10 pensaments de Jaume Plensa

Als anys vuitanta, l’escultor català Jaume Plensa va quedar captivat pel llibre de poemes L’Hotel París de Vicent Andrés Estellés. Va fer alguns dibuixos sobre l’exemplar que tenia i li va regalar a la seva companya Laura. Més de trenta anys després, Plensa ha recuperat aquell llibre i ha creat, en exclusiva per a Enciclopèdia Catalana, una obra de bibliòfil a partir sobretot de plaques de coure. Aquí teniu 10 frases de l’escultor sobre l’art, la vida i els poetes:

– Sóc un noi del mediterrani que no sap nedar, i aquesta contradicció és el motor de la meva obra.

– Com a escultor sé que el gran material de l’art és la vida.

– La poesia entra en la societat d’una manera molt humil. És com un bon professor: fa que l’alumne no s’adoni que està aprenent. El poeta és el gran conductor espiritual de la societat.

– Com a bon valencià, Estellés era un home salvatge. I com a bon poeta, no tenia ni idea d’art. Només sabia sobre la vida.

– Sempre que he après molt d’algú, ha sigut bevent i fumant.

– M’estimo més l’art que els artistes, perquè moltes vegades el personatge pot ser un obstacle per conèixer l’obra.

– Quan hi ha confrontacions estètiques jo no entenc res, perquè tot és possible estèticament.

– M’agrada envellir perquè tinc altres punts de vista sobre les mateixes coses, i segurament són punts de vista més fidels al que va passar.

– L’aigua és el gran espai públic, no pertany a ningú i sempre està en moviment.

– Un origen mai és una qualitat, és un punt de sortida.