De què estan fetes les imatges?

Ens rodegen les imatges. Ens bombardegen, fins i tot. Les trobem constantment, al carrer, a casa, a la feina, a les pantalles. Les imatges suggereixen, expliquen, il·lustren però també amaguen, insinuen, difuminen. Això és el que fan les obres de l’artista argentí Andres Siri a la seva nova exposició “Phasmas” a la Casa de Cultura de Girona. Ser borroses, poc clares. I que l’espectador es pregunti: de què estan fetes les imatges?

La paraula phásma prové del grec i significa forma, aparició, visió, fantasma i, per tant, presagi. Una paraula que ens anticipa el tipus d’imatges que trobarem en aquesta l’exposició. La mostra conté dues sèries, dos tipus d’imatges que parteixen de dues metodologies: esgrafiats i cianotípies. Són dues tècniques que l’artista ha utilitzat per jugar amb el que es mostra i el que s’amaga. El seu és un treball d’experimentació que frega intencionadament l’abstracció: “No composo una obra a nivell de detalls o a nivell de forma, sinó que vaig generant experimentació a través de diferents moviments o diferents ruptures de la tècnica que acaben creant unes formes”, m’explica Siri. L’artista fuig del treball artístic figuratiu fent servir el dibuix, la cianotipia, la pintura o el frottage.

Andres Siri (Buenos Aires, 1974) és llicenciat en arquitectura i es va traslladar d’Argentina a Girona l’any 2022, on ha treballat paral·lelament com a arquitecte i com a artista. La seva obra es mou entre l’art, l’arquitectura, la fotografia i l’arqueologia i ho veiem clarament en aquesta exposició: amb la tècnica del frottage ha calcat en una làmina de paper enorme el marc d’una porta de pedra d’un dels carrers del centre de Girona. La seva obra sovint explora i indaga en la relació amb el paisatge, les fronteres físiques i els seus marges, la immigració i la relació del temps i la memòria. “Soc una persona que ha emigrat, un argentí fora del seu lloc. Això també et fa tenir una mirada diferent”, afirma Siri.

L’exposició s’inscriu dins del Programa Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona i es pot visitar a la Casa de Cultura fins al 27 de setembre. A banda de la qualitat de les obres, el jurat del programa també va destacar la presentació d’aquestes com un recopilatori de la trajectòria artística de l’autor i que possibilita donar a conèixer l’obra de Siri al territori. “Porto treballant en aquestes peces al llarg de tres o quatre anys, més o menys”, m’explica Siri, però la realitat és que el seu procés creatiu és molt pausat i una instal·lació d’aquesta exposició reuneix una obra de fa vuit anys.

“Soc de treballar a poc a poc. Per mi el temps és vital en la creació. De fet, l’exposició intenta allargar el temps de la mirada de l’espectador i tota la il·luminació i la disposició de les peces vol fomentar una actitud contemplativa davant de l’obra”, afirma l’artista. I és que és una exposició que requereix temps i pausa per aconseguir veure-hi coses, per desxifrar, per interpretar allò que s’amaga i allò que oculten les peces. Les imatges s’acaben arrodonint i completant amb la persona que les mira i cada mirada pot donar-los una interpretació diferent. Aquesta és la premissa de l’autor: fer l’esforç de no definir, de deixar les imatges inacabades, que siguin imatges que fluctuen, que mostren però no del tot i que es vinculen amb la realitat figurativa de manera més o menys evident: “Aquesta vinculació a vegades és més abstracta perquè d’alguna manera et convidi a estar més estona mirant la imatge per poder fer aquest vincle de reconeixement. És un joc de fer que les coses apareguin o desapareguin. D’amagar-les més o menys”, m’explica Siri.

I aquesta és la gràcia de “Phasmas”: ens ofereix un seguit d’imatges amb un aire inacabat on a simple vista hi veiem taques, línies, formes sense forma, elements que no acaben de ser identificables, dibuixos tirant a l’esbós abstracte i que exigeixen a l’espectador que s’aturi, que miri i que desxifri allò ocult, a l’ombra. I en aquesta mirada pausada les imatges prendran sentit. Un sentit únic per a cada visitant.