El bosc circular

Cadires, calaixeres, prestatgeries, instruments, braçalets, ulleres de sol, jocs de taula… La llista de tot el que es pot fer amb fusta és llarga. És un material que ens agrada. De fet, i com recollia la Marta Romero fa uns dies, la fusta sembla que torna a estar de moda, sobretot en el disseny d’interiors. És càlida, resistent, confortable, fàcil de manipular i sostenible. Potser el fet que sigui un material d’origen natural ha instal·lat en l’imaginari col·lectiu la idea que la fusta, i per tant tot el que n’estigui fet, és l’alternativa responsable, ecològicament parlant. Però, és realment així?

La sisena jornada ‘Disseny per viure’, amb l’Òscar Guayabero com a curador i celebrada dimecres 23 de novembre al Museu del Disseny de Barcelona, ha posat el focus en la importància dels boscos, la gestió forestal, la manufactura de la fusta i les aplicacions dels objectes que es deriven d’aquest material. Durant tota una tarda, l’Auditori del Museu del Disseny ha acollit un cicle de ponències amb el títol d’‘El bosc circular’ i amb la fusta com a gran protagonista. Entre els ponents hi havia Joachim Englert, enginyer i divulgador forestal; David Pizà, enginyer forestal i responsable de l’àrea d’Expansió d’Enerbío; Xavier Mas, dedicat a l’ebenisteria tradicional; Gonzalo Pieters, luthier; Gabriel Teixidó, dissenyador; Luís Calabuig, dissenyador industrial; Ana Mir i Emili Padrós, d’Emiliana design Studio; Cristina Noguer, dissenyadora; i, Mònica Piera, directora del projecte ‘Fusta, Moble i Sostenibilitat.’

Segons Guayabero, la idea del col·loqui ‘El bosc circular’ parteix de la premissa que “hem d’intentar aprendre com funciona el bosc perquè no genera residus, és a dir, tot torna a ser bosc”. Ara bé, el curador del cicle va puntualitzar que ho hem de fer desfent-nos de l’”ecologisme de saló”. Segons el curador del cicle, “tenim la idea que la natura ha de ser com els Jardins de Versalles”.

Vivim en un temps en què el bosc està idealitzat i hi ha una mancança d’explotació forestal a Catalunya.

Joachim Englert va ser l’encarregat d’inaugurar ‘El bosc circular’, i ho va fer amb una pregunta molt senzilla: d’on ve la fusta de la meva cadira? Per respondre-la, va fer servir dos protagonistes ben diferents, però alhora amb històries molt similars. L’enginyer i divulgador va explicar que ens pot agradar molt veure la vaca pasturar pel camp i també menjar-nos un bon filet. Ara bé, preferim obviar el procés que es troba entremig, el de l’escorxador. El mateix passa amb la fusta. Volem el bosc i la cadira, però ens saltem el moment de la tala de l’arbre.

“Quan li preguntes a la gent què és millor, si plantar o tallar, tothom et dirà plantar”. Segons Englert, això es deu al fet d’haver oblidat la cultura forestal, que ha estat suplantada per la cultura de serveis. L’enginyer va afirmar que hi ha una mancança d’informació envers la necessitat de la gestió forestal sostenible perquè, segons va apuntar Englert, “no som assassins d’arbres i gestionar un bosc és reduir el risc d’incendi”. Aquesta falta d’ensenyament sobre la importància de la gestió forestal també la comparteix David Pizà, tot i que va apuntar que “en poc temps és difícil fer entendre què és la gestió forestal”.

Pizà va afirmar que vivim en un temps en què el bosc està idealitzat i hi ha una mancança d’explotació forestal a Catalunya. Segons va explicar l’enginyer, només un terç del bosc mediterrani és aprofitat actualment, una xifra molt per sota de la mitjana europea. A més, segons Pizà, sovint tot el que s’extreu dels boscos mediterranis es destina a la logística, és a dir, a construir palets. Amb aquestes, ens trobem en un context en què la fusta on seiem, mengem, dormim o emmagatzemem coses, en general, és fusta importada d’altres llocs. Però realment no hi ha fusta útil a casa nostra?

Xavier Mas es defineix com un woodoholic, un “malalt de la fusta”. Des de fa anys es dedica a l’ebenisteria tradicional amb l’objectiu de treure el màxim possible d’aquest material que, com diu, “està viu”. Mas defuig la idea de crear mobiliari a partir de fusta materialitzada i sense defectes. De fet, com va explicar, ell aposta per “arbres de fustes especials” que sovint troba just abans que passin per la trituradora. Com per exemple els oms, arbres que fins ara adornaven avingudes i carrers però, com que les arrels trenquen les voreres, s’estan tallant.

Cal vincular qualitat, material i territori per tal d’aconseguir “generar nous imaginaris” pel món de la fusta catalana.

Així mateix també treballa Cristina Noguer. Segons aquesta dissenyadora, “de fusta catalana se’n fa servir molt poca”. Una problemàtica que es veu accentuada per la pèrdua de coneixement forestal, va apuntar Mas, i pel tancament d’asserradors, segons Noguer. La dissenyadora, amb el seu projecte ‘Alwé, Matèria i Agència’, ha començat a investigar totes les possibilitats que poden arribar a tenir els diferents elements que s’arriben a extreure d’un arbre; des de les branques, passant pel tronc, fins a l’escorça i la resina. Així, Noguer planteja vincular qualitat, material i territori per tal d’aconseguir “generar nous imaginaris” pel món de la fusta catalana.

A aquesta falta de consciència envers la procedència de la fusta de casa nostra s’hi suma el que va apuntar el dissenyador Gabriel Teixidó amb la pregunta: Quant triga una cadira a créixer? “Quan veiem un objecte de fusta, som tan injustos que no pensem quant temps ha trigat”. Teixidó va sentenciar que hi ha una falta de respecte envers aquest “gran material” que, d’alguna manera, ens ha acompanyat des de temps immemorials fins avui. “El fem servir per fer foc, per seure o per matar el veí”, va fer broma el dissenyador.

Com més vella és la fusta, millor sona l’instrument. Encara que s’utilitzi un mateix arbre per construir dos instruments, no sonaran mai igual.

I un cop tenim la fusta, la matèria primera, què en fem? La fusta és un material molt mal·leable i, de manera general, de fàcil accés. Ara bé, com van plantejar Ana Mir i Emili Padrós, d’Emiliana Design Studio, la fusta també és un material noble que es pot utilitzar tant per fer estris útils com per elaborar joies o instruments. De fet, ‘El bosc circular’ va comptar amb la intervenció del luthier Gonzalo Pieters, que va desgranar el meravellós i laboriós procés de construir un instrument. Pieters va apuntar que, potser una mica en contra del que la gent pot arribar a pensar, com més vella és la fusta, millor sona l’instrument. I encara que s’utilitzi un mateix arbre per construir dos instruments, “no sonaran mai igual”.

De la fusta també en podem fer mobiliari i d’això en va parlar Mònica Piera. Què li demanem a un moble? Que sigui còmode? Funcional? Bonic? Ecològic? Nou? Piera va plantejar la gran problemàtica a la que fan front els mobles antics. Mentre que els mobles vells – els que tenen menys de 100 anys – porten amb ells una càrrega emocional o l’etiqueta de ‘vintage’, els mobles antics – els de fa un segle – tendim a categoritzar-los com a rancis o antiquats. És tal el rebuig cap a aquests mobles que, com va explicar, sembla que hauríem d’estar contents que algú faci servir una caixa gòtica del segle XV com a test per les plantes, només pel simple fet que l’està conservant, “tot i que sigui amb aigua a dins”.

Restaurar i reciclar mobles passa de ser una opció a una urgència perquè la peça més sostenible és aquella que no ha de ser substituïda

Piera va fer un clam a recuperar aquest mobiliari perquè “la història del moble és la història de l’home”. “Hem d’apropar-nos als mobles antics, informar i sensibilitzar sobre el seu valor”, va dir. A més, va afegir que “restaurar i reciclar passa de ser una opció a una urgència perquè la peça més sostenible és aquella que no ha de ser substituïda”. En aquest sentit, i com va recollir Luis Calabuig, la responsabilitat actual dels dissenyadors ja no només ha de ser buscar solucions amb els productes, sinó també tenir en compte la materialitat i apostar per una “responsabilitat circular” que ens porti a repensar i reexplicar per obtenir productes atemporals que siguin respectuosos amb el territori.

Amb la modernització hem trencat els lligams amb el bosc. Ara toca recuperar-los, no en un sentit místic o romàntic, sinó a partir de l’aprenentatge i el respecte

La fusta no passa de moda, és un material mil·lenari, però també actual que porta intrínsec amb ell la sociabilitat. Per obtenir més informació de la fusta i, per tant, poder-la treballar millor i de manera més conscient, cal intercanviar experiències i coneixements amb aquells que en saben. Amb la modernització hem trencat els lligams amb el bosc. Ara toca recuperar-los, però, com apunta Guayabero, no en un sentit místic o romàntic, sinó a partir de l’aprenentatge i el respecte cap a un material tant impressionant com la fusta, que és capaç fins i tot d’explicar-te la seva història i dir-te quants anys té.

Per aprofundir més en el món que envolta la fusta, el Museu del Disseny acull fins el 22 de gener del 2023 l’exposició ‘Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat’. Podeu trobar més informació en aquest enllaç.