia demana separar-se sense cap èxit del Gran Orient d’Espanya, que és la gran lògia en aquells moments. Finalment, aconsegueix que l’Obediència de Portugal, amb gran escàndol a Madrid, la reconegui.

Quina és la seva importància per a la ciutat?

Arús serà un personatge clau en la construcció de l’Eixample post-cerdà. Cerdà té una sèrie d’idees molt revolucionàries, com posar arbres als carrers, els patis interiors i d’altres avenços higiènics; però un cop mor, es desenvolupa una Barcelona diferent, promocionada pels oligarques de l’època i l’Ajuntament. Aquí Rossend Arús i els seus ideals maçons tindran molt de pes. De fet, potser devem a la maçoneria que Barcelona sigui, en certs aspectes, molt més amable del que podria haver estat. La preocupació social d’Arús en un moment en què s’estan plantejant fins i tot eliminar alguns dels xamfrans per construir una mica més, fa d’ell un home clau en l’Eixample. Buscarà que la Ciutadella sigui un parc on no s’edifiqui o que el Passeig de Sant Joan continuï sent igual d’ample. Això Arús ho té molt clar perquè vol una ciutat molt més lliure, que no deixa de ser un plantejament molt maçònic.

Més enllà d’Arús, Companys o Irla, quins altres prohoms han estat maçons?

Tots els homes de la família reial britànica han estat maçons. També ho varen ser Roosevelt i Oscar Wilde. Napoleó és un avançat en això d’utilitzar la maçoneria per als interessos polítics: ell no va ser maçó, però fa que la seva esposa Josefina sigui la primera dona Venerable Mestre d’una lògia, perquè així pot tenir controlats els maçons francesos. Evidentment també ho van ser molts pares de la Revolució americana, com Benjamin Franklin o George Washington. De fet, la majoria dels que van signar l’acta d’independència dels Estats Units eren maçons. Vuit dels tretze ministres del primer govern provisional de la Primera República eren maçons. Groucho Marx explica que el seu germà Harpo, que va arribar a ser Mestre, va abandonar la maçoneria després d’haver de donar la seva insígnia com a pagament a una prostituta. Buzz Aldrin va pujar a la lluna una bandera de la seva lògia… Si busques personatges famosos no te’ls acabaràs.

Ja per acabar, quin pes tenen els maçons en l’actualitat?

Dins del món anglosaxó, si tu ets maçó d’un grau determinat, ho poses al currículum i així trobes feina amb més facilitat. La maçoneria té un pes com qui està a la tribuna del Bernabeu. Pots ser soci del Reial Madrid i no tindràs cap mena d’influència enlloc, però tu vas a la tribuna del Bernabeu i sí que influiràs. Ser maçó dona una imatge de prestigi, no aquí, però sí a molts llocs del món, que ets una persona digna de confiança. Això en part perpetua la idea de la Gran Influència, perquè són gent que per la seva manera de fer normalment estan en llocs de poder. Això vol dir que la maçoneria és influent? No ho sé, no ho tinc clar. És evident que segueixen existint lògies com la de l’Ibex, però no és el tarannà habitual. La majoria dels maçons actuals ho fan per qüestions filantròpiques, filosòfiques i fins i tot lúdiques, tanmateix, en general res no va més enllà.