Emergir del Llim

L’artista insular Lara Fluxà (Palma de Mallorca, 1985) presenta Llim, an organism, un diàleg entre l’aigua i el vidre, un joc de matèries i estats, comissariat per Oriol Fontdevila. L’obra, seleccionada per l’Institut Ramon Llull representarà a Catalunya i ses illes a la 59a Bienal d’Art de Venècia, dins del programa Eventi Collaterali, una trobada internacional ineludible del món de l’art que arrencarà el pròxim 23 d’abril i s’allargarà fins el 27 de novembre.  Enguany, el marc conceptual sobre el qual orbiten les propostes dels diferents artistes que participen en l’exposició s’inspira en el llibre de Leonora Carrington: Milk of dreams (2017), un títol evocador on l’artista surrealista descriu un món màgic on la vida es transforma constantment a través de la imaginació. Un eix que busca explorar i interpretar la realitat d’avui a partir de la representació dels organismes i la seva metamorfosi, la relació entre individus i tecnologies i la connexió entre els cossos i la Terra.

Partint d’aquesta base, Fluxà, de la mà de Fontdevila, vertebra Llim, una obra infraestructural a escala 1:1, que dialoga amb la ciutat de Venècia, recollint l’aigua del canal de Sant Pietro per fer-la arribar a un circuit dibuixat per tretze cossos de vidre que l’artista ha construït amb l’ajuda del mestre vidrier Ferran Collado. Aquests organismes defineixen un paisatge de formes orgàniques transparents que ens permeten veure’n l’interior i caminar a través seu desdibuixant els límits d’allò que es troba dins i fora. La instal·lació travessada per l’aigua de l’Adriàtic, que oscil·la a un ritme regit per la força de les marees, també interactuarà amb altres elements com la llet i el petroli, posant en evidència el comportament viscós de la matèria. I amb el pas fluid d’aquests líquids, que van acumulant residus, llots i sediments, en sorgeix el Llim: un joc de matèries, d’estats, on tot està subjecte al canvi, perquè tot és viu.

D’aquesta manera, la proposta artística de Fluxà entaula una conversa amb la ciutat de Venècia i els seus materials, el vidre i l’aigua. Dos elements que teixeixen la façana d’una ciutat que al llarg del temps ha estat bressolada per un equilibri inestable entre l’estat sòlid i l’estat líquid. Un indret que ha emergit dels sediments que proporcionen els rius que desemboquen a la llacuna; una ciutat que neix des del Llim. I a través d’un treball alquímic i una mirada creativa, l’artista mallorquina dona forma a Llim: un imaginari vítric tubular ple d’elements en dansa i moviment que remouen la llera de Venècia amb assossec per dibuixar una obra canviant i viva. I és en el desplaçament d’aquestes matèries i en el seu pòsit on intuïm analogies que ens transporten a la realitat d’avui: un món de desordre líquid i fragilitat on costa assegurar que la terra que trepitgem tindrà la resistència necessària per aguantar les fractures dels nostres temps.