Arqueologia dibuixada

Muntar una exposició en homenatge a l’obra feta d’un extreballador esdevé una bona prova de gratitud i reconeixement. I si el contingut exposat forma part de l’arxiu que va generar la persona en qüestió, la institució encara realça més la correcta gestió i conservació dels documents produïts, en aquest cas, pel dibuixant Antoni Bregante a la seu barcelonina del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Conservar adequadament els arxius permet explicar la història de la institució que els ha generat en el desenvolupament de les seves funcions i, alhora, prestigia la comesa en aquest cas d’un equipament cultural i patrimonial de primer ordre com és el MAC.

Antoni Bregante Ribas (Barcelona, 1933) s’autodefineix com a dibuixant autodidacte i va treballar al MAC durant més de cinquanta anys (1947 – 2003). La seva obra se centrà especialment en la documentació i l’estudi de l’art rupestre a la península Ibèrica, concretament de l’art llevantí. En la seva formació com a dibuixant va comptar amb el mestratge del seu oncle i padrí Josep Tersol Artigas (1879 – 1961), que també va treballar al MAC. Va assistir a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, a la Llotja, i va perfeccionar la tècnica del dibuix amb artistes com en Xavier Nogués Casas (1873 – 1941).

Seguint els àmbits de l’exposició que li dedica el MAC, Antoni Bregante. Dibuixar l’arqueologia, veurem com Bregante treballà en la preparació i edició dels volums del Corpus Mundial d’Art Rupestre iniciat als anys seixanta. Els seus dibuixos completaren el contingut de diversos estudis i publicacions basats en les pintures rupestres d’abrics i coves de l’art llevantí, malgrat que la seva autoria sovint restava en un segon pla amb relació als arqueòlegs que signaven com a autors únics dels textos i de les representacions gràfiques a què es referien. Amb el pas del temps, el reconeixement de l’autoria dels dibuixants i il·lustradors com Bregante en les mateixes publicacions científiques va anar essent més explícit.

L’any 1959, Bregante va destacar per una nova tècnica a l’hora de dibuixar l’art rupestre consistent en representar el context de les pintures anant més enllà de les figures que li arribaven calcades pels arqueòlegs. Bregante també reproduïa el suport i el relleu d’abrics i coves, assolint així una major fidelitat amb la realitat. Aquesta tècnica la va concretar ell mateix amb l’ajuda del projector de diapositives que s’havien realitzat in situ per a la posterior millora dels calcs. Entre 1970 i 1980, Bregante també va treballar en els dibuixos d’art paleolític de les coves del nord de la península.

Un altre treball destacat de Bregante va ser fruit de la seva participació, a partir dels anys seixanta, en les missions arqueològiques a Núbia (Egipte i Sudan), organitzades per la UNESCO per salvaguardar els tresors arqueològics amenaçats pels treballs de construcció de la presa d’Assuan.

A l’exposició hi trobem, amb encert, un parell de vitrines amb material de jaciments arqueològics acompanyats pels seus respectius dibuixos, que ajuden a copsar la gran qualitat tècnica que podríem considerar també des d’un vessant artístic. També hi destaquen els seus dibuixos primerencs sobre detalls constructius de talaiots de Mallorca i de diversos dòlmens.

Es tracta, doncs, d’una exposició molt recomanable per conèixer el dibuix tècnic i alhora artístic d’Antoni Bregante al servei del MAC i per aprofundir en la recerca i la difusió de l’Arqueologia en majúscules durant la segona meitat del segle XX. Un tastet de la seva obra que convida a conèixer amb més profunditat una tasca desconeguda pel gran públic. Valdria la pena valorar la idea de projectar altres exposicions centrades en les trajectòries d’autors com ell o centrant-se, per exemple, en l’art rupestre, que tant actua d’imant pels interrogants que desperta i suggereix a un gran públic; ja sigui en col·laboració amb altres equipaments com el MNAC o d’abast més local.

La història de l’arqueologia es va enriquint amb contribucions com aquesta mostra que es podrà visitar fins a finals d’any a la seu de Barcelona del MAC. La que durant anys va ser la casa i taller d’Antonio Bregante, on ara s’hi exposen i interpreten els seus arxius. Us convido a veure (i a gaudir) d’una breu entrevista que el mateix MAC va realitzar a Bregante amb motiu de l’exposició.