Una finestra al món de Maria Girona

La Fundació Vila Casas celebra als Espais Volart el centenari del naixement de l’artista Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) amb l’exposició Maria Girona, Contemporània de si mateixa, que es podrà veure fins al 14 de gener de 2024. Comissariada per Victoria Combalía i Àlex Susanna, aquesta és la primera gran exposició amb voluntat retrospectiva sobre Girona des de la seva mort. Pretén acostar el públic al seu art i saldar el deute que hi tenia la ciutat de Barcelona després de l’oblit que ha caigut sobre seva figura en els darrers anys.

L’exposició s’obre amb dues obres que no són de l’artista, sinó de dues persones properes a ella que la van retratar. La presenten un retrat de Rafael Benet, oncle de Girona, pintor i crític d’art. I l’altre peça és d’Albert Ràfols-Casamada, el seu marit i company de tota la vida. Aquesta presentació deixa entreveure l’estima dels qui la rodejaven i ens endinsen al món de Girona: íntim, acollidor i refinat. 

Aquesta antològica, composta per 130 peces, ofereix una visió àmplia de la trajectòria artística de Girona, i de manera inèdita s’hi poden veure obres de col·leccions particulars que encara no havien estat mai exposades. L’exposició engloba una visió àmplia de la seva trajectòria, estructurada de manera cronològica en quatre àmbits temàtics: Les ciutats del desig, Paisatges de l’ànima, El regne de les coses i Collages. Els comissaris s’han proposat recuperar una pintora que el temps ha oblidat, com a tantes altres dones, i reivindicar el seu nom propi deslligat del seu marit Ràfols-Casamada, poeta i pintor. 

Girona forma part del passat més recent de la nostra història artística. De manera constant i inalterable va crear al llarg de tota la seva vida sense deixar-se portar per les exaltacions dels ismes o les censures. Mai va deixar de defensar la llibertat a través de la seva obra, tot i que tenia clar que no volia alçar la veu ni deixar-se influir. Maria Girona es va mantenir sempre fidel a si mateixa i al seu art. 

El primer contacte amb Girona pot semblar que la seva obra és repetitiva en els motius, però això seria quedar-se en la superfície. “Si ens endinsem en cada peça, descobrim que la voluntat de l’artista és apostar per la modernitat a través del color i l’essència. Per això s’ha d’anar amb compte per no confondre essencialitat amb classicisme. Treballa reiteradament bodegons i paisatges de manera experimental”, explica Victoria Combalía. Es pot veure, per exemple, a les seves finestres, un tema que tracta de manera quasi obsessiva portant el motiu a totes les seves variants. Allibera la figura de la seva funció representativa. 

Hereva del Noucentisme, Maria Girona plasma la bellesa de Catalunya a través dels estímuls visuals procedents de Cadaqués i Calaceit, llocs on estiuejava. Tanmateix, com diu el nom que engloba l’exposició, l’artista es va desmarcar del seu context sent ‘contemporània de si mateixa’. Sense acabar d’encaixar en el seu temps descobrim que la seva obra es manté actual i viva en els nostres dies. 

El recorregut per la Sala Volart ofereix un redescobriment de l’obra de Girona. Àlex Susanna explica que “als llenços apareixen sempre universos harmoniosos, dolçor i classicisme”. Busca escapar dels conflictes. “Descobrim una persona molt racional, amb una gran personalitat, que els seus quadres fan pal·lesa i que mantenen intacta la seva capacitat de seducció”.

L’exposició recull un tast de cada etapa de la complexa vida de Girona a través d’olis, collages i dibuixos. Iniciant la seva carrera com a artista va entrar en contacte amb altres pintors de la seva generació. Va formar part del grup “Els vuit”, que es va convertir en una de les primeres agrupacions artístiques amb voluntat renovadora de Catalunya. 

La seva passió per viatjar li va fer beure d’una gran diversitat de gèneres artístics. De manera implícita, en els quadres exposats a l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas, hi podem descobrir paisatges d’Amsterdam, Nova York, Venècia i París, l’espai on el seu imaginari artístic va cristal·litzar per les influències que va rebre dels grans avantguardistes com Matisse, Miró, Cézanne o Braque, entre altres. 

Per altra banda, l’exposició també mostra el seu pas per l’escola EINA, on va dirigir el departament d’Art, juntament amb Antònia Vilà, i va tenir una important influència pedagògica durant molts anys, mentre feia recepció de les idees estètiques més avançades del moment. També hi trobem altres col·laboracions puntuals de la seva vida, com esbossos pel Partit Socialista de Catalunya (PSC), del qual era militant. O, l’espai dedicat als collages, on l’experimentació artística de Girona va arribar al seu punt màxim la dècada dels setanta. Els collages Vol de papallona i Flors són dos exemples paradigmàtics de la recerca constant de noves tendències d’una pintora que va arribar a treballar amb esprais de grafiti.  

A mesura que avances per l’exposició es veu l’efecte del pas dels anys en els canvis de l’obra de Girona. Combalía ens explica que “la maduresa artística queda marcada per la substitució de les formes dels motius per un art cada vegada més figuratiu-abstracte, on tots els elements dels quadres queden units”. El passeig per la Sala Volart t’endinsa en la seva obra mostrant un procés de depuració de la realitat visual que manté en cada moment una tendresa i una harmonia ideal.